Tag: Sobirania fiscal

Ramon Cotarelo: La desobediència civil és desobediència fiscal

Ramon CotareloEn una entrevista a Vilaweb, el catedràtic de ciències polítiques i politòleg, Ramon Cotarelo, explica la seva visió de la situació actual i del futur del procés. Cotarelo posa sobre la taula alguns dels escenaris possibles, però hi ha dos punts que volem ressaltar.

El primer és la unilateralitat. Pel catedràtic madrileny no hi ha cap possibilitat d’un referèndum acordat amb l’estat, i una repetició del 9-N no seria la millor opció, sinó que veu molt millor que el Parlament rebés un projecte de constitució de la república catalana elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, l’aprovés i el sotmetés a referèndum.  Per Cotarelo això seria tan il·legal com allò altre des del punt de vista de la legalitat espanyola, però tindria molta més força perquè seria una decisió del Parlament.

L’altre punt que cal destacar es quan parla de desobediència. Per Cotarelo si la via de desobediència es generalitza i és assumida per les autoritats catalanes, el govern espanyol actuarà, pressionat pel Parlament, l’opinió pública i, especialment pels mitjans de comunicació.

Com reaccionaran els Mossos d’Esquadra quan els arribi una ordre de detenir dirigents polítics catalans? es pregunta. Pot passar qualsevol cosa, diu Cotarelo, i què passarà si els catalans comencen a pagar els imposts a la hisenda catalana? Com va començar la desobediència civil teoritzada per Henry David Thoreau? pregunta Cotarelo. Amb la desobediència fiscal…respon l’entrevistador

Exacte! diu Cotarelo. Thoreau va dir que tenint en compte la injustícia i la iniquitat de la guerra entre els Estats Units i Mèxic, ell no pagaria els imposts al govern. És així com va començar la teoria de la desobediència civil. Fou una desobediència fiscal.

Carme Teixidó a TV3: Podem pagar els impostos estatals al nostre govern

Aquest passat dijous la sobirania fiscal va arribar a TV3 en forma d’entrevista a la Carme Teixidó.

És la primera entrevista directa sobre aquest tema en un programa de la televisió catalana, després de 4 anys de campanya, més enllà de les entrevistes realitzades a peu de carrer, quan s’han fet  presentacions massives dels impostos estatals a l’Agència Tributària Catalana (ATC), sobretot per part de municipis.

En l’entrevista realitzada en el programa  Divendres, Carme Teixidó va desfer alguns dubtes que s’havien plantejat en una edició anterior del mateix programa, quan un fiscalista havia negat que es pogués fer el pagament de la renda a l’ATC, el que va provocar que TV3 i el programa , rebessin moltes trucades i avisos per les xarxes socials, demanant aclariments sobre el tema, tal i com va reconèixer la presentadora Helena Garcia Melero.

Carme Teixidó va explicar en una taula compartida amb l’economista Josep Maria Gay de Liebana, el periodista Ramon Franco i l’advocada i militant del PSC Erika Torregrossa, com tècnicament des de fa anys, els catalans que ho desitgin poden pagar la seva declaració de renda a l’Agència Tributària de Catalunya. Va especificar que es poden presentar les rendes negatives, i que les positives s’han de presentar a l’estat espanyol, però sí que es poden pagar a l’ATC.

Al ser preguntada si això comporta alguna conseqüència, Teixidó va explicar que a part de la satisfacció personal de dir soc català i pago els impostos al meu govern, no te cap més conseqüènciaa ( El mateix ministre d’Hisenda. Cristobal Montoro, va reconèixer que és legal).

En relació al pagament de la resta d’impostos estatals va explicar com tant l’impost de societats, el de l’IVA i l’IRPF, ja s’estan pagant des de fa anys per part d’entitats i empreses directament a l’ATC en la campanya de sobirania fiscal. Sobre la quantitat d’empreses que ho fan , va dir desconèixer les dades totals, ja que són privades i només estan en mans de l’ATC, però si que des de les entitats impulsores es té coneixement d’empreses, algunes d’important volum de facturació i d’altres més petites, així com autònoms, que ho estan fent, a banda d’un centenar de municipis i 4 consells comarcals (que s’han adherit a la campanya de sobirania fiscal impulsada per Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou).

