Tag: Josep Maria Bellmunt

La campanya espanyola per vincular Jordi Pujol amb l’independentisme mereix una resposta immediata i contundent

abc dues portadesJosep Maria Bellmunt

Des que s’ha conegut que el l’ex-President Jordi Pujol va confessar públicament que tenia diners sense regularitzar a l’exterior, la maquinaria de l’estat espanyol ha iniciat una campanya de desprestigi contra el procés independentista català, intentant presentar i vincular a Jordi Pujol, pràcticament com el líder del moviment, per atemorir, desmotivar, i mostrar a una part de la societat catalana que dóna suport a la independència i a la consulta del 9-N, que independentisme i corrupció són el mateix.

D’entrada alguns podríem riure per l’acudit, però aquesta sistemàtica campanya espanyola, sembla que ha calat parcialment, només cal veure les declaracions de la Presidenta d’Òmnium, i s’han assumit amb pena i resignació, i a vegades amb autoinculpació col·lectiva, les mot hàbils tesis de la propaganda espanyola.

En lloc de reaccionar de forma desacomplexada, i recordar que Jordi Pujol, com ell mateix ha reconegut, era el principal defensor de no trencar amb Espanya i un declarat enemic de l’independentisme, fins que fa poc va virar, de forma molt moderada, i sempre amb “un però”, cap al camp “sobiranista i de l’estat propi”, costa dir independència, (perquè ara no veig altra opció, perquè moralment no m’hi puc oposar, etc..), les persones que tenen la responsabilitat de dirigir el procés a Catalunya, no han contestat de forma prou contundent, i han deixat tota la iniciativa a l’estat, en que està sent el millor atac frontal a l’independentisme des d’Espanya.

Que des de CDC hi hagin problemes per desmarcar-se de Pujol, és molt entenedor, era el seu President i es precisa un procés de transició, però que des de la resta de partits i des del moviment social la resposta sigui callar, no sembla en absolut una bona tàctica. S’ha de reaccionar amb més habilitat, primer per reduir l’afer Pujol al que és, un tema judicial personal o familiar, i sense fer llenya de l’arbre caigut, però i el que més important, per recordar que, de forma continuada, Jordi Pujol no ha estat, ni abans ni ara, una persona lligada al moviment per la independència de Catalunya, sinó tot el contrari, i per fer això l’hemeroteca, molt recent en ocasions, ens assorteix de sobrats arguments.

Però Espanya, reaccionant amb rapidesa, està sabent capgirar una situació que li podria anar a la contra, i ha trobat una eina eficaç contra l’independentisme,  que sembla que ha decidit parlar poc, quan el que hauria de fer davant la reacció de l’estat, és usar-ho al seu favor per treure’n un profit enorme, presentant el procés d’independència com de renovació de estructures i formes de fer caducades lligades al funcionament de l’estat espanyol, sense deixar, com està passant, la iniciativa a l’estat i/o als nous moviments alternatius d’arrel espanyola, que estan capitalitzant tots els rèdits que dóna el cas. Reaccionem.

Des d’Ara o Mai, l’entitat de la que formo part, entenem que la tasca de tots plegats es desvincular l’independentisme de qualsevol personalisme, i recordar que és en la voluntat popular on resideix el veritable lideratge del procés.

Aquí us deixo alguns enllaços per reflexionar. N’hi ha molts més.

6 d’octubre del2002 Jordi Pujol a ABC: “El sueño de un nacionalista no es necesariamente la independencia“.

5 de maig del 2004. Centre d’Estudis Jordi Pujol: És un país quasi sobirà. Escòcia no sabem fins on anirà. En aquests moments no acaba d’anar bé, perquè així com nosaltres, malgrat que estem descontents amb algunes coses i demanem un nou Estatut, de fet creiem que amb l’Estatut d’Autonomia actual hem progressat, però els escocesos estan decepcionats amb la seva autonomia.

22 de novembre del 1986: ABC: En 1984, mientras algunos medios le presentaban como un delincuente, ABC le eligió “El español del año”. El señor Pujol mantuvo serenamente su postura en favor de Cataluña dentro de España.

19 de maig del 2009. Al 324.cat:  L’expresident Pujol es desmarca de l’associació independentista Sobirania i Justícia.

