Tag: Pau Miserachs

Rajoy, descol·locat

Roda de premsa Puigdemont Rajoy

Pau Miserachs

President del Grup d’Estudis Polítics

Hem vist a Barcelona, aquest divendres 18 d’agost, un Rajoy descol·locat des de la seva arribada “per coordinar els serveis de l’Estat”, segons deia. Quan va arribar ja  estava pràcticament  tot fet. Mossos d’Esquadra havien fet la feina d’acabar amb els terroristes. Però no es va reunir només d’aterrar amb el President de la Generalitat, el Conseller d’Interior i el cap dels Mossos. Tampoc van convocar Mossos, després de l’atemptat, a la reunió de coordinació celebrada a la Delegació del Govern espanyol a  Barcelona, on sí hi eren presents Guàrdia Civil i Policia Nacional. Què es proposaven doncs els nouvinguts, quan no reunien mèrits per posar-se cap medalla ni reconeixement?

Inimaginable per Rajoy i “troupe” que els mèrits de la feina ben feta, també sanitària i d’emergències, fossin per les institucions i la ciutadania de Catalunya que es va bolcar, persones donant sang, taxistes transportant gent sense cobrar, hotels oferint habitacions també sense cobrar, i la tasca de seguretat feta per les forces policials catalanes, que tant han menyspreat al CITCO, amb les Juntes de Seguretat no celebrades i la seva marginació forçada a Interpol fins fa ben poc, sabent el Govern espanyol que Catalunya era un lloc problemàtic pel yihadisme emergent.

El President Rajoy i “troupe”, van haver de donar-se per vençuts, callar i seguir el President Puigdemont, amb mirada i veu perduda. Venien a Barcelona a predicar la importància de la unitat d’Espanya per lluitar contra el terrorisme, difondre la doctrina oficial de la temença. Era per ells molt important aquesta oportunitat per intentar desorientar la gent catalana de cara al referèndum. Però es van trobar que Catalunya, contràriament al que pensaven, va fer demostració de capacitat i es va mostrar com un país organitzat, eficient i eficaç, davant d’un atemptat terrorista consumat per enemics de la civilització i les llibertats.

Es van presentar divendres 18 a les12 hores, a la Plaça Catalunya al moment del minut de silenci, just per la foto oficial i les TV i van desaparèixer, com qui fuig d’un lloc hostil,  sense anar a depositar ni un ram de flors a l’escenari de l’horror que era el que la gent esperava d’ells. Els va sonar malament el crit unànime de les més de cent mil persones concentrades, de “no tenim por”? Tots defensaven que el terrorisme no té lloc a les societats de pau.

Era impactant aquest dissabte 19 d’agost veure les Rambles. La gent ramblejant en silenci. Peluixos, flors, espelmes, notes als llocs on van morir molts, petits i grans. Gent escrivint missatges a terra i en posts que penjaven a la paret d’un quiosc. La Rambla era i serà durant dies dels pelegrins que preguen per una vida en llibertat.

Si es pensaven que podrien aprofitar els atemptats de Barcelona i Cambrils per donar un cop al procés, exhibint amb un discurs i un passeig, una excel·lència i solidaritat ”oficial” espanyola amb Barcelona, amb el dol de molta gent, de 28 països, el resultat és negatiu pel Govern espanyol. Un atemptat no ens farà desistir de dir que som un poble que vol ser lliure de tenalles. Catalunya ha demostrat que pot resoldre els seus problemes de seguretat sense necessitat dels cossos policials espanyols. Els catalans som forts i res ens farà por ni ens farà caure.

Mossos d’Esquadra, i qui va dissenyar la seva organització i preparació, han demostrat ésser un símbol de Catalunya que mereix un reconeixement i una distinció internacionals per la seva brillantor i professionalitat. No creiem que a Espanya els reconeguin cap distinció abans que els donin la Creu de Sant Jordi. Primer preferiran lliurar una medalla a la Verge dels Desemparats. Ja hi estem acostumats a una irresponsabilitat que volem deixar enrere.

Preparats President!

data i pregunta referèndum CatalunyaPau Miserachs

President del Grup d’Estudis Polítics      

La gent que creu en una Catalunya rica i pròspera s’adhereix a la campanya per la celebració del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, iniciada finalment aquest 9 de juny per la Generalitat de Catalunya amb la presentació de la data i la pregunta.

Han sigut moltes les maniobres polítiques del Govern del Regne d’Espanya per impedir la lliure expressió política del poble català per la determinació del seu futur estatus polític, econòmic, social cultural.

Les 18 negatives de l’Estat a adequar la legislació per a no impedir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, unides a la constant mostra d’autoritarisme amb l’expressió presidencial del Govern espanyol “no quiero”, a més del precedent de les sentències del Tribunal Constitucional del 27 de juny de 2010, de 25 març 2014, interlocutòria de 14 febrer 2017,  contràries al referèndum, justifiquen democràticament, i d’acord amb el dret internacional i de les Nacions Unides, aquesta decisió de la Generalitat de Catalunya emparada en el mandat democràtic i la decisió de la majoria del Parlament de Catalunya.

