Tag: Independència

Europa ja proposa una mediació internacional entre Espanya i Catalunya

steveEl principal ‘think tank’ de Brussel·les, el Centre for European Policy Studies (CEPS), proposa que Catalunya i Espanya nomenin un ‘mitjancer o conciliador extern’. En una entrevista a l’ACN, el seu cap d’estudis de Política Internacional, Steven Blockmans, defensa que ‘la UE o l’ONU podrien jugar aquest rol’, però avisa que abans ‘ambdues parts, Barcelona però també Madrid, haurien d’acceptar-ho voluntàriament’. Blockmans assegura que la consulta i la possibilitat que Catalunya o Escòcia s’independitzin es debat ‘i surt sovint’ a Brussel·les, ‘tot i que ‘la Comissió Europea no reconeixerà oficialment que es prepara’ per a aquest escenari.

Blockmans recomana al govern català que si veu impossible negociar amb l’espanyol la celebració de la consulta o l’endemà d’una eventual secessió ‘almenys l’intenti convèncer per convidar la UE a fer de mitjancera’ i intentar superar així el ‘blocatge polític’. L’investigador sènior del CEPS i professor de les universitats d’Amsterdam i Lovaina assegura que, si Madrid hi estigués d’acord, ‘la sortida i reentrada’ d’una Catalunya independent a la UE es podria fer ‘per la via ràpida’ i “n’hi hauria prou amb una cimera” a Brussel·les, amb “una simple reunió”, per prendre la “decisió política”.

‘Lògicament, Catalunya ja compleix tots els requisits per formar-ne part, el respecte dels drets humans, les llibertats fonamentals i l’estat de dret i tota la legislació de la UE’, recorda Blockmans. Però alhora alerta que sense acord, el govern espanyol podria vetar l’estat català a la UE. La legislació europea ‘no diu res sobre la secessió de part d’un estat membre’, però ‘en dret internacional, la regla bàsica és que la independència és il·legal si no hi ha un acord entre les parts’, diu Blockmans. ‘Òbviament això tindria un cost molt alt per als catalans i les empreses: es tornarien a aixecar fronteres i es tallaria la lliure circulació de persones, béns i capitals’, explica l’investigador flamenc del CEPS.

En declaracions a l’ACN, Blockmans admet que això seria inacceptable i preveu que Catalunya i Espanya haurien de negociar un acord de transició perquè els catalans no perdessin tots els drets i deures que ara tenen com a ciutadans europeus. ‘Però si hi ha bloqueig polític d’un sol estat membre, com que es requereix unanimitat, no hi podria haver aquest acord transitori’, avisa.

El responsable dels estudis de Política Internacional de la UE del CEPS reconeix que ‘la UE té raons per evitar aquesta situació’, però creu que la principal interessada és Catalunya. Per això, aconsella la Generalitat que vagi pensant en proposar un ‘mediador o conciliador extern’.

L’Associació Europea de Lliure Comerç afirma que una Catalunya independent seria “viable” economicament

eftaEl número tres de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, per les seves sigles en anglès), Georges Baur, ha explicat a l’ACN que una Catalunya independent seria “viable” si garantís el manteniment dels seus mercats exteriors i les condicions d’exportació que té actualment. En aquest sentit, Baur adverteix que ser fora de la Unió Europea podria dificultar les coses a Catalunya sobretot en l’àmbit institucional, si bé no tant a escala comercial, ja que la rigidesa que a vegades presenten les institucions sovint queda “diluïda” pels interessos econòmics dels estats membres. En cas que la UE tanqués la porta comercial, diu Bauer, una alternativa seria formar part d’altres associacions com l’EFTA.
Per a la supervivència econòmica d’un petit estat, “l’essencial és formar part del mercat intern” europeu, sentencia Baur, que és el representant de Liechtenstein a l’EFTA, una organització dedicada a la promoció del lliure comerç formada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. Tots quatre estats són fora de la Unió Europea i precisament treballen per mantenir llaços comercials amb els 27. 

