Tag: Nosaltres Sols

Per fi “nosaltres sols”

Nosaltres solsVicenç Plans (periodistavplans@gmail.com)

La memòria sovint juga males passades. Encara més si en el rigorós directe radiofònic queden en evidència determinades associacions. És el cas, per exemple, de les declaracions del titular del Ministeri de l’Interior espanyol, en l’entrevista del dimecres 8 d’abril de 2015, amb la periodista

Mònica Terribas, de *Catalunya Radio*. Entre moltes qüestions polèmiques, cal destacar també la posada en relleu per part de l’alt representant dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol de l’organització Nosaltres Sols en relació amb el treball realitzat entre la població immigrant per la Fundació Nous Catalans.

Aquesta referència a una organització patriòtica catalana de principis del segle XX, gens ingènua ni espontània, deixa palès el tipus d’anàlisi que està arribant al màxim responsable del CNP i la GC (Cuerpo Nacional de Policia i Guardia Civil, respectivament). L’organització Nosaltres Sols, rèplica del *moviment polític irlandès* Sinn Feinn (traducció del gaèlic), com organització patriòtica transversal, sense connotacions partidistes, va gaudir des de la seva fundació d’un gran prestigi social  tot i la seva desigual implantació territorial.

Aquesta organització dels anys trenta, formada per gent com els senyors Ribes, Cassamitjana, Pineda, Cardona, Formiga, Alemany, Pagès, Fàbregas,… tenia com a prioritat resoldre el plet de les *llibertats nacionals*, seguint el model irlandès. Es van significar, tots ells, per la gran noblesa d’esperit i l’elevat sentit del deure, unes qualitats poc freqüents en uns moments de grans convulsions socials, amb les pressions obreres inspirades en les aspiracions socialistes, comunistes, àdhuc anarquistes, i les tensions patronals, incorporades pels partits conservadors catalans i espanyols.

En qualsevol cas, i d’aquí la sorpresa, la seva influència, tot i el valor testimonial, va tenir una silenciosa profunditat  que resulta estrident i provocadora pràcticament cent anys després, tenint en compte que surt de la boca d’un Ministre d’Interior amb funcions executives. Com qualsevol organització patriòtica d’arreu del món, Nosaltres Sols es va constituir, almenys durant els seus 5 anys d’existència organitzada, també com una dotació de militars voluntaris per poder articular mecanismes de defensa o atac adequats, com de fet va passar durant el fets d’octubre de 1934 (moment històric en que el govern autònom català va proclamar un estat català dins una república federal espanyola).

La seva activitat, no obstant això, va tenir un marcat *sentit formatiu* entre la joventut catalana, a més d’ésser un esperó per superar les diatribes en les quals sucumbien les forces polítiques del moment.

Els seus membres i simpatitzants van engruixir, més endavant, una bona part de la resistència catalana, tant durant la guerra com durant la dictadura.

El seu exemple s’honora i s’admira encara en moltes llars catalanes, tot i haver passat a l’anonimat pel que fa a la seva presència pública. Ara, quan el debat obert i planer per les llibertat nacionals, no sols és públic sinó que es basa estrictament en raons democràtiques i en el *dret internacional,* resulta paradoxal que des d’instàncies espanyoles es vulguin equiparar institucions legals com la Fundació Nous Catalans amb les de fa un segle. Tal vegada, també el Sr. Miquel Iceta, del PSC, va pronosticar, seguint possibles consignes d’instàncies espanyoles, que el procés català és dirigia cap a un nou “fets d’octubre”.

Si no fos per la lleialtat i honradesa, molts d’ells cristians practicants, de la gent de Nosaltres Sols, quasi ni caldria recordar-se’n en el moment present, malgrat li pesi al Sr. Ministre d’Interior. En tot cas, és irònic que els seus  “serveis de documentació” recuperin per a l’actualitat uns homes i dones amb un sentit patriòtic, a l’antiga, molt semblant a la dels propis espanyols d’ara, sobretot entre el CNP i la GC. Potser és un reflex del que creuen que passa aquí i arreu del Països Catalans.

Emotiu acte d’homenatge a l’històric patriota Daniel Cardona, antic alcalde de Sant Just Desvern

def banderesAquest diumenge ha tingut lloc a la plaça Jacint Verdaguer, de Sant Just Desvern, just davant de la seva casa pairal, un homenatge a l’històric independentista, Daniel Cardona, antic batlle del municipi. Cardona que s’emmirallà amb els mètodes de lluita del nacionalisme irlandès, fou fundador d’Estat Català, Bandera Negra o Nosaltres Sols. Durant l’acte, i al costat d’una senyera, una bandera negra, i una altra de Sant Jordi, s’han realitzat diferents parlaments per recordar la lluita de Cardona per la independència de Catalunya.

quimEn primer, lloc Quim Torra, director del Born Centre Cultural, ha recordat la vigència del pensament de Cardona, avui més que mai després de 61 anys de la seva mort, i de la seva importància per poder arribar fins al moment actual en que Catalunya enfila el camí de la seva llibertat.

Posteriorment han pres la paraula una jove historiadora local que ha recordat tres episodis de la vida d’en Cardona, d’on cal destacar el primer: Quan tenia quinze anys, va veure des del balcó de la merceria on treballava, com tornaven els militars que havien cremat la seu del setmanari el Cu-Cut, i un jove Cardona indignat, els hi va llençar una galleda amb escombraries a sobre. Els militars van intentar cremar la merceria però els veïns van aconseguir evitar-ho. Malgrat tot, l’amo de la merceria el va posteriorment acomiadar, en una mostra de la submissió llavors dels catalans.

També s’ha explicat com Cardona estava enfrontat amb Macià perquè considerava que l’Estatut era una traïció al poble català, i que al 1931 es va negar a acceptar l’oferta de Macià per ser Conseller de Governació.

Després ha estat la historiadora, Anna Tarrés, la que va recordar que contràriament a avui dia, que els catalans sembla que renunciem a coses per aconseguir l’objectiu, com l’oficialitat única de la llengua catalana, o l’àmbit de parla catalana, en Cardona mai hi va renunciar, i ho defensava amb un tot o res, perquè entenia que sinó no es podia aconseguir la victòria.

També ha parlat, Santiago Espot, president de Catalunya Acció, que ha explicat que Cardona també creia que per aconseguir la independència només existeix un camí, i aquest és combatre i derrotar Espanya, exactament com han aconseguit la independència tots els països. “Cardona no tenia cap interès en ser amic d’Espanya ni dels espanyols, l’única relació que tenim amb Espanya és la d’amo i esclau, va sentenciar Espot.

placaHa tancat l’acte, Daniel, un dels nets de Cardona, que ha recordat que quan aquest va tornar d’amagat de l’exili de França, ja malalt l’any 1942, va poder restar a casa seva, on el van atendre dos metges, sense que en uns moments com aquells, en que les delacions estaven a l’ordre del dia, cap veí el denuncies, tota una mostra de l’afecte que tenien al que havia sigut el seu batlle i havia treballat pel municipi.

20140309_114945A l’acabar s’ha descobert una placa commemorativa on es pot llegir: Aquí visqué Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Batlle de Sant Just Desvern i soldat de Catalunya.

Es de lamentar la no presència de cap representant municipal, i també de les principals entitats catalanistes,  per homenatjar, no només a un antic alcalde escollit democràticament, sinó també al  més carismàtic que ha tingut mai la població.