10 de juny del 1979: Frase de Jordi Pujol en un Ple al Parlament de Catalunya: “Cal canviar no ja quaranta anys, sinó cinc-cents anys de la història d’Espanya”

9 de novembre del 1992 Jordi Pujol al VII Congrés de les Joventuts Nacionalistes de Convergència: Europa Occidental no veurà més independències. El meu objectiu no és la independència sinó aconseguir més autonomia per Catalunya, més prestigi i més poder i consciència nacional.

17 de juny del 2010. Entrevista de Miquel Calçada a Jordi Pujol a TV3 : Aquest procés es extremadament difícil. Jo li veig grans inconvenients i li veig difícil viabilitat física, i de molts tipus. Quan Calçada li va preguntar si seria indelicat preguntar-li que votaria en un suposat referèndum per la independència, Pujol li contesta: Sí, seria indelicat, no me la faci.

L’estat ha iniciat la voladura controlada d’una part del catalanisme per intentar destrossar el procés

Mas i PujolJosep M. Bellmunt i Bardas

El que va ser director de l’ABC entre el 1999-2008, José Antonio Zarzalejos, va publicar ahir un article, amb contingut molt important, al Confidencial Digital, titulat “Que coño es la UDEF?” El Estado señor Pujol”, on exposa clarament que l’estat ja tenia coneixement de tot l’afer Pujol des de fa molt temps. Concretament afirma que l’estat espanyol va consentir a l’ex-president català aquest continu comportament corrupte, mentre feia la política de la “puta i la Ramoneta”, i no amenaçava la integritat del mateix estat, però que quan va dir que es feia independentista i donava suport a Artur Mas, l’Estat només ha hagut de tirar de la corda que ell mateix  es va posar al coll.

La teoria de Zarzalejos, de fet, ve a reforçar els indicis, ja presents en l’actualitat, de que l’estat ha iniciat la voladura controlada, de moment, d’alguns dels seus ponts i aliances amb un part del catalanisme hegemònic  els darrers 30 anys, per intentar desprestigiar amb la mateixa explosió el moviment independentista,  i que d’aquí al 9-N tindrem més episodis d’aquest serial.

Fa 2 dies La Razón, sempre ben informada de les interioritats de les conspiracions polítiques madrilenyes, però també, i això és mes sorprenent, de les que es mouen a Catalunya, tant a nivell polític com també social, ja va apuntar el possible nou capítol de la sèrie, el Conseller Felip Puig. “La UDEF apunta a que el Consejero Felip Puig  favoreció las comisiones de Pujol Jr. Parte de lo cobrado por el hijo del ex presidente venía de contratos de la Administración catalana”, va titular el diari madrileny.

El fet que l’estat , suposadament, disposi d’informació, sobre presumptes irregularitats i no hagi actuat prèviament, hauria de fer  reflexionar  a molts ciutadans sobre els mateixos mecanismes de control de les institucions. Que en saben potser d’Aznar, de Rajoy, de Felipe González, o de qui sigui, i no s’ha fet de moment cap actuació.

La UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal), segons la mateixa institució es defineix,  investiga i persegueix  aquelles activitats delictives, estatals i internacionals, en matèria de delinqüència econòmica i fiscal, blanqueig de diners, delictes monetaris, i col·labora amb la  Fiscalia Anticorrupció, però en lloc es diu que retingui informació en funció d’interessos polítics concrets.

Però la UDEF depèn de la Comissaria General de Policia Judicial, i aquesta del cos General de Policia, i aquest del Ministeri de l’Interior, és a dir del Govern i de l’estat, de la política (ara en mans del PP), i final de la cadena de comandament, i els que de fet  prenen la decisió final. …..

Deixant de banda però el que passi a l’estat espanyol, l’independentisme ha de preparar-se per una campanya que tindrà com a protagonistes alguns dirigents catalans, amb l’objectiu de crear entre una part de la població que dóna suport al 9-N i a l’independentisme (hi ha una altra part important de persones que ja estan immunitzades contra aquesta estratègia), la sensació de que el procés està contaminat, que així no anem enlloc i que no es pot seguir. I és feina de tots els independentistes, primer saber valorar adequadament cada cas, i segon fer  la tasca i l’esforç  d’explicar que les situacions personals, afecten només als interessats, però que el procés no hi té res a veure, perquè depèn de milions de persones que hi donen suport, i evitar que els dubtes que l’estat espanyol vol generar amb la seva tàctica a una part dels ciutadans de Catalunya per afeblir el procés, tinguin el més mínim efecte de desànim o desencís. Ara o Mai

 

 

El vídeo de la televisió russa amb les 4 raons per les quals la independència catalana ha de ser reconeguda per la resta.