Baur -el secretari general adjunt de l’EFTA i número tres de l’organització- reconeix que Catalunya és un “bastió industrial” dins l’estat espanyol. En aquest sentit, assenyala, a la resta de països europeus, sobretot als veïns com França, tampoc els interessaria trencar les relacions comercials amb els catalans sigui quina sigui la situació política. “En la meva experiència tractant amb la UE i els estats membres, sempre he vist que les institucions són més estrictes, i això es dilueix pels estats membres, que necessiten un punt de vista més realista”.

Així, considera que la resta d’estats probablement valorarien que “no tindria sentit” trencar els llaços econòmics amb Catalunya.

El liechtensteinès subratlla que ser fora de la UE podria posar Catalunya en una situació “difícil” perquè els estats petits, com el seu, tenen “dificultats per introduir-se al mercat”. Precisament per aquest motiu treballa l’EFTA. L’alternativa a la UE, manté, és la mateixa EFTA o altres associacions internacionals com l’EA (l’associació per a la cooperació europea per l’acreditació).

De fet, el Regne Unit es planteja tornar a adherir-se a l’EFTA en cas que acabi sortint de la UE. 

Mantenir els mercats exteriors de Catalunya, doncs, seria clau per al seu èxit, assegura Baur. No només per al teixit comercial i industrial, sinó també per al sector financer, exposa. Per a la supervivència dels petits estats -segons algunes definicions, són aquells que tenen menys de 10 milions d’habitants-, és clau tenir “accés al lliure mercat”, assenyala Baur, que prové d’un petit país amb una població de 36.000 persones. 

El número tres de l’EFTA assegura que els estats petits com el seu tenen un gran “sentit de la cooperació”, ja que la necessiten per sobreviure. Leichtenstein, per exemple, no té exèrcit i, tot i no formar part de la UE, ha subscrit diversos tractats internacional com el de Schengen. A més, està fent passos per abolir el secret bancari i deixar de ser un paradís

El partit d’Angela Merkel veu el referèndum català com un element positiu en democràcia

csu
En una entrevista a l’ACN, el diputat Thomas Silberhorn, membre del comitè d’Afers Europeus del Bundestag i portaveu Europeu de la CSU bavarès, es mostra partidari dels referèndums perquè creu que hi ha qüestions en què “la democràcia representativa es troba amb límits”, i creu que cal reformar la Unió Europea perquè sigui “més flexible” i tingui unes institucions descentralitzades “més forts”.

Silberhorn recorda que el president Artur Mas admetia el 22 d’abril a Brussel·les que a Europa el dret a decidir s’entén però la independència preocupa. Aquest és precisament el missatge que es desprèn de les paraules del diputat bavarès al parlament alemany que en una entrevista a l’ACN diu que comprèn “la consciència pròpia” de Catalunya però rebutja que la solució hagi de passar necessàriament per la independència.

Tot i que el diputat alemany evita comentar directament la situació catalana per no interferir en els assumptes interns d’un altre estat, però és un ferm partidari de preguntar a la població la seva opinió sobre grans temes polítics. “No puc valorar la seva situació a Catalunya, però la vàlua d’un referèndum no és només el referèndum en si, sinó la situació durant el període previ”, destaca.

Silberhorn és member del comitè d’Afers Europeus del Bundestag, i portaveu del grup CDU / CSU en el comitè d’Afers Legals i portaveu del partit bavarès de la coalició de Merkel en carteres com Defensa, Europa i Cooperació Econòmica.

El diputat alemany considera que preguntar directament als ciutadans dóna “molta més legitimitat” als processos polítics, inclosos els que podrien iniciar Catalunya o Escòcia, i evita predir quina hauria de ser la resposta d’Alemanya i la Unió Europea a la possible independència de Catalunya o Escòcia, ni tan sols a un vot britànic per sortir de la UE, perquè això “encara no ha passat”.

