Tag: Junts pel Sí

Una plataforma interna del PDeCAT abona la idea de deixar JXSí amb un diputat menys

Germa_gordo_gencatNova Convergència, una plataforma interna del PDEcat, que liderà Germà Gord, ha demanat a aquest que abandoni el partit i el Grup Parlamentari de Junts pel Sí, per passar al grup mixt. Gordó ha repiulat aquest missatge donant a entendre que hi està d’acord.

En una piulada al seu compte Twitter la plataforma ha escrit: “Confiant en la honestedat de Germà Gordó i constadada l’actitud de Marta Pascal, demanem que deixi el PDeCAT i el Grup Parlamentari i passi al grup mixt”.

El PDeCAT, ERC i Demòcrates de Catalunya han demanat a l’exconseller de Justícia que entregui l’acta de diputat al Parlament, una vegada s’ha conegut que el TJSC ha decidit d’investigar Gordó pel 3%, però de moment Gordó només ha renunciat a la presidència de la comissió de Justícia, però no l’escó al Parlament.

Un any del 27-S. Els terminis s’esgoten

Junts Pel SíEditorial

Ara fa un any ens van demanar de votar una vegada més, perquè deien que no teníem majoria legitimada per a la independència, ens van dir que seria el vot de la nostra vida, i que necessitàvem 18 mesos per arribar a la independència, perquè havíem de fer un procés constituent, que ningú entenia a la practica com es desenvoluparia, i sobretot perquè s’havien de construir estructures d’estat, perquè sembla que 2 anys enrere quan ens van dir que les estaven construint, no se’n van sortir, o no ho van fer.

Ara fa un any els vam donar de nou una victòria aclaparadora però immediatament els guanyadors es van apressar a dir que no havíem guanyat, perquè no havíem superat el 50%, el mateix missatge que donaven les forces unionistes, i van centrar el problema en el càrrec d’una persona, que una mica més ens porta a noves eleccions.

Ara fa un any vam decidir oblidar que el govern i els partits que li donaven suport no tant sols no havien posat les bases de la hisenda pròpia, sinó que ni havien desplegat les migrades competències que els atorgava l’estatut, i que mentre deien que en algun moment caldrà tancar caixes, s’havien dedicat i es dediquen avui encara, a intentar minimitzar, i si fos possible anular, la campanya de sobirania fiscal sorgida des de la societat civil, que era l’única iniciativa que realment neguitejava a l’estat, al govern i que despertava l’interès dels mitjans econòmics internacionals, i que podria donar força real al govern català.

Ara fa un any vam decidir oblidar que aquells que parlen de desobediència pacífica, van decidir anul·lar qualsevol conat d’aquesta, i donar un missatge en sentit contrari, quan des del govern de Catalunya es va decidir sancionar, sense raó, com han demostrat les sentències judicials, i el posterior canvi de la llei de tràfic gràcies al PP de Rajoy, la campanya contra els peatges #novullpagar, protegint a unes concessionàries, paradigma d’economia extractiva, i de greuge contra Catalunya, davant la desídia i la por a intervenir dels partits d’esquerra i dels sindicats.

Ara fa un any també vam decidir oblidar el fet que aquells que de sempre demanàvem un referèndum vinculant, vam haver de veure com els partits havien transigit a fer del 9-N una consult sense cap vinculació legal ni garantia jurídica ( repetició de les consultes populars sorgides a Arenys de Munt), deixant el terreny parcialment cremat, per alleujament de l’estat espanyol. Un referèndum que ara volen repetir de manera vinculant, com fa anys que molts demanem.

Ara fa un any vam decidir que calia passar pàgina d’un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que teòricament estava format entitats civils, econòmiques, sindicals i empresarials, per decidir com enfocar el procés, però on ja estava tot precuinat i on mai ens vam convidar a participar, malgrat estar-hi apuntats formalment.

I ara pensem que cal seguir endavant, que cal anar tots junts, però també que cal que el gruix de la societat sigui absolutament exigent amb l‘acció de partits i govern i estigui amatent i critiqui sense por de trencar res, si realment els terminis establerts no es compleixen. Perquè ara és ja el moment en el que la nostra classe política estigui a l’alçada de la societat civil, i entengui que ja ha arribat l’hora que el poble català triï el seu futur, sense por a les amenaces que venen de fora, sense més dilacions, i amb el suport i la participació de tots els actors de la societat civil i que aquests politics facin la feina per a la que els seus electors els van escollir.

