Tag: Rajoy

Bloomberg s’apunta a la pressió sobre Rajoy perquè deixi votar, pensant en el deute espanyol

blooAlguns mitjans s’apunten ja a la teoria que cal una independència acordada, avui és la multinacional de mitjans de comunicació de la ciutat de Nova York, Bloomberg. I és que ningú als ambients financers internacionals, vol ni sentir a parlar de la possibilitat de que Catalunya podria no fer-se càrrec d’una part del deute espanyol, per exemple en el cas d’una DUI.

Bloomberg en un article titulat “Catalan Separatists Say Debt Investors Can Help Campaign”, afirma que els líders catalans que impulsen el referèndum sobre la independència d’Espanya, diuen que els inversors podrien ajudar a forçar el primer ministre Mariano Rajoy a cedir.

L’article recull les declaracions d’Oriol Junqueras, que recorda que el govern espanyol deu  1 bilió d’€, que algú ha de pagar aquest deute, i que amb una majoria de catalans exigint l’oportunitat de votar pel seu futur, el govern espanyol ha de trobar una manera de fer front a les seves preocupacions, o arriscar-se a una reacció política que podria sacsejar els mercats.

En aquest sentit, Bloomberg abona la teoria, quan explica que Espanya surt d’una depressió econòmica que ha durat 6 anys, i que Catalunya representa aproximadament el 20 per cent de la seva economia, un percentatge molt més elevat del que representa Escòcia per al Regne Unit

“El nerviosisme del mercats arribarà si Espanya i Catalunya no troben la forma d’arribar a un acord”, declara al diari financer nord-americà, Serafí Rodríguez, operador de renda fixa de MoraBanc Grup SA, que supervisa. “Sempre que no hi hagi un deteriorament violent de la situació o una ruptura desordenada, la situació per als inversors  ni registrarà canvis.”, diu Rodríguez.

La pressió sobre Rajoy augmenta a mesura que s’acosta el 9-N, i també les veus que li demanen que deixi votar i una  separació acordada i ordenada.

Les bromes de Rajoy y Juan Carlos sobre la selecció xilena no fan gens de gràcia a Xile

Les bromes de Juan Carlos y Rajoy sobre la selecció xilena abans del partit en aquesta va derrotar a Espanya en el campionat mundial de futbol que se celebra a Brasil, no han agradat gens al país andí.

xileDuran el dinar de comiat que el rei va oferir al Palau de la Zarzuela, i mentre posaven per als fotògrafs, Mariano Rajoy  va comentar, en to irònic, que ja tenien “arreglat” el partit amb la selecció de Xile, i Juan Carlos li va continuar preguntant: “Quant ens ha costat?”, al que Rajoy va contestar amb un “gratis, gratis”.

Posteriorment la conversa va seguir amb la derrota de Portugal  davant d’Alemanya per quatre a zero, amb Juan Carlos preguntant a Rajoy: “Has vist les  protestes de Ronaldo? Com ​​es va posar!” Finalment, Rajoy va acabar dient  que “l’esperança és l’últim que es perd i que “sinó la culpa serà del Govern.

Totes aquestes brometes no han caigut gens bé a Xile que se’n van fer ressò. A Diaris com AmericaEconomica es podia llegir “La broma del Rey y Rajoy sobre el partido de España no hace ni pizca de gracia a los chilenos”. Altres mitjans xilens com ‘El Gràfico titulaven “El partit entre Xile i Espanya està arreglat? i es preguntaven  “Serà cert o és pura broma?”. També La Tercera i La Cuarta xilenes, entre d’altres, informaven de la poca gràcia de la conversa.

Finalment Rajoy parla de Catalunya davant Obama

rajoyDesprés de repetir que Catalunya no estava a l’agenda del seu viatge a Washington, finalment Rajoy sí que ha parlat sobre la independència de Catalunya als EUA.