Amb tot, destaca que hi ha una “llarga tradició i molts exemples de referèndums” al seu país i que va permetre la celebració de consultes és la manera de no perdre “l’acceptació política del poble”.
Segons ell, la combinació entre unes institucions europees més àgils però potents i una intensa descentralització “és el secret per a una integració europea exitosa” que incorpori els interessos de Baviera, Catalunya o Escòcia, i també els d’estats euroescèptics com el Regne Unit.

En aquest sentit, Silberhorn assegura que l’austeritat ha d’aplicar “a tots els nivells i encara que diu que els alemanys no poden “donar recomanacions” a l’Estat espanyol sobre com gestionar les diferències entre autonomies, convida Madrid a “fer un cop d’ull” al model, que preveu límits al dèficit fiscal.
Com a diputat per Baviera, Thomas Silberhorn admet que les transferències econòmiques entre els länders són “un tema de conflicte permanent” a Alemanya.

La Intel·ligència nord-americana dóna altes possibilitats a la independència catalana: “Catalonia`s Renewed Push for Independence From Spain.”

via12/09/12

L’Agència Stratfort, empresa privada nord-americana especialitzada en serveis d`intel·ligència i espionatge, que treballa per l’administració dels Estats Units, ha fet un nou anàlisi de la situació de Catalunya després de la manifestació de la Diada, que titula: “Catalonia`s Renewed Push for Independence From Spain.”

Aquí trobareu un resum dels principals punts que ha estudiat i les seves conclusions.

La conclusió final a la que arriba Stratfort és que aquesta nova cara del separatisme català és probable que sigui molt més difícil de tractar des de Madrid, que de moment ha intentat silenciar-lo.

L’agència nord-americana creu que Espanya ho tenia molt millor amb el separatisme violent basc, amb el que malgrat tot mai va patir el risc real de perdre el control del País Basc.

Ara amb Catalunya, afirma que Madrid està obligat a dir que constitucionalment protegirà la indivisibilitat i la sobirania d`Espanya, però tampoc no té cap desig de tornar a la repressió dels temps del franquisme, i per això ho té molt difícil per aturar el moviment separatista català.

En la seva introducció de la situació actual de Catalunya, l`Agència d’Intel•ligència nord-americana creu que encara que l’objectiu de la trobada entre Mas i Rajoy del proper dia 20 es l’obtenció d’autonomia fiscal i no la independència, i encara que de moment veu els objectius del moviment independentista més limitats, el sentiment separatista està arribant a nivells sense precedents.

Després Stratfort passa a analitzar la situació, i dóna reveladors punts de vista sobre com veu el moviment independentista.

La manifestació diu que va ser organitzada conjuntament per l’ Assemblea Nacional Catalana, amb el suport de la direcció Convergència i Unió.Veu el nou moviment català independentista sense vinculació històrica amb l`anarquisme i el socialisme.

A diferència de separatisme basc, aquest moviment evitarà la violència explica Stratfor.

Pels analistes la protesta tenia un aire familiar, amb molts manifestants onejant la bandera nacional catalana,( o senyera) en una mà i la bandera de la UE a l`altra. La protesta oferia una imatge d`una majoria de gent madura buscant fer sentir la seva veu dins dels ideals democràtics de la Unió Europea.

Es recorda que Catalunya és la regió més rica d`Espanya, representa més del 20 per cent del producte interior brut espanyol, però representa menys del 15 per cent de la població d`Espanya, i que es queixa de que contribueix de manera desproporcionada als ingressos tributaris del govern central mentre rep molt poc a canvi des de Madrid.

Diuen també que des de mitjans de Madrid i des dels separatisme més radical català s’argumenta que les protestes són una tàctica de negociació orquestrada per la direcció de Convergència i Unió per obtenir el pacte fiscal.

Quins riscos veu Stratfort?

Afirmen que gran part de l`elit empresarial de Catalunya està d`acord amb el pacte fiscal, però temen la independència total, perquè creuen que obstaculitzaria el comerç amb la resta de l’estat, i pel fet que la independència no implicaria automàticament l`entrada a la UE per a Catalunya.

