Tag: Nou 9N

Les reunions secretes de Moncloa amb Rigol per aturar el 9N. Història d’un fracàs

Rigol

En la roda de premsa celebrada avui a La Moncloa, Rajoy ha qualificat la consulta catalana de propaganda política, però li ha atribuït la màxima gravetat  al no haver-se fet cas de la prohibició del TC i haver estat organitzada pel govern català, i ha reiterat que mai permetrà un referèndum d’autodeterminació oficial a Catalunya. Però hi ha hagut un moment, en el torn de preguntes, en el que ha dubtat, ha estat quan ha hagut de sortir-se de les respostes que tenia preparades, al preguntar-li  pels contactes previs al 9N entre representants del govern català i de l’espanyol.  

El president espanyol s’ha vist obligat a confirmar que, efectivament hi havien hagut converses, i ha donat noms, l’assessor de la Presidència del Govern espanyol, Pedro Arriola, el socialista José Enrique Serrano i  el President del Pacte Nacional per Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol.

L’objectiu d’aquestes trobades era intentar aturar la consulta, o si més no circumscriure-la a l’àmbit estrictament civil, i evitar en tot cas que la Generalitat liderés el procés.

Les informacions que han sortit en diferents mitjans els darrers dies, i les paraules d’avui del propi Rajoy, han deixat clar que el govern espanyol comptava amb Joan Rigol, i també amb Joana Ortega, com aliats per evitar la més mínima implicació de la Generalitat en la consulta.

Si repassem algunes declaracions del mes d’agost, veurem com el president del PNDD, es mostrava contrari a fer consulta sense l’aval del TC, declaracions que van ser immediatament subscrites per  la vicepresidenta, i que ja indicaven que aquest era el camí triat per Moncloa.

Però la reacció sobretot de la societat civil, també de partits, rebutjant les declaracions de Rigol,  ja van fer adonar-se als que pensaven que podrien bloquejar la consulta que això no seria així.

Llavor es va posar en marxa el segon pla, que tampoc va reeixir. En un darrer intent Rigol va apuntar, 8 dies abans del 9N, la possibilitat que si el Tribunal Constitucional suspenia la consulta, fos la societat la que n’assumís l’organització (i la responsabilitat). De nou hi van haver reaccions ràpides, i a la reunió del PNDD el divendres abans de la consulta, alguns partits i entitats es van conjurar per abandonar la trobada si es traspassava la línia vermella de que la responsabilitat  del 9N passes a la societat civil.

Sembla que tota aquesta pressió, i la decisió final del President Mas, van portar el 9N fins al seu format final del passat diumenge.

Ara la Moncloa ha cremat Rigol i Ortega, i es troba sense aliats de pes al govern català o al seu entorn. Descartat Duran pel rebuig que provoca, queda Espadaler, però a l’igual que Ortega sembla que seran imputats per la Fiscalia. La resta de possibles aliats clars tenen poc pes, com és el cas del conseller Pelegrí, o del conseller Santi Vila, que també es va apuntar al carro de no fer la consulta si era il·legal, però que després es va despenjar declarant que calia sortir corrent de l’estat espanyol.

Sembla que a la Moncloa, i no especialment Rajoy, sinó sobretot entre alts càrrecs del PP, no cal dir ja en el PP català, hi ha molt malestar, i retrets al president espanyol, perquè tenien força esperances en tot aquest joc de bastidors, que els hi ha explotat a la cara, sobrepassats una vegada més per la força de l’independentisme, que els ha posat en evidència davant de tot el món, mostrant una Catalunya que ha fet cas omís del govern i dels tribunals espanyols.

El vídeo que mostra la forta intensitat dels atacs cibernètics a Catalunya el 9N

El passat 9N ja es va denunciar per les xarxes socials, un atac cibernètic a gran escala, com mai s’havia produït sobre territori català o estatal. Diferents pàgines web van ser atacades, des de la Gencat fins a la de l’Assemblea o Òmnium, etc, tal com ha reconegut avui en la seva compareixença el mateix president català, Artur Mas, que ha reconegut que fins van arribar a posar en perill serveis bàsics com sanitat o farmàcia o emergències.

El nivell d’atac va ser similar al que en ocassions pateixen els EUA, el país amb més atacs cibernètics del món. Avui un vídeo penjat a YouTube per Jordi Herrera permet veure l’evolució de l’atac informàtic. Segons s’explica el vídeo mostra l’evolució de paquets durant el 9N, els dies previs i els posteriors i on s’aprecia un augment espectacular el 9N. Les dades estan agregades per països, per això surt en el centre l’estat espanyol.

atac cibSegons els nostres serveis informàtics el tipus d’atac que van rebre les webs catalanes  s’anomena DDoS (Distributed Denial Service), es tracta de demanar un servei a un servidor, encara que no el doni. I es fa milers de vegades per minuts i des de molts ordinadors, i així es col·lapsa i queda fora de servei. Es tracta d’un atac cibernètic criminal en tota regla, res a veure en quan es diu “ anem tots a entrar a la pàgina web de…”, es totalment diferent.

