Tag: La Caixa

Comencen les fugues de capital català del Banc de Sabadell

Oliu i Guardiola

La precipitada decisió de la junta directiva del Banc Sabadell de traslladar la seu de l”entitat fora de Catalunya li pot sortit cara i podria enfonsar el banc català, com potser desitja Madrid. Ja ha començat la fuga de capital català.

De moment l’Ajuntament de Gironella ha decidit retirar 300.000 euros del Banc Sabadell i els ha passat a Caixa Bank, poques hores abans que la entitat fins ara amb seu a Sabadell, decidís traslladar aquesta a Alacant. L’alcalde del municipi, David Font, ha ordenat l’operació a la tresorera municipal immediatament després de conèixer les intencions del banc.

El consistori hauria retirat la major part dels diners que hi havia a l’entitat bancària, però ha decidit mantenir el compte obert i amb líquid perquè hi ha préstecs domiciliats encara que en els propers dies la desvinculació de l’entitat es pretén que sigui total ,

L’alcalde ha advertit que farà el mateix a partir d’ara amb qualsevol banc que opti per amenaçar els catalans.

Les declaracions de Saénz de Santamaria que han passat desapercebudes

La Caixa bequesUnes declaracions que recullen diferents mitjans, però a les que no s’ha donat cap importància  de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, mostren fins a quin punt la normalització del passat franquista marca la vida política actual.

Aprofitant la conferència realitzada fa 2 dies a Barcelona, en la cerimònia de lliurament de les beques de La Caixa per universitaris, amb la presència del president català, Carles Puigdemont, el rei espanyol Felip de Borbón, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo o el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, Sáenz de Santamaria va voler contestar a la recent conferència del president català a Madrid amb aquestes paraules: “La democràcia té el poder per evitar aquest referèndum” i “quan Puigdemont parla d’Estat, parla de democràcia. Quan Puigdemont parla d’Estat, s’està parlant d’una decisió que van adoptar els espanyols en 1978 de deixar de ser una dictadura i un Estat autoritari, per ser un estat democràtic.

Potser algú li hauria de recordar a la vicepresidenta que no es vota per sortir d’una dictadura, igual que no es vota per entrar-hi, sinó que les dictadures cauen quan ja no es poden aguantar per la força.

El concepte de votar si es vol seguir sent una dictadura o que la dictadura et deixi votar amb les normes que t’imposa – en el cas de la Transició acceptar una monarquia, renunciar a l’autodeterminació, passa full dels crims del feixisme amb una llei d’amnistia feta a mida, no legalitzar d’entrada determinats partits perquè no es presentin a les primeres eleccions, cas d’ERC, i d’altres mesures -, no és massa democràtic. Quan cau una dictadura s’ha de reprendre la legalitat democràtica previa que l’havia precedit.

Dir als milions de represaliats pel franquisme i als seus familiars que vam votar si s’acaba la dictadura i ja està, sembla més aviat una burla cap aquells que van lluitar, i molts d’ells morir, per mantenir els valors democràtics que ella diu voler defensar.

L’estratègia espanyola per ofegar el poder financer d’un nou estat català

Fainé i RajoyQue el Boletín Oficial del Registro Mercantil del passat 22 de desembre reculli que CaixaBanc ( La Caixa) deixa de ser dipositària de diferents fons de pensions, alguns sembla que relacionats amb personal de la Generalitat catalana i també dels de Gas Natural-Fenosa, que a partir d’ara passen a dependre de l’entitat Cecabank, amb seu fiscal a Madrid, és part del transvasament de fons dels plans de pensions de l’entitat catalana cap a l’espanyola, que es venen realitzant des del 2014 de forma continuada però progressiva, ja que les comissions de control de dels diferents plans d’ocupació havien d’aprovar cada una de les operacions de mobilització

Amb aquesta maniobra BBVA i Cecabank són ara les majors dipositàries de plans de pensions, darrera seu hi trobem Santander Securities Services, BNP, Paribas Securities Services, RBC Investor Services Espanya i Banc Sabadell.

Traspassar la custodia dels plans de pensions de molts treballadors catalans a una entitat amb seu a Madrid, és un apartat més en la tasca que des del 2010,i sobretot des de l’esclat del procés independentista, estan duent a terme el govern i els poders fàctics espanyols, primer per anul·lar el poder financer amb seu a Catalunya, i després per espanyolitzar i controlar el que en quedés. I en aquesta estratègia hi entrava la que es considera la primera entitat financera de l’estat, al costat del Santander, però més sanejada que aquest, La Caixa.

L’entitat que s’ha venut com la referència del sector financer de Catalunya va perdent progressivament la seva identitat catalana i a dia d’avui només conserva la denominació social.