Durant la breu compareixença de premsa que ha compartit al costat del president nord-americà, Barack Obama, Rajoy ha afirmat que la independència de Catalunya “no es produirà”, perquè que “la inestabilitat política i la incertesa no ajuden” a la recuperació. Per això, ha fet una crida a actuar amb “sentit comú” i ha advertit que la independència perjudicaria sobretot a Catalunya. Obama no s’ha pronunciat respecte al procés català.

Obama i Rajoy han mantingut una reunió d’una hora, i després han ofert una breu roda de premsa en la qual només han admès un parell de preguntes, i  a la que el president espanyol ha vetat l’entrada de tots els mitjans de comunicació catalans, només s’ha permès l’entrada a La Vanguardia.

The Guardian: És impensable que Espanya pugui vetar a un estat sobirà occidental amb bona salut econòmica.

BETTEREn un article que publica avui The Guardian, titulat “La feblesa de la campanya Millor Junts”, es diu que la setmana del 24 de novembre podria ser recordada com el punt d’inflexió en què ”la marea” es va tornar favorable a la independència escocesa.

El diari anglès opina que la unionista i líder dels laboristes escocesos, Johann Lamont , va demostrar la poca força de la campanya “Better Together” (Millor Junts), quan va optar per ridiculitzar l’optimisme dels nacionalistes escocesos sobre la negociació d’adhesió a la UE des de dins, donant les gràcies al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que aquell mateix dia havia suggerit que una Escòcia independent hauria de sol·licitar l’ingrés com a membre de la UE des de l’exterior

El rotatiu britànic diu que la Sra Lamont va voler donar a entendre que les paraules de Rajoy havia fet forat en les ambicions del Scotland National Party (SNP) en relació a la UE, quan en realitat ella sap que no és així, i no els va perjudicar en absolut, perquè Rajoy té un problema dins de les seves fronteres, amb el moviment independentista català, i un “sí” escocès a la independència li complicaria força la vida. Per altra banda afirma que seria impensable per a Espanya de vetar a un estat sobirà occidental, amb un certificat de bona salut econòmica i amb 1000 anys d’història de comerç amb Europa.

El diari opina que hi ha moltes raons per les que la campanya unionista “millor junts “mai s’atreviria a produir el seu propi llibre blanc titulat “El futur de la Gran Bretanya”, i es pregunta com podria qualsevol partidari laborista escocès subscriure a un document que parli de penalitzar als pobres, retallar els impostos als rics, o permetre que les nostres polítiques de defensa i intel·ligència s’assemblin a les de Texas, per no parlar de sortir d’Europa i retornar els immigrants a casa.

 

Rajoy passa a l’ofensiva en tots els terrenys: També en el del “problema català”

LOBBYJosep Lluís del Alcázar

Militant de Lluita Internacionalista

La defensa del dret  l’autodeterminació de Catalunya interessa i molt a la classe obrera de la resta de l’estat que també pateixen la Monarquia.

Les pensions, la reforma de la llei de l’avortament, la del Codi Penal… són algunes de les puntes de llança de l’actual ofensiva del govern de Rajoy. Aquí anem a analitzar una altra: la de la unitat de l’estat al voltant de la campanya contra “el problema català”.

Del silenci com si no passés res a Catalunya, Rajoy ha decidit passar a l’ofensiva: no només no hi haurà consulta –afirma-, si no ni tan sols un acord de finançament millorat com li demanava el PP català, anticipant la revisió del sistema. Rajoy vol resoldre el partit per golejada, sense cedir ni tan sols un nou acord que freni el procés obert de recentralització de l’estat. O ara aprofitant la pressió de la crisi o mai! Sembla la seva divisa. Aquesta posició deixa en evidència al propi PP de Catalunya, però Rajoy espera que aquest sacrifici sigui compensat en vots en altres llocs de l’estat i per a això converteix la seva política en una nova croada, sembrant més anticatalanisme.

