Tag: Referèndum

La importància del vot. Els escons són nostres o com exigir complir el mandat democràtic

Ara fa unes setmanes un col·lectiu independent integrat per persones de diferents àmbits, sociòlegs, juristes, professors, estudiants i d’altres va endegar la campanya: “Feu efectiu el meu vot-70 escons per la independència”.

La campanya consisteix en presentar al registre de la Generalitat una reclamació exigint als nostres representants que facin efectius els vots del primer d’octubre, ratificats a les eleccions del 21 de desembre.

El tret de sortida de la campanya va ser el passat dia 12 d’octubre quan un primer grup de persones van presentar les primeres instàncies al mateix Palau de la Generalitat, però també es pot presentar en tots els Ajuntaments de Catalunya i en qualsevol oficina de la Generalitat.

No es tracta d’una acció simbòlica, sinó d’una acció real amb contingut jurídic i que estan obligats a respondre. Massa sovint ens estem acostumant a que mercadegin amb els nostres vots i que no compleixin la part més essencial del seu programa electoral. En d’altres països els electors disposen de mecanismes més directes per fiscalitzar i reclamar que els elegits compleixin allò que han promès en campanya, però aquí tot massa sovint tot passa a ser paper mullat el dia posterior a les eleccions.

Es tracta de que totes les persones que han votat per una república catalana independent agafin consciència de la importància que té el seu vot, i exigeixin que les persones escollides que respectin la seva voluntat, perquè han de complir un mandat democràtic, en aquest cas implementar els resultats de l’1 d’Octubre ratificats en les eleccions del 21-D.

Trobareu les instruccions i un document per descarregar a la pagina victoria.cat encara que cada persona pot redactar  si ho vol el seu propi text.

Podeu utilitzar els hashtags  #70escons O #FeuEfectiuElMeuVot

Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.

Carmena com el PP: Qualifica d’il·legal el referèndum de l ‘1-O

Carmena

Ahir durant l’acte de presentació del llibre Empantanados, de l’exdiputat  de Catalunya Sí Que es pot, Joan Coscubiela, a la seu de CCOO de Madrid, l’alcaldessa madrilenya, Manuela Carmena, va afirmar que l’1-O no va ser un dia de mobilització. Va ser el dia d’un referèndum il·legal. Cal dir les coses pel seu nom. Així ho ha publicat en una piulada el director de l’editorial Península, Ramon Perelló, que era present a la taula al costat de Carmena, Coscubiela i d’Unai Sordo, secretari general de CCOO.

Manuela Carmena va utilitzar per referir-se a l’1-O paraules i expressions que habitualment usen Ciutadans o el PP.

Carmena va lloar el discurs de Coscubiela del 8 de setembre del 2017  en que va atacar els grups independentistes acusant-los de no respectar el dret dels que “pensen diferent” per per haver tramitat la llei de referèndum de l’unica forma que es podia davant les pressions i amenaces del govern espanyol, i que aixecar els aplaudiments de la bancada de Ciudadanos i del PP-

Carmena va dir que “és una cosa electrificant escoltar alguna cosa que és imprescindible que algú ho digués, i així va ser el discurs de Coscubiela aquell dia al Parlament, una persona que m’inspira admiració i interès”, ha indicat. L’alcaldessa també ha al·ludit a la situació política que viu Catalunya: “La comunitat política no es comunica amb la ciutadania i això és el que ha provocat un trencament en la societat”, va afegir.

La xirigota de Cadis que carrega contra el govern espanyol i lloa la lluita dels catalans

Atenció al minut 8:21 del vídeo de l’actuació de la comparsa La Playa al concurs oficial d’agrupacions del Carnaval de Cadis.

Dures crítiques als que lluiten per la unitat del territori, però no contra la misèria i el govern espanyol que empobreix al país, i lloances a la defensa que fan els catalans de la seva terra.

Aquesta és la lletra:

“Toca los cojones que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son españoles. Te tiras a la calle por tu sentimento patrio por tu país y por tu tierra. Por tu gente que tuvieron que dejar Andalucia que a Catalunya se fueron y por lo que siguen todavia. Pero que pena españolito que esa rabia no te dio de igual manera por todos esos exiliados españoles que cruzaron la frontera, y que desgracia que ese patriotismo no te sirva para salir y echarle huevos a un gobieno sinverguenza que esta hundiendo en la misèria a tantisimos obreros. Más tu adelante, sigue agitando banderitas incansable por la unidad del territorio de tu España, aunque tu España siga rumiando su hambre, tu sigue así però aunque a ti te duela te lo tengo que decir, aunque te hiervan las entrañas, porque ellos luchan por su Catalunya lo que en tu vida nunca tu has luchado por tu España.”

Els presentadors que comenten per la radio d’Onda Cadis queden sorpresos i no saben que dir al començament i després comenten que hi ha llibertat d’expressió, i que pot agradar i que el tema català és molt present.

Carta oberta de 24 premis Nobel condemnant la violència contra Catalunya i demanant mediació

1-0

ACN. 24 premis Nobel de diverses disciplines han redactat una ‘Carta oberta a Espanya i Catalunya’ en la qual fan una crida a la “mediació i negociació” per desfer “l’empat actual” entre Catalunya i Espanya. Com ja van fer 8 premis Nobel de la Pau en una carta el 8 d’octubre, ara els 24 noms també subratllen que cap de les dues parts està “lliure d’errors” en un conflicte que, al seu parer, no va començar amb el referèndum de l’1 d’octubre i les càrregues policials, sinó “fa set anys amb la invalidació pel Tribunal Constitucional de l’Estatut d’autonomia del 2010 aprovat pel Congrés espanyol”.

A la carta, que també han enviat a la Comissió Europea, els Nobel lamenten que el govern estatal ha fet “poc” per solucionar el conflicte, i afegeixen que “mai” haurien pogut “predir” les mesures “extremes i inútils” que “emanen de Madrid” en resposta al referèndum. Així, denuncien les “escenes de brutalitat policial, la violència i l’ús de bales de goma contra el poble de Catalunya”, que “no haurien esperat en l’Espanya d’avui”.

També se sumen a les condemnes que han fet “líders d’arreu del món” i tot i que valoren “el perdó” que el govern d’Espanya “li va demanar a Catalunya”, consideren que és un pas “molt petit” i alerten que queda “molt per fer”.Els signants del text no entren a valorar qüestions constitucionals, però creuen que les democràcies “madures” poden buscar “diverses formes de permetre la llibertat d’expressió”. I en aquest sentit recorden els exemples de Quebec o d’Escòcia, regions que, d’altra banda, continuen formant part del Canadà i del Regne Unit després que el ‘no’ s’imposés en ambdós referèndums d’autodeterminació acordats amb els governs centrals respectius.

Per això consideren que les “respostes violentes per part d’un govern central” als “desitjos de llibertat d’expressió” d’una ciutadania “únicament augmenten més l’hostilitat i creen descontent o no existia prèviament”.

Finalment, els vint-i-quatre Nobel, entre els quals n’hi ha deu de la Pau, sis de Medecina, quatre de Química, dos de Literatura, un de Física i un d’Economia, donen suport a les crides de mediació i negociacions “cap a una resolució pacífica de l’empat actual entre el govern espanyol i Catalunya”. I alerten: “Un poble que se sent reprimit rara vegada desapareix silenciosament en la nit”.