Revisió: Josep Maria Bellmunt

rtRT, la televisió pública russa, en el seu canal internacional, segueix ocupant-se del procés català, i sempre en un to positiu, ara ho ha fet amb un vídeo al canal de notícies, de prop de 4 minuts, on s’explica quina és la situació actual i en el que s’entrevista, entre d’altres, a Alfred Bosch.

Però potser el que més crida l’atenció arriba al final quan el presentador exposa les quatre raons per les que Catalunya ha de ser independent. Aquestes quatre raons sembla que són la conclusió d’una entrevista que la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, va concedir el dia 21 de maig a la televisió russa, i que podeu veure en el vídeo que trobareu més avall.

La primera raó perquè és la comunitat amb més industria de tot l’estat i produeix una cinquena part de tot el PIB espanyol, la segona per evitar l’espoli fiscal a al que està sotmesa pe Espanya, la tercera perquè si gestionem els nostres propis recursos, ens anirà molt millor, i la quarta perquè Catalunya té la seva pròpia llengua, història, cultura, bandera i la seva pròpia identitat nacional per a ser reconeguda per la resta ( d’estats s’entén).

Entrevista a Elisenda Paluzie

 

El parany espanyol. Un article d’un economista nord-americà deixa al descobert la feblesa de l’estat espanyol i la força de Catalunya

europeancomparison-1024x711

El deute català el quart més baix de tota la UE.

Revisio: Josep Maria Bellmunt

Fernando Betancor, un economista nord-americà resident a Madrid, membre actiu de Democrats  Abroad, l’organització oficial del Partit Demòcrata nord-americà, que agrupa aquells que viuen fora dels Estats Units, ha publicat un llarg article en el seu blog, amb interessant reflexions, a partir de les afirmacions de l’article que va publicar Bloomberg ahir, i en que en el que s’explicava com la política econòmica del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, estava afavorint la independència de Catalunya.

Aquest n’és un intent de fer un resum amb els punts més significatius.

 

D’entrada el que crida més l’atenció de les conclusions de Betancor, és la part on és pregunta sobre una hipotètica expulsió dels 7,6 milions de catalans de la UE, i la possibilitat que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com CaixaBank SA, quedin fora finançament del Banc Central.

Betancor diu que això dependrà de la postura del govern espanyol. Si Espanya reconeix la independència catalana – l’escenari de “divorci amistós”-  llavors la readmissió de la UE serà un dels punts principals de qualsevol acord assolit. Ningú més a la UE s’hi oposarà, per la qual cosa ha de ser una conclusió inevitable. Per tant ni els catalans estaran fora de la UE i no hi haurà bancs catalans sense el finançament del BCE .

Però si Espanya no reconeix la independència catalana, els catalans no seran expulsats de la UE, ja que oficialment seguiran formant part d’Espanya, raona Betancor. “Ells continuaran operant com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya difícilment pot expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense abans reconèixer la seva independència”.

I ni així, perquè Betancor assenyalà que CaixaBank SA, encara que amb seu a Barcelona, és autoritzada pel Banc d’Espanya i és un banc espanyol, i no hi ha cap raó per la qual això canviaria amb independència, i CaixaBank, i qualsevol altre banc, amb seu a Catalunya, romandrien també com bancs espanyols a la legislació espanyola, i per tant  amb l’accés al finançament del Banc d’Espanya.

Espanya estaria així atrapada en un parany: No es pot castigar Catalunya amb el reconeixement de la seva independència, i si Espanya reconeix la independència catalana, llavors no té sentit castigar el nou govern ( no, si volen els catalans per assumir una part del deute  espanyol), sentencia l’economista nord-americà.

