Tag: repressió

La policia espanyola reté seguidors del Sant Andreu a Castelló per cridar “llibertat presos polítics”

Durant el partit d’anada de la segona eliminatòria de la fase d’ascens a Segona B que s’ha jugat a Castelló entre l’equip local i la Unió Esportiva Sant Andreu, la policia espanyola ha entrat a les grades on hi havia l’afeccció catalana, que havia desplegat cartolines grogues i que cridava llibertat presos polítics, i s’ha endut per la força arrossegant pel coll i per terra alguns seguidors del Sant Andreu, segons afirma en el seu compte de Twitter, Xavier Miralles, que també explica que el president de la Unió Esportiva Sant Andreu havia abandonat la llotja i havia anat a demanar explicacions i a preocupar se pels retinguts, acompanyat per l’advocat del club.

Segons ha explicat aquest seguidor algun agent policial ha dit al president que ho feien per intentar evitar que hi haguessin problemes entre aficionats. El president català hauria replicat que els únics que havien provocat els incidents eren ells, i els he recordat que hi ha una sentència que diu que una estelada no és un símbol d’odi, per tant allò és prevaricació”.

A la segona part el president i l’advocat han optat per quedar-se a la graderia amb els seguidors catalans.

Reportatge al Washington Post sobre els CDR als que defineix com associacions de veïns

CDR Washington Post

Amb el títol de “Amb els líders de Catalunya a la presó, Espanya colpeja a les bases, “ el Washington Post dedica un reportatge als CDR, que defineix com associacions de veïns que han assumit un paper clau en el moviment d’independència de Catalunya, després que el seus líders hagin estat empresonats  o hagin fugit del país.

Des de la repressió d’un referèndum no autoritzat sobre la independència a l’octubre, centenars d’autoproclamats Comitès per a la Defensa de la República porten a terme una campanya d’interrupció econòmica, bloqueig de carreteres i autopistes i captures temporals de peatges en desafiament del govern espanyol, , explica el rotatiu nord-americà.

El reportatge explica que els  CDR, creats inicialment amb l’objectiu de salvaguardar els centres de votació on es va celebrar el referèndum d’independència de l’1-O, inclouen persones de totes les edats i àmbits de la vida, amb una xarxa de més de 300, logotips únics i pàgines de perfil separades a les plataformes de xarxes socials, sense tarifes, ni trucades, cap líder oficial, cap seu i que l’assistència a les reunions setmanals és opcional.

Tot i que els activistes diuen que no són violents, Espanya veu les seves activitats d’una manera diferent, diu el reportatge.  El Washington recull que el govern espanyol considera accions com el sabotatge contra l’estat, i que el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha qualificat els CDR com “cèl·lules organitzades que poden causar danys, pertorbacions i trencar la normalitat”.                                “Si no molestem l’economia, ningú us escoltarà”, diu al diari una dona del CDR de 55 anys de l’Eixample barceloní, que es va a negar a donar el seu nom perquè temia ser arrestada.

El reportatge afirma que experts de seguretat diuen que aquestes activitats no s’haurien d’equiparar mai amb el terrorisme, i recull l’opinió de Sonia Andolz, investigadora política de conflictes i seguretat internacionals de la Universitat de Barcelona que afirma que perquè es consideri terrorisme es precisa tenir “una organització política que vulgui causar terror a la població civil”, com el cas d’ETA o els jihadistes islàmics.

Explica el cas de Tamara Carrasco que fou detinguda a partir d’un àudio publicat al diari El País en què parla vagament de plans per paralitzar el port de Barcelona, interrompre les línies de comunicació i bloquejar les vies del tren,  en un context de vaga general i sense violència, també recull la detenció de sis homes que es van creure que eren membres de les CDR, sota les normes d’emergència imposades , i que van ser alliberats després d’un interrogatori  i acusats de delictes de desordres públics per la seva participació en protestes a l’exterior del Parlament català al gener.

 

Manifest de suport als ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga

Celrà esteladaDes d’Ara o Mai iniciem una campanya de suport als ajuntaments que estan rebent represàlies de l’estat per defensar la voluntat expressada en les urnes pel poble català. En aquest moment la iniciativa és a favor dels Ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga, però és extensiva a qualsevol altre ajuntament que es posicioni en la mateixa línia.