La patronal catalana és la fidel aliada de l’estat. Sempre ha estat així. La burgesia catalana primer és burgesia i després –si queda espai i li pot treure algun rendiment- és catalana. Una vegada més la patronal de Foment del Treball, encapçala el front contra el dret a decidir, encara que de moment la seva expressió és contra la independència i per arribar a un acord negociat (és a dir, impossible) sobre la consulta. La seva expressió política és Durán i Lleida. També aquesta política té un elevat cost polític: la divisió cada vegada més profunda en CiU, que al preu d’una greu crisi interna, molt probablement precipiti la crisi del govern català abans de final d’any.

La realitat al carrer deixa poc marge de maniobra a Mas, després de tres anys consecutius en què més d’un milió de catalans sortissin a exigir autodeterminació i independència. El sentiment no només no passa sinó que s’alimenta de les decisions del Govern central. Mas ha de triar entre trair el compromís sobre la consulta i el dret a decidir i liquidar electoralment CiU o seguir amb el compromís desestabilitzant el Govern i les relacions estatals. Poc ens equivocarem en dir que la burgesia catalana té la síndrome de Cambó i la Lliga Regionalista que van acabar recolzant el cop de Primo de Rivera i van ser electoralment liquidats després. Les enquestes ja donen a ERC com a primera força política mentre que CiU segueix caient.

D’altre banda, el 12 d’octubre es va reunir a Barcelona una concentració amb milers de manifestants en defensa de la unitat d’Espanya. El fracàs de la manifestació directament feixista (uns 300) demostra que el referent pels autocars –també d’extrema dreta era la manifestació del PP i Ciutadans. Aquest, com un nou lerrouxisme, comença a vertebrar aquesta reacció. Però com el seu homòleg dels anys trenta va començar el seu espanyolisme amb un discurs radical i esquerrà per acabar formant part de l’Espanya clerical i reaccionària en el bienni negre.

No obstant això aquest procés de construcció és encara molt incipient, és cert que un sector de la classe obrera catalana, que va ser immigrant en els 50 i 60, no veu la independència, però també desconfia amb raó dels qui el 12 d’octubre es van manifestar a la Plaça Catalunya de Barcelona. La responsabilitat de l’esquerra catalana és establir un diàleg amb aquests sectors al voltant de la defensa del dret d’autodeterminació, al voltant de la lluita per a la millora de les condicions laborals i socials.

Per la política del PSOE i també d’IU un sector dels treballadors de l’estat és empès directament a la defensa de l’estat i la seva constitució monàrquica contra el dret d’autodeterminació català, però un altre sector ho mira des de lluny com si es tractés d’una disputa entre dos sectors burgesos. Però hi ha més que això. Marx i Engels cridaven als treballadors anglesos a fer seva la lluita d’Irlanda perquè el manteniment de l’opressió britànica reforçava l’explotació de la classe obrera. Per això la defensa del dret  l’autodeterminació de Catalunya interessa i molt a la classe obrera de la resta de l’estat que també pateixen la Monarquia. Una victòria del centralisme de l’estat serà immediatament utilitzada per combatre la resistència obrera o jove a Madrid o Extremadura.

Per això és imprescindible que aquesta batalla en defensa del dret dels pobles a l’autodeterminació negada per l’estat sigui presa per un front d’organitzacions de l’esquerra, un front que hauria de tenir la seva expressió en les properes eleccions al parlament europeu. Un front que unís aquest problema democràtic amb el de la resposta a la crisi en ruptura amb els mercats i el marc europeu. Hem vingut insistint que aquest front té un antecedent que reivindiquem, el d’Iniciativa Internacionalista, que avui hauria d’actualitzar-se al voltant de la CUT-BAI, l’esquerra abertzale, la CUP-AE i sumar a organitzacions anticapitalistes. No és fàcil, però a més segueix l’ofensiva més necessari és construir-la pels i les treballadores i els pobles.