Tag: Justícia

Els punts febles de l’estratègia espanyola contra Catalunya que ningú ha explicat

Jutjats Barcelona

En un article publicat ahir al digital el Confidencial, el periodista José Antonio Zarzalejos, ex director de l’ABC i proper al PP, explica com el govern espanyol ha menystingut alguns aspectes de la seva estratègia global contra Catalunya que poden ser claus l’1-O.

Zarzalejos diu que la gran jugada de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, contra Catalunya donant poders executius al TC se li ha girat en contra, perquè malgrat que el tribunal va declarar constitucional la reforma al novembre de 2016, no hi va haver unanimitat sinó divisió dels magistrats (set a favor i cinc en contra), i que ara resulta que cap d’ells vol fer ús d’aquestes facultats, entre d’altres motius perquè hi ha hagut instàncies internacionals que van criticar aquesta reforma, com el Consell d’Europa, a través de la Convenció de Venècia, i això fa enrere els magistrats. I ara resulta que el TC no farà la feina que el govern esperava que fes per ell, i a més no els queda temps per a posar en marxa les previsions de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

Transferència Justícia a GeneralitatPerò hi ha un altre punt que inquieta molt més Zarzalejos, el control de la justícia per part de la Generalitat

L’ex director del’ABC recorda que el 1990 es va transferir a la Generalitat els mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia. Els diferents Reials Decrets de transferència, encomanaven, entre d’altres, a la Generalitat d’informatitzar l’oficina judicial, i ara la justícia espanyola a Catalunya depèn de la Conselleria de Justícia, actualment amb el Carles Mundó, al capdavant. Zarzalejos apunta aquí que Mundó ja va intentar una sospitosa inspecció dels jutjats evitada pel TSJC i el Consell General de Poder Judicial. I encara més, el sistema informàtic de tribunals i jutjats de Catalunya, segons ell, no és compatible amb altres, el que impediria tramitar qualsevol requeriment .

I segueix dient  Zarzalejos: Qui et diu a tu que el dia 1 d’octubre no “cau” el sistema informàtic de tots els tribunals i jutjats de Catalunya i es produeix una apagada de l’administració de justícia allà?

Zarzalejos recorda L’annex del Reial Decret 966/1990 de 20 de juliol diu que la dependència funcional dels funcionaris judicials és del jutge, però l’orgànica és de Justícia de la Generalitat (que és qui els paga el sou).

Està el Govern espanyol informat d’aquests assumptes? Ho està, es contesta Zarzalejos, perquè hi ha alarma de la pròpia magistratura i d‘assessors governamentals que estan estudiant tots els escenaris, però cap d’ells és bo conclou.

La Fiscalia demana als Mossos que identifiquin els diputats de la CUP que van estripar fotos del rei

CUP fotosLa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat als Mossos d’Esquadra que elaborin un informe i que identifiquin  els diputats de la CUP que el passat 12 de desembre van trencar fotos del rei espanyoI en el transcurs d’una roda de premsa al Parlament, per un possible delicte d’injúria, segons avancen avui mitjans com el diari El Periódico o l’agència Efe.

L’acte que va tenir lloc al Parlament va ser convocat en solidaritat amb la imputació per l’Audiència Nacional de cinc militants de la CUP que havien cremat fotos del Rei i fragments de la Constitució l’11 de setembre, i per denunciar les detencions que van realitzar els Mossos d’Esquadra de tres dels cinc joves.

Els diputats que aquell dia van trencar les fotos del rei davant les càmeres van ser Mireia Vehí, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Joan Garriga, Benet Salellas i Eulàlia Reguant.

Com que es tracta de diputats i, per tant, de persones aforades, la instrucció de la causa no correspondria a l’Audiència Nacional sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Espanya comença a sentir la pressió europea pels atacs al procés català

Forcadell TSJCPer primera vegada des de diferents països europeus al mateix temps s’ha expressat la preocupació per la manca de democràcia que suposa la imputació de Forcadell i altres càrrecs electes catalans.