Carme Teixidó va recordar que quan es fa el pagament els diners estan en mans de l’Agència Tributària i que en tot cas és el govern català, el que decideix fer el pagament a l’estat.

Davant les preguntes d’Erika Torregrossa que va dir que no tenim una Hisenda Pròpia i que es tracta d’una acció simbòlica, sense repercussió a les finances catalanes, Teixidó li va contestar que li agradava que li fes la pregunta, i li va recordar que sí que tenim una Hisenda, que és l’Agència Tributària Catalana, i que altra cosa és quines competències té, i que és aquest el motiu pel qual va sorgir la campanya, que té un transfons de desobediència, a banda de ser un acte de sobirania, el que vol denunciar és l’espoli fiscal, i reivindicar que el que volem és que els impostos es quedin al nostre país. La presentadora va dir que el govern no promociona directament la campanya, i Teixidó va contestar que per això està la societat civil per demanar el que volem que facin

En la tertúlia posterior vam poder veure com, sorprenentment, Gay de Liebana va donar la raó a la Carme Teixidó, comparant  la situació catalana amb la basca, que gestiona els seus impostos, i té molt poc dèficit perquè decideix quina quantitat de diners aporta a l’estat espanyol, reconeixent així  l’espoli fiscal català.

En aquest enllaç trobareu pas a pas con poder fer el pagament dels impostos a l’Agència Tributària Catalana.

 

La flama de la insubmissió fiscal a Espanya s’ha encès a les Illes

Espoli Països CatalansLes dues cartes que el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, ha enviat al govern balear que encapçala Francina Armengol, demanant que faci severes retallades, ha encès la flama de la insubmissió fiscal a les Illes.

Montoro ha amenaçant l’executiu balear amb retenir la partida del fons de liquiditat autonòmica (FLA), uns 257 milions d’euros del primer trimestre de l’any, i ha donat un termini de 15 dies perquè es paralitzi una part de la despesa prevista, uns 130 o 140 milions d’euros, argumentant que cal garantir l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Alhora Montoro demana que no es demorin els pagaments a proveïdors, al mateix temps que exigeix que es respecti un sostre de despesa farmacèutica.

La reacció no s’ha fet esperar, i aquest divendres, la presidenta del Govern de les Illes, Francina Armengol, va dir en declaracions a Catalunya Ràdio que era del tot impossible de fer aquestes retallades, va qualificar d’inadmissible l’actitud del govern espanyol, i va recordar que Montoro no els pagava el que deu .

Al mateix temps alguns articles demanen ja de deixar de pagar a l’estat, i també una enquesta al Diari de Balears, pregunta als lectors si creuen que fa bé el Govern d’Armengol de rebel·lar-se contra el ministre Montoro, i permet triar entre quatre opcions:  Sí, s’hauria de fer una insubmissió fiscal/ Sí, no ens poden prendre més el pèl/ No, s’hauria de complir amb l’objectiu/ No, les conseqüències poden ser molt dolentes.

Els partidaris del fer insubmissió fiscal arriben al 59,46%, i els que creuen que si que cal rebel·lar-se contra Montoro i que no ens poden prendre més el  pel, sense especificar si cal fer insubmissió fiscal un 33%.

Cal recordar que les Illes pateixen un espoli fiscal sever, similar al català. Al 2014 es calculava que un 14,6% del PIB de les Illes Balears, és a dir, uns 3.600 milions d’euros, marxaven cap a Madrid, per a no tornar. Les balances fiscals publicades per govern de l’estat confirmen aquesta tendència, malgrat el seu maquillatge.

La sobirania fiscal no para de créixer. Ara el Consell Comarcal del Priorat

PrioratEn el ple ordinari del Consell Comarcal del Priorat celebrat el passat dilluns 4 d’abril, es va aprovar una moció de CUP per pagar els tributs estatals del Consell a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’espanyola.

