Tag: policia espanyola

La policia espanyola reté seguidors del Sant Andreu a Castelló per cridar “llibertat presos polítics”

Durant el partit d’anada de la segona eliminatòria de la fase d’ascens a Segona B que s’ha jugat a Castelló entre l’equip local i la Unió Esportiva Sant Andreu, la policia espanyola ha entrat a les grades on hi havia l’afeccció catalana, que havia desplegat cartolines grogues i que cridava llibertat presos polítics, i s’ha endut per la força arrossegant pel coll i per terra alguns seguidors del Sant Andreu, segons afirma en el seu compte de Twitter, Xavier Miralles, que també explica que el president de la Unió Esportiva Sant Andreu havia abandonat la llotja i havia anat a demanar explicacions i a preocupar se pels retinguts, acompanyat per l’advocat del club.

Segons ha explicat aquest seguidor algun agent policial ha dit al president que ho feien per intentar evitar que hi haguessin problemes entre aficionats. El president català hauria replicat que els únics que havien provocat els incidents eren ells, i els he recordat que hi ha una sentència que diu que una estelada no és un símbol d’odi, per tant allò és prevaricació”.

A la segona part el president i l’advocat han optat per quedar-se a la graderia amb els seguidors catalans.

La Policia Nacional requisa material davant la seu de l’ANC de Reus i fa detencions

Policia Nacional Reus

Aquesta nit agents de la policia espanyola s’han personat davant la seu de l’ANC de Reus i han requisat material del referèndum de l’1-O que tenien preparat per retolar. Segons les xarxes socials s’haurien endut alguns dels activistes a la comissaria on han estat retinguts durant una estona per identificar-los i notificar-los que cometien una il·legalitat. Segons algunes fonts els agents s’han negat a identificar-se.

Posteriorment desenes persones de persones s’han desplaçat cap a la comissaria de Reus on la policia secreta espanyola ha començat a identificar els concentrats. Finalment els retinguts han sortit de la comissaria.

Desesperació del govern espanyol: Ara amenaça amb ocupar policialment Catalunya

policies espanyols Reus

Policies espanyols a Reus. Foto: El Nacional

Una vegada el govern espanyol ja ha acceptat que amb les amenaces judicilals ni el govern ni el poble català es faran enrere i el referèndum de l’1-0 es durà a terme, ara ja només queda el recurs d’amenaçar amb la força i potser intentar distorsionar la jornada electoral.  Per això avui el ministre d’Interior espanyol ha dit que compten amb 4.000 agents amb els quals es  podria reforçar en 24 hores el nombre d’efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya “per garantir el mandat del Tribunal Constitucional” segons han informat des d’Europa Press.

Amb aquest pla pretenen pla reforçar els gairebé 6.000 agents policials espanyols que mantenen a Catalunya, encara que la competència en seguretat és del  Mossos. De moment uns centenars de policies “nacionales” ja estan desplaçats a Reus.

Els agents sembla que pertanyent majoritàriament a la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional i al Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil. Aquests agents també reforçarien la seguretat d’edificis i organismes de l’Estat a Catalunya, així com evitar que l’1-O es puguin instal·lar urnes en col·legis electorals.

El referèndum és un mitjà i el que no es vol és que hi hagi un altercat entre grups radicals i cossos policials de l’estat que tapi el fracàs de la no celebració del referèndum”, segons fonts d’Europa Press citades en altres mitjans. El reforç policial inclou garantir el perímetre de seguretat d’edificis i organismes de l’estat a Catalunya.

Banca Andorrana denuncia coaccions de la policia espanyola per obtenir dades de polítics catalans

BPA(ACN) Un dels dos màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha denunciat davant la instructora judicial les coaccions que va rebre ell i l’exconseller delegat de l’entitat per part de comandaments policials espanyols en relació al cas Pujol o operació Catalunya. En concret se li va demanar informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras així com de les seves respectives famílies, i segons el comunicat del Grup Cierco, se’l va amenaçar que si no col·laborava el FinCEN intervindria l’entitat bancaria. Els accionistes majoritaris de BPA han assegurat aquest dijous a la Batllia que el banc sempre va actuar sobre l’empara del marc legal vigent.