 

El deute de Catalunya un dels més baixos de la UE. Sense negociació el deute és només espanyol

Betancor diu que si Rajoy reconeix els resultats del referèndum com a legítim, llavors hi haurà una negociació sobre la proporció adequada del deute públic espanyol que Catalunya ha d’assumir, però si Rajoy no accepta els resultats del referèndum llavors és gairebé segur que Catalunya repudiarà el deute espanyol per complet, i acceptarà únicament la responsabilitat del seu propi deute regional, que només ha passat de 22% del PIB català el 2011 al voltant del 25 % en l’actualitat, el quart més baix de tota la UE, i molt allunyat de l’espanyol, que al 2011 ja s’acostava al 70%, i sense Catalunya hagués arribat ( al 2011) al 90%.

 

El que Espanya amaga dels seus llibres de comptes. Catalunya és un contribuent net important

Betancor  també es refereix a quan es diu que “La independència de Catalunya costaria Espanya el 10 per cent dels seus ingressos fiscals i desencadenaria una disputa sobre com repartir 836 € mil milions del sobirà ( 1,1 bilions de dòlars ) del deute, si realment Espanya només perdés el 10% dels seus ingressos fiscals, no seria significatiu, a menys que també sabem que el percentatge de les despeses del govern espanyol, però que aquesta s’elimina dels llibres, i si Espanya està realment pagant el 12% a Catalunya com diu i només en percep el 10%, llavors el govern central en el seu conjunt estaria molt bé i sense problemes, però de de fet, és tot el contrari, de manera que aquesta pèrdua d’ingressos sí que és realment important, perquè Catalunya és un contribuent net important al pressupost espanyol al d’altres comunitats a través de les transferències intra -regionals que tenen lloc.

 

I La Seguretat Social?

Betancor ens explica que la divisió de la Caixa de la Seguretat Social, que es gestiona i es paga de forma centralitzada, també seria una qüestió de negociació. Si hi hagués acord el Fons de la Seguretat Social espanyol faria una transferència al nou Fons Català de Seguretat Social.

Si no hi ha acord, els catalans perdriem aquests diners i ens veuríem obligats a la devolució de l’administració de Seguretat Social a través de l’emissió de deute públic. El fons de reserva està valorat en 66.8 bilions d’euros o 1.448 € per habitant de l’estat espanyol.

La quota de catalana en base a la població seria per tant de 10,5 bilions d’euros. Tenint en compte que, en aquest cas de no acord, Catalunya rebutjaria fer-se càrrec de la seva part del deute estatal espanyol i reconeixeria només el seu deute com a comunitat, que representa un 25% del seu PIB, el reintegrament d’un Fons de Reserva de la Seguretat Social Català en aquestes circumstàncies augmentaria el deute, en una relació amb el PIB del 25% al 31 %.

Un augment que Betancor considera significatiu, però no impossible.

Garcia Albiol escoltant el pregó davant dues estelades gegants mentre la policia intenta obstruir l’acció

bad 1Després que l’alcalde popular de Badalona discriminés a les entitats de la ciutat, obligant-les a desplaçar-se en un espai separat de la resta de parades, per la Diada de Sant Jordi, avui un Garcia Albiol visiblement nerviós, ha hagut d’escoltar el pregó de les festes de Maig de Badalona, que ha fet l’ex-jugador de la Penya i actual president, Jordi Villacampa, mentre dues estelades gegants es desplegaven a la plaça de l’Ajuntament de Badalona.

Quan Jordi Villacampa ha començat el seu parlament, membres de l’Assembles Nacional de Joves independentistes de Badalona(ANJI), han deixat caure dues estelades de grans dimensions, una de blava en un dels edificis laterals a l’ajuntament, i una altra de vermella en un altre edifici just davant de la balconada de la seu del consistori.

bad 3

La policia municipal de Badalona ha intentat obstruir aquesta darrera acció ( com es pot veure a la foto), perquè aquest edifici es troba just al costat d’un altre, propietat de l’ajuntament, per això els agents s’han desplaçat fins al terrat d’aquest per evitar que la gran estelada toqués una part d’aquest edifici, però no han aconseguit impedir que seguis desplegada des del terrat del primer edifici.

bad 2

 

Mentre a la plaça també onejaven estelades, en una convocatòria feta per l’ANJI de Badalona, on s’hi ha afegit la presidenta de la nostra entitat, Carme Teixidó, i també el secretari Josep Maria Bellmunt, així com el coordinador de l’Assemblea de Badalona, Joan Barrientos, entre d’altres membres de la territorial badalonina.

Garcia Albiol ha tingut pressa en tancar l’acte i gairebé no ha parlat, mentre a la plaça es sentien crits d’independència.