Fem públic aquest manifest, i en un primer pas s’obre la campanya per entitats, per a decidir entre tots si cal realitzar altres accions. Per adherir-se a la campanya es pot contactar al correu info@araomai.cat

 

Manifest

Havent observat el posicionament de resistència dels ajuntaments de Celrà i Viladamat i Berga vers la persecució intolerable de l’Estat Espanyol.

Des d’Ara o Mai, volem mostrar públicament el nostre suport incondicional als representants d’aquests dos municipis, en la seva lluita.

Admirem la seva resposta valenta, la resistència mostrada, l’assertivitat en el seu gest, aquesta és la resposta que ha de tenir l’Estat Espanyol, i és per això, que hem decidit donar-los tot el suport, posant a la seva disposició, tot allò del que disposem i que els pugui fer servei.

Invitem amb aquesta manifestació pública a totes les entitats independentistes del País, a sumar-se en el suport a aquest dos exemples de resistència pacífica vers l’estat opressor.

Compteu amb nosaltres, compteu amb la majoria independentista que conformem el poble Català

Viurem lliures!!!

La Guàrdia Civil demana el permís d’armes als Miquelets

MiqueletsLa repressió dels cossos policials espanyoles s’ha repetit una vegada més, quan avui la Guàrdia Civil ha demanat el permís d’armes als Miquelets que participaven en un acte a Olesa de Montserrat. La Festa era per commemorar el Consell de Guerra que va presidir Antoni Desvalls, al castell de la localitat, en un darrer intent per salvar Barcelona del setge de les tropes del Borbó Felip V.

Diferents assistents han captat les ridícules imatges dels policies espanyols mentre demanaven el permís, i les han penjat les imatges a les xarxes socials.

Tot plegat després de les acusacions del regidor del PP de Cardedeu contra els trabucaires de la localitat als que acusava de simular un afusellament davant de casa seva.

Allau de dimissions a “El Jueves” després de la retirada de la portada del rei

jueves-portadas

El Jueves torna a estar al centre d’un nou cas de possible censura relacionada amb la Casa Reial.

monteysEl dilluns 2 de juny, el setmanari va publicar a la seva web una portada de l’humorista gràfic, Manel Fontdevila, en què es podia veure al rei Juan Carlos passant amb unes tenalles, una corona plena de excrements i de mosques al príncep Felip, amb el títol de “El rei abdica”.

Però “El Jueves” va endarrerir sorprenentment la publicació (surt els dimecres) i finalment ha tret la revista avui dijous, però amb la portada que tenia prevista abans de que es conegués la notícia de l’abdicació, i que estava protagonitzada per Pablo Iglesias de Podemos.

bartualTot i aquesta estranya decisió la revista nega oficialment que hagi patit censura. Però segons publica avui El Confidencial Digital, Albert Monteys, penúltim director d’El Jueves, ha explicat que la direcció de RBA, el grup propietari, va decidir vetar-la malgrat que ja s’havien imprès 60.000 exemplars, que es van destruir. No només això sinó que RBA hauria prohibit que el Rei tornés a aparèixer en les pròximes setmanes a la portada de la revista.

Monteys, del consell de redacció de  “El Jueves”, ha anunciat avui dijous des del seu compte de Twitter que ha abandonat la revista. També, ara segons eldiario.es, alguns treballadors de la revista confirmen que es van imprimir els 60.000 exemplars que posteriorment es van destruir.

alcazarMonteys diu desconèixer si el motiu de la retirada ha sigut una decisió de l’empresa, per no enemistar-se amb la Casa Reial, o de pressions d’aquesta. Però Monteys no ha estat l’únic que ha abandonat El Jueves, també ho ha fet Manel Fontdevila, dibuixant de portada, que ha assenyalat: “Així es mata una revista”.

També ha abandonat el diari Manuel Bartual, un altre dels dibuixants, així com Bernardo Alcazar que ha escrit en el seu blog: “En aquestes condicions, jo no em sento a gust quedant-me a la revista. La decisió de RBA ha estat absurda i va en contra de l’esperit d’El Jueves. Si la cosa no canvia, no li veig sentit a seguir. Em costa pensar en la decisió que estic prenent sense que em faci un nus a la gola, però així són les coses.

A hores d’ara el futur del El Jueves podria ser molt incert després de l’allau de dimissions i el veto de RBA.