Segons el comunicat del Grup Cierco de Comunicació, els fets denunciats per Higini Cierco s’emmarquen en l’intent de les autoritats espanyoles de poder fer públic el patrimoni que l’expresident de la Generalitat hauria tingut dipositat a Andorra. En aquest sentit, s’apunta que el llavors president de BPA va rebre el maig de 2014 una trucada de l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que seria convenient que veiés unes persones a Madrid. Higini Cierco, que no coneixia Barroso, es va trobar amb aquest a les instal·lacions exteriors d’Indústries Montanya (IMSA) i el policia espanyol va reiterar a Cierco la necessitat de trobar-se amb unes persones a Madrid ”o del contrari el banc morirà”. Aleshores, se li va comunicar que ”els americans n’estaven al corrent i ja sabien com fer-ho”.

En aquell moment, la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del SEPBLAC. Higini Cierco va dirigir a l’agregat d’Interior al conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu central de l’entitat. Allí, segons el comunicat, Barroso va insistir en què si no es col·laborava amb el que demanaven el banc ”desapareixeria” i que rebria una trucada d’una persona a qui s’identificava amb el sobrenom de Félix i que li donaria noves instruccions. Félix va resultar ser el comissari cap del departament d’Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Blas, segons s’assegura en el mateix escrit del Grup Cierco.

Aleshores, s’indica que Miquel i Martín Blas es van trobar a Madrid i el comissari li va reiterar les amenaces tot exigint-li, com ja havia fet amb Higini Cierco, informació bancària d’Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies. Finalment els responsables del banc van facilitar una sèrie de dades el resultat de les quals va ser la seva publicació en un rotatiu espanyol i la consegüent obligatorietat per part de Pujol de reconèixer l’existència d’una herència dipositada a l’estranger. Cierco assegura però que BPA no va tenir mai més de 5 milions, en xifres rodones, de la família Pujol.

Higini Cierco ha explicat que Joan Pau Miquel no va denunciar llavors els fets, al juny de 2014, perquè Martín Blas el va advertir que, de fer-ho, el FinCEN americà intervindria en quinze dies. El president de BPA va coincidir amb posterioritat en el banquet d’una boda amb el comissari cap d’Afers Interns de la policia espanyola i amb el director adjunt operatiu del mateix cos, Eugenio Pino, i diu que ja va tenir la percepció que el focus sobre Banco Madrid i BPA ”desapareixeria”. El comunicat del grup apunta que no va ser així i, ”probablement perquè la quantitat de diners dipositada al banc els va semblar insuficient pels indicis que poguessin tenir de l’operativa bancària que els Pujol haguessin pogut dur a terme durant dècades a Andorra” els fets van derivar amb la nota del FinCEN ”construïda a partir d’informació errònia, parcial o incompleta”.

Higini Cierco assegura que una vegada va escalar la crisi del març de 2015 va exposar la situació viscuda a la família i que amb posterioritat ha anat informant gradualment dels fets a diverses persones, entre les quals el cap de govern d’Andorra, Toni Martí, o els ministres de Finances, Jordi Cinca; Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

Higini Cierco i els assessors legals han posat els fets en coneixement del batlle perquè adopti les mesures legals pertinents.

El PSOE impedeix que Lluís Llach sigui declarat fill adoptiu de Vitòria

lluis-llach-campanades-a-mortsL’alcalde de la capital basca, Gorka Urtaran, del PNB, havia proposat als grups municipals nomenar el cantant català, fill predilecte de la ciutat, a partir d’una iniciativa popular que volia reconèixer la implicació del cantant català en la denuncia de l’assassinat de 5 treballadors a mans de la policia espanyola, el 3 de març de 1976 a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria, al barri de Zaramaga de la capital alabesa. Llach va compondre la seva coneguda cançó Campanades a Morts en record i denuncia de la massacre.

Però el PSOE (i el PP) no ha donat suport a la iniciativa que necessitava el dos terços del ple municipal. Els socialistes han al·legat que es tracta d’un polític en actiu. Malgrat tot Llach serà objecte d’una recepció a l’Ajuntament de Vitòria.