Habitualment aquests atacs venen de països com la Xina o Rússia, encara que en aquest cas sembla que van venir sobretot dels Estats Units.

Un dels atacs a l’Assemblea que es va analitzar provenia d’un servidor estàtic d’Ono localitzat a Madrid (això no indica res), i encara que només qui rep l’atac pro veure l’IP, en aquest cas al tractar-se d’un servidor estàtic ha de tenir un contracte a nom d’alguna persona o entitat.

Desmuntant la informació de l’ABC que denunciava que un elector havia votat tres vegades

ABC 2Avui dimarts l’ ABC ha publicat una crònica on afirmava que “diversos electors” havien denunciat que ahir van votar en més d’una ocasió a la consulta del 9N

Per demostrar-ho publicava tres fotos d’un noi, amagant la seva cara, votant 3 vegades en diferents col·legis.

Segons la versió de l’ABC el  noi va buscar carrers amb el mateix nom a diferents municipis, i els voluntaris el van deixar votar al no adonar-se que el carrer corresponia a un altre municipi.

Però ara fa unes hores el coordinador de sala de l’IES Joan Miró de Cornellà, Jordi Rosell, ha fet quatre piulades on assegura que “la persona que es veu dipositant el vot tres vegades anava acompanyada per dos amics que també es van registrar i ell va votar per ells, tal i com “feien els nens petits pels pares”, explica Rosell.

I dóna més detalls, la taula on va votar era  la 1122Z, on havien de votar els cognoms de Martino o Murla”. També diu que “tindríem informació que l’individu de la foto, el seu cognom comença per C, en ser reconegut”. “Fi de la polèmica”, diu Rosell.

ABC

Bloomberg qualifica el 9N com un èxit i demana a Rajoy un referèndum oficial

bloomb.“El vot a Catalunya va ser un èxit. Ara, negocieu”, aquest és el títol de l’editorial que el prestigiós portal de noticies econòmiques de la multinacional Bloomberg dedica al 9N.

L’article diu que que la votació ha posat les bases per a un acord polític sobre quina és la millor solució, i va mostrar la disposició dels catalans a escoltar els dos bàndols.

Per Bloomberg el govern espanyol va fer per primera vegada una elecció encertada al no interferir la votació de diumenge per la força i no enviar-hi la policia. I explica que la reacció del ministre de Justícia, Rafael Català, és la forma no adequada de respondre al problema, al qualificar d’esteril i inútil la consulta i voler iniciar accions legals en contra dels responsables.

També es recorda que la intransigència de Madrid només ha reforçat fins ara el sentiment independentista, i que Espanya només podrà evitar una escalada de la confrontació si Rajoy obre la porta a un referèndum oficial, que permeti un debat sobre les avantatges i desavantatges de la independència. 

 

Comunicat de l’Agència Fitch sobre el 9N advertint Espanya que no fer res tindrà greus conseqüències

FitchL’Agència d’avaluació de crèdit internacional, Fitch, que controla les dues principals empreses d’avaluació financera, Standard & Poor’s(S&P) i Moody’s, ha emès avui un  inusual informe, en el que analitza els escenaris que s’obren per l’economia espanyola i catalana després de la consulta del 9N

Fitch afirma que és probable que el govern català utilitzi el resultat de la votació per demanar un referèndum formal, però reconeix que amb la ferotge oposició del govern central, el procés i els resultats són impredictibles, però adverteix Rajoy que no fer res crea incertesa i problemes a l’economia.

Per això preveu tres possible escenaris.

El primer seria que el governs espanyol i català negociïn més descentralització, i una fiscalitat com la País Basc i Navarra. Segons Fitch, l’impacte en el perfil del deute sobirà d’Espanya seria lleugerament positiu i no posaria en perill la seva estratègia fiscal a nivell de les administracions públiques, alhora que hi hauria un augment dels ingressos fiscals de Catalunya, ja que és un contribuent net al govern central.

El segon escenari seria el de la independència catalana, en aquest cas preveu conseqüències negatives per a la qualificació del deute sobirà d’Espanya. En aquest  cas prefereix una separació pactada que una no pactada, encara que veu com en ambdós s’exacerben els riscos per a Espanya i Catalunya.

El tercer escenari, que preveu és una continuació de l’estancament i la incertesa actual. Aquesta tensió prolongada podria provocar sortides de dipòsits a curt termini, que afectarien especialment els bancs catalans, augmentaria el cost del finançament i es reduiran les inversions, com a mesura de protecció.

El comunicat està signat pels tres dels principals directius de l’Agència, Guilhem Costes, “Senior Director” , Michelles Napolitano, “Director Sovereigns”, i Jeremy Carter, “Managing Director”.