Un grup de quinze diputats suïssos han demanat aquest divendres al govern federal que expressi la seva “preocupació” a Espanya pel procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons els diputats, dels sis partits federals suïssos, la persecució judicial “interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa”. La causa contra Forcadell també ha aixecat les crítiques de l’exministre d’Exteriors i eurodiputat liberal eslovè Ivo Vajgl, que ha advertit en un escrit a Facebook que és “preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola”. Un altre eurodiputat eslovè, el verd Igor Soltes, ha piulat que el procés és “escandalós”.

En una pregunta parlamentària, els diputats suïssos demanen al consell federal si “està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés democràtic i pacífic”. La interpel·lació està signada per tres diputats del Partit Socialista Suís, un del Partit dels Verds, un del Partit dels Verds Liberals, dos del Partit Liberal Radical, tres del Partit Democratacristià i cinc de la Unió Democràtica de Centre.

“És preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola que la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, sigui portada als tribunals per utilitzar la seva autoritat i permetre un debat democràtic al parlament escollit pel poble de Catalunya”, ha assegurat, per la seva banda, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors del govern d’Anton Rop el 2014. “Tota Espanya i Catalunya estan en un debat molt seriós sobre el seu futur que s’hauria de fer utilitzant les normes universals i la llengua de la democràcia”, ha remarcat.

El suport per Forcadell també ha arribat de la mà de l’eurodiputat conservador britànic Ian Duncan, que ha assegurat a Twitter que el procés judicial és “un desenvolupament problemàtic”. “Sigui quina sigui la teva opinió sobre el tema, organitzar un debat al parlament mai pot ser un crim”, ha dit Duncan, que va votar ‘no’ al referèndum escocès d’independència i ha utilitzat el hastag #Time2Talk, que es tradueix en català com “És l’hora de parlar”.(ACN)

 

Un grup de jutges demana a Fiscalia que intervingui en una enquesta de Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio(ACN) El col·lectiu de jutges conservador Associació Professional de la Magistratura ha demanat a la Fiscalia que adopti les “mesures necessàries” davant l’enquesta de Catalunya Ràdio, en què preguntava si s’estava disposat a impedir físicament el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. La pregunta es va penjar a les xarxes socials del programa ‘Catalunya Vespre’ aquest dilluns, després que l’exconseller de Governació de la Generalitat Xavier Vendrell, tertulià del programa, afirmés que caldria fer-ho.

L’associació de jutges subratlla en un comunicat la independència i imparcialitat dels “jutges catalans” i manifesta que el sistema judicial és “fonament de la convivència i de la pau social”.

En el mateix comunicat els jutges afirmen que traslladar a la ciutadania una informació “diferent” a aquesta per “inocular-hi un ànim de resistència” ha de ser considerat com “un intent pervers” de confondre la “recta i lliure” formació i expressió de l’opinió pública sobre “un dels pilars” de l’Estat democràtic i de dret. I afegeixen: “Es tracta, en tot cas, d’un propòsit estrany a la dimensió constitucional de la llibertat d’expressió, informació o de premsa”.

D’aquesta manera, l’associació de jutges s’afegeix a les crítiques que ha motivat l’enquesta entre els grups parlamentaris del PP i Ciutadans.

Un procurador del Jutjat de Badalona refusa un recurs en català “perquè és una llengua estranya”

catalanofòbia. Una llengua estranya

Fa unes hores l’advocat Pere Ramells ha penjat al seu compte de Twitter una instància del Jutjat de Badalona, signada pel procurador Angel Quemada, on se li fa saber que un recurs que va presentar no pot prosperar perquè està escrit en “una llengua estranya”. Aquesta llengua és el català

Segons es pot llegir al document, aquest diu que l’escrit presentat està redactat en un idioma que ni el meu mandant ni el lletrat coneixen, no tenint tampoc cap obligació de de conèixer, essent el primer escrit que des que es va iniciar la causa, fa més de set anys, es presenta en aquesta llengua estranya, per mitjà del present escrit se sol·licita del Jutjat que es requereixi a la contrapart que procedeixi a la presentació del mencionat escrit de recurs en IDIOMA CASTELLÀ (en majúscules en l’escrit original].