La CUP critica que Junts Pel Sí incompleixi el mandat del 9-N presentant al·legacions al TC

TCEl portaveu de la CUP al Parlament, Xevi Generó ha acusat JxSí d’incomplir el mandat del 9N i donar legitimitat al Tribunal Constitucional (TC).

En diferents missatges al seu compte de Twitter, Generó que és membre del secretariat nacional de la CUP ha criticat que s’estigui donant legitimitat al TC i incomplint el mandat del 9-N. “Ahir sentíem @JoanTarda dient que “no tenim por”, avui els seus companys al #Parlament recorren al TC. Prudència…? o @JuntsPelSi anant a recórrer al mateix tribunal que inhabilita, encausa electes i suspèn lleis

La declaració del 9-N establia que les institucions catalanes no se supeditarien a les decisions de les institucions estatals, i especialment al TC.

Crisi a MES amb la dimissió d’Ernest Maragall

Ernest MaragallL’eurodiputat Ernest Maragall i una desena de càrrecs han decidit plegar de la direcció del MES, el moviment que van impulsar antics militants i simpatitzants del PSC, i que va concórrer a les darreres eleccions en la coalició Junts Pel Sí.

A través d’una carta que han fet arribar als mitjans de comunicació, afirmen no compartir l’orientació política de la formació i consideren que ha pres un rumb erroni, aconseguint només un modest bagatge amb clara tendència a minvar amb la pèrdua de persones de l’organització.

Expliquen que MES no ha aconseguit desmarcar-se de la convicció ideològica socialista i segueix enganxat a les velles concepcions organicistes i estatutàries, i ja no serveix per a les exigències i actuals de la ciutadania. Critiquen que no ha eixamplat el seu espai ideològic per fer un projecte d’esquerres transversal, com era la vocació inicial de la formació, i que ara és una sigla amb poc pes i sense aspiració de ser transversal.

Afirmen voler una força política capaç d’agregar el republicanisme progressista català, l’ecologisme modern i global i el socialisme democràtic, i també els nous radicalismes alternatius, catalans, espanyols o europeus com els Verds europeus o DIEM25.

En aquest escenari no veuen massa sentit a entestar-se en mantenir una identitat partidària, si no són capaços d’interpretar un context que requereix de la màxima ambició política

Aposten per la independència però sense abonar-se a un independentisme de manual, i sense subordinar-nos a una il·lusòria acceptació per part de l’Estat d’un futurible referèndum per poder exercir un suposat “dret a decidir”.

De moment ni Maragall ni la resta de la direcció dels dimitits deixen la militància però es donen un temps de reflexió fins a l’assemblea que MES celebrarà el proper mes de juny.

Els signants de la carta, a banda de Maragall, són Pere Almeda, Jordi Angusto, Francesc Colomé, Zacarías Henar, Fina Masip, Pep Mòdol, Inma Panera, Gemma Sendra i Max Vives.

 

Junts Pel Sí presenta la proposta d’acord amb la CUP per a la investidura

acordEls equips negociadors de Junts Pel Sí li la CUP han tancat el document definitiu que se sotmetrà a votació en l’assemblea que la formació de l’esquerra independentista farà el proper 27 de desembre a Girona.

Raül Romeva, que ha presentat l’acord, ha especificat que el document s’ha fet treballant amb la CUP, però que no és un text acordat amb la CUP, perquè la CUP ha de treballar-lo en els seus àmbits respectius.

La proposta d’acord, de 63 pàgines, inclou les mesures específiques i les dotacions pressupostàries, en relació al pla de xoc per un total de 270 milions d’euros.

Entre d’altres es garanteix que cap persona serà desnonada o paralitzar a tots els efectes” el complex de BCN World, que no s’ampliarà cap concessió de gestió privada a la sanitat pública i que  s’aniran revertint concessions i retallades, com els projectes del Tarragonès, l’ICS de Girona i el consorci de Lleida.

Tot plegat, ha dit Romeva, s’ha impulsat amb l’objectiu de “seguir eixamplant la base social a favor d’un nou estat”.

Pel que fa a la presidència de la Generalitat, la proposta de Junts pel Sí preveu investir no només un president sinó una presidència  de quatre persones, en què hi hauria un president del Govern – Artur Mas – i tres presidències de comissions de Govern ocupades per Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romera.