L’estratègia del govern espanyol per desarticular el sistema de caixes d’estalvi catalanes va ser tot un èxit, amb la publicació al BOE, en plenes vacances del mes d’agost del 2010 del “Decreto-ley 5/2010, de 3 de agosto. Però aquest decret de fet modificava el text  de la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya del Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de març, i aprovat pel mateix Parlament de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat, amb el que la cambra catalana obria les portes a la pèrdua de control de les caixes catalanes

A l’apartat 4 de l’article 3 es podia llegir: “Les caixes d’estalvis podran desenvolupar el seu objecte propi com a entitat de crèdit a través d’una entitat bancària a la qual aportaran tot el seu negoci financer. Igualment podran aportar tots o part dels seus actius no financers adscrits al mateix”. El Govern català potser va pensar que seguiria controlant, malgrat això les Caixes,  perquè en un altre article del decret s’afirmava que “el procés de transformació de les caixes d’estalvis sempre ha d’ésser controlat per un representant o una representant de la Generalitat, nomenat pel Govern, i que aquest representant ha d’actuar sota la dependència directa del Govern.

El mateix Parlament va posar en escac a les caixes i l’estat espanyol va fer el mat. La miopia i la incapacitat dels diferents governs catalans ens han portat fins aquí.

En relació a La Caixa, a les causes prèvies cal afegir la feina del president de l’entitat, Isidre Fainé, que ha mantingut silenci en el procés independentista, però que ha treballat també per facilitar una sortida progressiva i discreta de l’entitat financera de Catalunya. Quan La Caixa va traspassar la seva activitat financera amb la creació de Caixabank, la Generalitat havia perdut el control de la situació.

Quan La Caixa va crear Caixabanc i li  va traspassar la seva activitat financera la Generalitat va perdre definitivament el control .

Wall Street Journal dóna el darrer cop a Madrid i assegura que els bancs catalans seguiran finançats pel BCE

WSJEl prestigiós rotatiu de negocis amb seu a Nova York, Wall Street Journal (WSJ), deixa en evidencia al PP, al governador del Banc d’Espanya, i a tots els coristes unionistes que auguraven que en una Catalunya independent els bancs catalans quedarien fora del finançament del Banc Central Europeu (BCE)

En un article titulat “No ECB Funding for Catalan Banks? Wait a Second” ( Sense finançament del BCE per als bancs catalans? Espera un moment), WSJ afirma que inclús en el pitjor dels escenaris, que seria que la disputa evolucioni cap a un resultat clàssic anomenat “dilema del presoner”, un esquema de la teoria de jocs que mostra que dues parts no poden cooperar fins i tot si això va en contra de l’interès d’ambdues, es a dir un no acord amb Espanya, Catalunya no quedaria fora de la protecció i finançament del Banc Central Europeu.

Explica que com diuen els independentistes, el BCE té contractes de crèdit amb els bancs dels països petits que no formen part de l’eurozona, incloent Kosovo i que no és reconegut per Espanya i la Ciutat del Vaticà. Aquests són casos inusuals, afirma, però el que és més rellevant és que els grans prestadors de països que no són de l’eurozona, com el Regne Unit, els EUA i Suïssa, tenen un accés complet al crèdit del BCE.

De fet, explica que el BCE va augmentar aquest accés en darrers anys per compensar les pressions sobre els prestadors causades per la persistent crisi de l’eurozona , i perquè la liquiditat dels bancs de l’eurozona no és abundant i fàcil d’obtenir.

I aquets exemples, segons WSJ, mostren que el que importa aquí no és si Catalunya es manté o no a la zona euro, sinó que la clau és que tant CaixaBank com el Banc de Sabadell tenen llicències bancàries per operar a Espanya, que romandrà previsiblement seguirà a la zona euro en el futur.

La Caixa s’ha venut la totalitat del seu deute públic espanyol

bonsMentre els grans banc espanyols ( amb La Caixa i el Sabadell) amenaçaven amb un comunicat de marxar davant d’una declaració d’independència de Catalunya, la Caixa porta mesos desfent-se del deute públic espanyol.

Foncaixa es va vendre durant els primers 6 mesos d’aquest 2015, el 40% de la seva cartera de deute, la pràctica totalitat dels bons públics espanyols que tenia en el seu poder. En total un 11.500 milions d’euros. La major part de la venda de la cartera es va fer en les primeres setmanes del segon trimestre del 2015, de manera que la seva cartera ha passat des dels 28.700 milions que registrava al desembre de 2014, als 17.200 milions al juny d’aquest any.

Foncaixa Equilibri Estable, el fons d’inversió més gran de l’estat espanyol, que ja ha superat els 10.000 milions d’euros en actius sota gestió, ha augmentat el pes dels bons italians en la seva cartera en els darrers mesos.

L’actual gestor de bons, Jaume Garrido, va informar en el seu informe mensual de juliol amb un lacònic: “Durant el període destaquem la preferència relativa de deute públic italià enfront de l’espanyol. Hem venut perquè els nivells de rendibilitat eren molt baixos”.

La relativa millora de l’economia espanyola hauria fet caure els rendiments dels bons sobirans a causa del menor risc d’impagament, i aquest seria el motiu  tècnic de la venda. “Els nivells de rendibilitat eren molt baixos, i aquesta és l’única raó”, va dir el director financer de CaixaBank, Javier Pano, en l’última presentació de resultats als analistes.

Actuament l’entitat que acumula més deute públic espanyol és el Banco de Santander.