Creuen que Madrid desestimarà la demanda de pacte fiscal, reforçant la força del moviment separatista, que al seu torn sosté que la secessió és l`única alternativa.

Per Stratfort hi ha una alta probabilitat que les pròximes eleccions catalanes es convertiran en un referèndum sobre la independència, i això faria de Catalunya, la segona regió d`Europa després d`Escòcia en demanar la seva separació de l’estat al que pertany

Els analistes nord-americans creuen que Escòcia i el seu referèndum seran una prova clau per als moviments separatistes de tot Europa. Si té èxit, l`exemple escocès impulsarà altres moviments separatistes en el continent, en particular el moviment català.

 

 

No ens deixem enganyar. L’independentisme és la 3a força en vots i regidors

Josep Maria Bellmunt
Ara o Mai

Des que s`han conegut els resultats de les eleccions s`ha anat repetint que el fenomen independentista és mes sociològic que real, que quan anem a les urnes no es reflecteix el pes mediàtic que se li dóna o que té a les xarxes socials, i es presenta com un fracàs de les candidatures independentistes, i es conclou que es molt virtual però poc real.
Però si mirem fredament els números podem concloure que en realitat i malgrat tots els entrebancs i divisions no es així. Es sol utilitzar sovint per argumentar aquests comentaris sobre el poc pes dels independentistes els resultats d`ERC, però si fem un recompte de vots de les formacions que es declaren independentistes, el resultats situen l`opció independentista com a tercera força en nombre de vots i regidors.
Fixem-nos en els resultats.

ERC———————-271.349 vots————–1384 regidors
CUPs———————-62.314 vots—————-101 regidors
SI—————————31.905 vots—————–48 regidors
End. Cerdanya———–1.733 vots—————– 23 regidors
Sumem Tàrrega————868 vots——————3 regidors
Unitat per Castellnou——-89 vots——————1 regidor
UC-Rcat, Cubelles———898 vots——————4 regidors
A-.RCat, Viladecavalls—–244 vots——————1 regidor
Endavant Rosselló———197vots——————-2 regidors
RCat Tremp——————175 vots——————1 regidor

Total *——————–369.772 vots————–1568 regidors

*Hem posat alguns exemples d`Endavant Cerdanya, Sumem per Tàrrega, Units per Castellnou del Bages, Cubelles, Tremp, Rosselló i Viladecavalls com a candidatures independentistes, però hi han altres pobles on també es presentaven candidatures similars, alguns han tret regidors, d`altres no, però també afegirien més vots independentistes als que aquí hem sumat, i en alguns casos regidors que augmentarien la xifra dels que aquí comptem, i que podrien ser decisius en alguns casos a molts ajuntaments.

Cal recordar que malgrat tot ERC en solitari segueix sent de molt la tercera força en regidors aconseguits ( 1384 al Principat, i 1399 al conjunt de l`estat ) L`independentisme doncs és en realitat la tercera força política per nombre de vots també.

El PP ens el presenten com el gran guanyador, com la tercera força política a Catalunya amb 363.462 vots i 473 regidors.

Bildu també és la gran guanyadora d`aquestes eleccions amb 276.134 vots i 953 regidors.

En percentatge de vot ERC ha aconseguit el 8.98%, la CUP el 2.16% i SI un 1.11%, aquí caldria afegir-hi les agrupacions i coalicions electorals locals que van amb altres noms diferents als dels gran partits, per exemple Endavant Cerdanya, un 0,06% del total, i molts d`altres.
En conjunt més d`un 12.70% dels vots. El PP ha aconseguit el 12.67 % del total de vot.

EXEMPLES IMPORTANTS.

La ciutat de Lleida on ERC ha obtingut un 4,2% dels vots, i la CUP un 3,3%, cap dels dos ha entrat al consistori. Entre els dos quasi un 7,5% de vots, haurien obtingut 2-3 regidors.

A Tarragona ciutat ERC 4,0%, la CUP 2,3%, SI un 1.76. Els tres també sense representació. Si haguessin sumat haurien obtingut de 2 a 3 regidors, i serien decisius en la elecció del nou alcalde, que ara està en mans del PP.