Han sigut moltes les mostres de hegemonia política i negatives a facilitar des del Regne d’Espanya la celebració d’un referèndum de lliure determinació del poble de Catalunya pactat amb l’Estat espanyol, que ha mostrat sempre la seva oposició política i incompliment reiterat de la seva obligació de reconèixer l’existència de la nació catalana.

S’ha volgut mantenir  Catalunya des de l’Estat en una situació de domini hegemònic i insolidària, de precarietat financera i competencial que impossibiliten el seu lliure desenvolupament coma comunitat social i cultural ben definida.

El Govern del Regne d’Espanya i els partits que el representen a Catalunya, buidant de sentit la clàssica divisió de poders, no han volgut reconèixer les ànsies del poble català de viure en llibertat en una societat de progrés, amb Estat i govern propis.

L’anunci decidit de la voluntat de celebrar el referèndum d’autodeterminació liquida la poc concreta i no definida proposta federal del Partit Socialista espanyol, dins del Regne d’Espanya, de Granada 2013,  per inconsistent i impossible, a més per la negativa també del Govern actual amb majoria parlamentària conservadora a Espanya al Congrés dels Diputats i al Senat.

Sense parlar d’enfrontament institucional de qui exerceix els seus drets com a democràcia, la mobilització de la ciutadania contra  les accions judicials i les accions polítiques de l’Estat, se suma a les mostres d’adhesió i d’alegria de la societat catalana  per l’anunci de la data i pregunta pel Referèndum, amb la seguretat de que aquesta decisió del Govern de la Generalitat, fidel al mandat democràtic rebut del poble de Catalunya, obre noves perspectives de creixement,  solidaritat i benestar a la nació catalana.

La democràcia captiva

esteladesPau Miserachs.

President del Grup d’Estudis Polítics.

El president del govern en funcions, Sr. Rajoy, es va rentar les mans en el cas de les estelades, quan la delegada del govern del PP a Madrid, senyora Dancausa, va decidir no deixar-les entrar a l’estadi Vicente Calderón. L’argument de relacionar estelades i violència fou bastant estrambòtic per una afició que anava a l’estadi de forma festiva.

Amb arguments coercitius, sense cap decisió escrita, la senyora “Delegada” va provocar una situació conflictiva prevenint la nova xiulada al rei que tothom esperava el dia del partit, en no veure que ordenar la persecució policial del que no es pot prohibir era generar violència d’estat i crear més desafectes a l’Espanya que viu en el passat, que ara trobem a les enquestes.

Després de l’error de prohibir la llibertat d’expressió, la delegada del Govern espanyol a Madrid, antiga diputada del PP, ni fou destituïda ni va dimitir del seu càrrec.

La confiança política i la fidelitat piramidal tenen premi amb càrrecs, com el nou de l’exministra Ana Pastor, ara presidenta del “Congreso de los Diputados”, que ens va deixar penjat el corredor mediterrani primant AVE’s sense passatgers a altres parts d´Espanya.

Voler humiliar els catalans amb la frase “Catalunya mai serà independent” és una de les activitats preferides del president del Govern en funcions Sr. Rajoy. Ho recorda de manera constant. El President vol fer de Catalunya, amb l’ajut del Ministre d’hisenda Sr. Montoro, una societat submisa amb dirigents mediocres disposats a esborrar la historia, fer veure que els radicals no són l’extrema dreta i els nuclis durs del partit conservador al poder d´Espanya.

Saben que som desafectes i que no ens agraden els règims autoritaris. Han fet, però, del català l’home emprenyat que no vol les formacions polítiques que no aporten res a la causa nacional catalana.

Els nous catalans, les noves generacions no volen ser càndids ni ingenus. Han decidit que l’acció democràtica vol dir democràcia participativa, no com és ara democràcia captiva dels interessos dels dirigents dels partits neoconservadors espanyols. Davant aquesta realitat els ciutadans no volen romandre indiferents i no accepten cap mena d’absolutisme.

La democràcia postfranquista s’ha demostrat que encara és captiva de la violència del passat, la corrupció a tort i a dret. La defensa dels valors democràtics passa sens dubte per un dels moments més baixos a la nostra història moderna. Les televisions de parla espanyola es preocupaven a l’estiu de presentar els avantatges de les vacances, el sol i les platges plenes, les festes massives pel jovent, passant per alt commemoracions com la del 125 aniversari de l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII, que va crear el pensament social de l’església que ara posa al dia el Papa Jorge.

Poca transcendència mediàtica i social ha tingut que alguns bancs hagin decidit tancar sucursals i acomiadar alguns milers de treballadors. El que no convé en temps de vacances és dir la veritat del que passa. Massa gent junta, massa converses i comentaris que farien pensar massa a la gent.

La societat actual viu sota una democràcia captiva dels enganys, les mentides i les manipulacions. A més amb una falsa cultura del vot, les darreres eleccions generals han reproduït el que ja teníem en política espanyola. Amb un sol esplèndid, molta gent es va abstenir o va arribar tard als col·legis electorals. L’abúlia ha arribat a l’electorat. Un 30% van deixar de votar.