La moció, que va ser aprovada pels tots els grups presents a la sessió, ERC-AM, CiU i CUP (faltaven un dels dos consellers d’UDC i el representant del PSC) considera que el bastiment de la Hisenda catalana és la primera pedra de les anomenades estructures d’Estat i per això insta el Consell a pagar l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària Catalana

La moció recull l’acord de 20 de febrer de 2014 per a la creació de Tributs de Catalunya, l’organisme que aglutina la gestió dels tributs de la Generalitat i les diputacions catalanes.

Fa pocs dies els Consell Comarcals del Vallès Oriental i del Solsonès es van  sumar a la sobirania fiscal. Els del Pallars Sobirà i el del Pla de l’Urgell ja ho feien, a l’igual que un centenar de municipis i la Diputació de Barcelona, que s’han adherit a la campanya iniciada per Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou. Una iniciativa que el ministeri d’Hisenda ha hagut de reconèixer que és legal. Molts d’altres municipis i Consells han aprovat mocions favorables a fer-ho.

El 2018 el Fons de Pensions espanyol pot estar liquidat. Una Catalunya independent garantiria els pagaments

Saldo aculumat Seg Social

Agraïm l’ajut de la Dra Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Emresa de la UB, que ens ha facilitat una part de les xifres i conclusions que s’esmenten a l’article.

El Fons de Reserva de les Pensions  de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per crear confusió, ho va afirmar el passat mes de febrer, José Luís Escrivà, president de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).

Fons Pensions 2Escrivà adverteix que el 2018 la guardiola de les pensions s’haurà buidat totalment. Quan el PP va arribar al govern el setembre de l’any 2011 el Fons de Reserva de les Pensions havia arribat a un màxim històric de 66.815 milions d’euros.  Però durant els anys 2012, 2013 i 2014 el govern de Rajoy va treure fins a 43.000 milions d’euros d’aquest fons, alhora que també va buidar i arruïnar el Fons de Prevenció i Rehabilitació de les mútues, del qual  van treure uns altres 5.350 milions d’euros.

El Fons de reserva de les pensions de la Seguretat Social es va establir l’any 1997 com a conseqüència del Pacte de Toledo per poder pal·liar els efectes dels cicles econòmics baixos i atendre les necessitats del sistema de pensions públic. La primera aportació no es va fer fins l’any 2000

El govern va recórrer al Fons per pagar les pagues extra dels pensionistes. Actualment segons les dades del mateix Ministeri d’Ocupació, l’import del Fons és de 32.481,31 milions d’euros, el un 3,12% del PIB, mentre que al 2012 suposava un 6,2%.

Al ritme actual Escrivà calcula que l’any 2018 el Fons estarà absolutament esgotat. La recaptació fiscal no arriba al 40% del PIB (ha de ser al menys d’un  42% per evitar dèficit), i els contractes escombraries, temporals i amb salaris baixos, aporten poc a la Seguretat Social, i amb la taxa d’atur del 28,9%, la situació es complica forma absoluta.

I Catalunya?

Si considerem el cas català diferenciat de l’espanyol la cosa canvia i molt.

Pensions Catalunya sense EspanyaCatalunya:

1/Genera més ingressos que la resta de l’Estat perquè té una taxa d’ocupació més elevada (menys atur i menys obligacions) i uns salaris més alts, és a dir una cotització mitjana superior

2/Rep menys diners que la resta de l’estat per tres motius:

Té una població menys envellida que la mitjana de l’estat espanyola.

Té una menor taxa de dependència demogràfica (relació població major de 65 anys i població en edat de treballar) en gran part a causa de la immigració

Té una menor taxa de reemplaçament (relació pensió i productivitat mitjana): la major productivitat de l’economia catalana no es reflecteix proporcionalment en una major pensió mitjana.

En conjunt a Catalunya en el període 1995-2011 tindria un saldo positiu de 24.124 milions d’euros, Espanya amb Catalunya tindria un saldo negatiu de 106.826 milions d’euros. La realitat actual Espanya amb Catalunya té un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

La conclusió és que l’estat espanyol no es troba en el moment actual en situació de garantir les pensions a curt termini. Una Catalunya independent es capaç no només de cobrir les pensions  sinó de millorar-les.