A Barcelona ciutat, també es podrien haver guanyat regidors, la CUP ha obtingut 11.805 vots i SI 6.802, afegits als 33.953 d`Unitat per Barcelona sumarien 52.600, un 8,67% dels vots prop d` ICV ( 10.4%), 4 regidors i això hauria reduït la representació del PP.

Girona capital: Un gran èxit de la CUP que ha aconseguit 2.981 i un 9.28% dels vots i 3 regidors, però és que ERC-AM ha aconseguit 1.604 i un 5% de vots i cap regidor, i SI 786 vots i un 2,45% i cap regidor
Sumats 5.371 vots i un 16.73% dels vots, serien de llarg la tercera forca municipal, que ara es el PP amb 3 regidors i només 3.749 vots.

Sabadell. ERC-Rcat 2.378 vots i un 3,18% la CUP 2.288 vots i un 3,06%, SI 622 vots i un 0,85%.
Resultat cap regidor. Junts de 2 a 3 regidors.

Terrassa. ERC- Rcat. 3.619 vots i un 4,45%, SI 976 vots i un 1.37%, la CUP 868 vots i un 1,23%. Cap regidor.Junts 2-3 regidors.

Badalona. ERC- Rcat- Accent 2.976 vots i un 3,70%, la CUP 1.465 vots i un 1,82%. SI 762 vots i un 0,95%. Cap regidor, junts un 5.6%, de 1 a 2 regidors i potser evitar que el PP fos el guanyador.

Berga. La CUP amb el 15.50% de vots ha obtingut 3 regidors. ERC-AMP amb el 6.53% dels vots cap regidor. SI amb el 3.63% de vots cap regidor. Junts 25.68% dels vots, de 5 a 7 regidors i segona força municipal guanyant al PSC (4 regidors i un 17% de vots).

Sant Cugat del Vallès. La CUP ha aconseguit el 7.76% dels vots i 2 regidors. ERC-RCat- AM amb el 4.88% dels vots i SI amb el 1,54% no han aconseguit representació. Tots tres junts sumen un 14.18% dels vots, serien la segona força municipal amb 5 regidors. El PP amb un 12.44% i 4 regidors serà ara la segona força.

Mataró. La CUP-PA un regidor amb 2.498 vots i un 5.59% dels vots .ERC-RCat-Junts 1.768 vots, un 3.95% dels vots i cap regidor. SI 428 vots i un 0.96% i cap regidor. Junts 4.724 vots un 10.51% del total, serien la tercera força amb 3-4 regidors. Ara la 3a. forca serà PxC amb menys vots – 4.684 – i menys percentatge, 10.48%, ha aconseguit 3 regidors.

Molins de Rei. La CUP 1.797 vots un 17, 52% dels vots i 4 regidors. ERC-ERMR-AM, 800 vots 7.80% dels vots i 2 regidors, SI 277 vots i un 2,70% de vot, cap regidor. Junts 2.867 vots I un 28.02% del total, serien la primera força municipal, amb 6-7 regidors, que ara es CiU amb 2.358 vots, un 22,98 % de vots i 5 regidors.

Manresa. Esquerra-AM 3.089 vots, 11,56% del vot i 3 regidors. La CUP-PA 1.981vots, 7,41% del vot i 2 regidors. SI 544 vots, 2,04% del vot i cap regidor. Junts 5.614 vots un 21.01% del total, segona força política amb 6-8 regidors. La primera és CiU amb 9.356 vots, un 35% i 11 regidors

Això es va repetint a moltes altres ciutats i pobles.

La força de l`independentisme es molt més gran en la realitat, amb el nombre de votants i amb la representació que obté, del que ens estan dient, però es que potencialment, si el projecte que es presenta és sòlid i atractiu, podria arribar a ser la segona força del país a dia d`avui. Pensem en Bildu, que té molts menys vots que en conjunt nosaltres.

Si creus que el millor seria una candidatura unitària signa aquí, som més de 7000 però ens hi faltes tu.