Els ciutadans no són cecs ni sords, però no volen més jocs ni tripijocs irresponsables i confusionaris. Hi ha massa lleis i reglaments, normatives que ja han acabat el seu cicle de vida útil. Canviar de règim, alliberar-se d’una democràcia feble, tornar la dignitat a les lleis i l’honestedat a les institucions, és la noble nostàlgia d’un futur més democràtic.

La Societat Catalana de Lliure Opinió denúncia l’actuació de la fiscalia al jutjat en el cas de la xiulada

socallLa Fiscalia de l’Audiència Nacional contradiu reiteradament la doctrina del Tribunal Europeu d’Estrasburg sobre la llibertat d’expressió.

Pau Miserachs: “Volen espantar el sobiranisme català davant una nova Final de Copa de Rei amb xiulada a l’himne”.

La comunicació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional en què dóna per fet que el Jutjat central número 4 investigarà i enjudiciarà la denúncia de Manos Limpias pels xiulets a l’himne d’Espanya, durant la final de la Copa del Rei a l’estadi del FC Barcelona “desoeix i contradiu la doctrina sobre la llibertat d’expressió recollida a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, atès que aquesta llibertat figura en els textos jurídics més elevats de la major part dels països democràtics, com també d’Espanya, on el Conveni Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals de 1950 i la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 formen part del nostre dret intern per disposició expressa del text constitucional de 1978 relatiu als tractats ratificats per Espanya”.

Així s’expressa l’associació Societat Catalana de Lliure Opinió en un escrit presentat ahir al Jutjat d’Instrucció número 2 de Barcelona en el marc de les diligències prèvies 2644/2015.M obertes per aquesta instancia judicial arran d’una denúncia de Manos Limpias contra diverses entitats sobiranistes després de la xiulada massiva a l’himne d’Espanya en presència del rei Felip VI durant la Final de Copa de futbol celebrada a l’estadi del FC Barcelona el 30 de maig de 2015.

 

Petició d’empara davant l’actuació de la fiscalia

“Els de la Fiscalia -denuncia Pau Miserachs, president de l’entitat- han fet un comunicat a través de l’agència EFE en què donen per fet que existeix el delicte d’injúries a la Corona i d’ultratge als símbols constitucionals sense haver fet cap instrucció. Això ho utilitzen per espantar el sobiranisme català, perquè els ve a sobre una altra final de Copa amb el Barça on podrien repetir-se els xiulets a l’himne. És indignant, i per això hem decidit denunciar aquest fet al jutjat de Barcelona que instrueix el cas per demanar empara davant aquesta actuació de la fiscalia”.

L’escrit enumera diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg -Cas Castells contra Espanya (23 d’abril de 1992) i cas Otegui-Mondragón contra Espanya (15 de març de 2011)- on consideren “que la llibertat d’expressió ha de prevaler, excepte quan els articles o les declaracions constitueixin una clara incitació a l’escalada de la violència”, situació que no es dona en aquest cas.

“És d’observar -continua l’escrit- que la xiulada de protesta no es pot assimilar a llenguatge provocatiu ni semànticament”. És més, el document entrat al jutjat recorda que el Tribunal europeu considera no admissible el paper que els tribunals espanyols atorguen al Monarca com a símbol de la unitat de l’Estat perquè “no essent el Rei immune a la crítica en l’exercici de les seves funcions o en la consideració de representat de l’Estat, la crítica d’una institució constitucional no està exclosa de la llibertat d’expressió”.

Aquest escrit complementa un altre presentat divendres passat en què Societat Catalana de Lliure Opinió demanava l’empara judicial davant la utilització per part de la fiscalia de l’Audiència Nacional de procediments judicials amb finalitats polítiques. “Cap jutge -al·legava l’escrit de l’advocat Pau Miserachs- està obligat a admetre com a certes les pretensions del Ministeri Fiscal i menys quan aquest s’aparta de les seves funcions establertes a l’Estatut regulat per la llei 50/81”.

 

Requeriments a la Casa Reial i al FC Barcelona

Entre altres diligències de comprovació sol·licitades al jutjat figura un requeriment a la Casa Reial perquè informi de si el Rei va ordenar formalitzar accions contra les xiulades i si es va mostrar ofesa per aquest fet. Igualment demana que el FC Barcelona expressi si en algun moment el cap d’Estat va formular alguna manifestació de desgrat o de sentir-se ofès, tant a la llotja com a l’avantllotja, o si el Rei va guardar silenci i va assumir amb estoïcisme la xiulada tot sabent que no era el primer cop que es produïa aquest fet tant en un camp de futbol com en altres llocs en presència de representats de la Corona”.

Aquesta entitat recorda que la imputació d’haver participat en els referits fets es basa únicament en un informe de la Guardia Civil sobre “separatistes intransigents” per al Consejo Superior de Deportes i remès a la Fiscalia General de l’Estat.