Tag: Sobirania fiscal

Els diners primer pas de la desconnexió

atcQuim Tella @quansiguigran (Ara o Mai)

La sobirania fiscal és una forma d’exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a un govern que hom considera legítim en comptes de fer-ho a un govern considerat il·legítim. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n’hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d’inversions, etc.) i n’hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d’empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).” Definició a la Viquipèdia.

Resulta com a poc, curiós i altíssimament significatiu per definir les contradiccions del procés el cas de la Sobirania Fiscal, recurs legal per pagar els impostos mitjançant l’ATC que neix com a iniciativa al 2012 impulsada per un petit grup d’autònoms i recolzada únicament per tres entitats sobiranistes, Ara o Mai, Cadci i Catalunya Diu Prou.

Després de dos anys d’intensa feina per tot el territori per part d’un reduït grup de voluntaris d’aquestes entitats el moviment assoleix la fita de que prop d’un centenar d’Ajuntaments paguin els seus impostos a l’Agencia Tributaria Catalana, mes de dos-cents tinguin mocions aprovades per fer-ho, ho facin Diputacions i alguns Consells Comarcals, a més de milers de petits empresaris i autònoms paguin els seus impostos a Catalunya.

En el terreny legal cal ressaltar que quan comença l’ofensiva per aturar el moviment per part de la delegació del govern Espanyol a Catalunya cap jutge, atenció cap, redacta una sola sentencia en contra, ans al contrari la delegació rep diversos revessos legals resultants de les seves amenaces, maniobres i temptatives de denúncia.

Constatat tot això podríem pensar que assistim al descobriment d’una eina definitiva dins del nostres pocs recursos legals per fer front al poderós estat Espanyol, que hem trobat un arma amb la que lluitar, que hi ha una escletxa a la pell del brau, en allò amb el que més mal ens estan fent, en els nostres diners que van i no tornen, que podria  passar si comencen a fer-ho la majoria dels ajuntaments del País, els de les grans ciutats, les grans empreses i centenars de milers de petits empresaris?

Doncs res mes enllà de la realitat, el resultat a dia d’avui es un nul ressò mediàtic per part dels grans mitjans de comunicació catalans, cap de les plomes mes esmolades del procés ha escrit una sola línia referent a la Sobirania Fiscal, cap debat a TV3 amb hastag TT, mentre tant reputats mitjans internacionals no nomes es feien ressò sinó que definien la iniciativa com a “clau pel procés” (entrevista i articles a Bloomberg i referencies als principals diaris econòmics internacionals),  poc suport  i en veu molt baixa, sense cap ajut per part dels partits sobiranistes i les principals entitats independentistes, per acabar amb la profunda sensació de que una qüestió tant potent resulta fins i tot una tema altament incomoda per a tots ells i pel Govern de la Generalitat.

Quin es el problema de la Sobirania fiscal llavors?

Es potser una idea que com no  poden esgrimir-la com a pròpia alguns dels actors principals del procés prefereixen intentar enterrar-la?

Es un arma massa bona i podria resultar que molestes en excés al Govern Espanyol?

Els lobbys de poder catalans ho veuen com un pas real cap a l’estat propi i això no els convé?

Obliga a accelerar les “Estructures d’Estat” en les que teòricament fa anys que es treballa?

Tant incòmode es reconèixer que aquest procés esta impulsat des de baix i no dissenyat des de d’alt, i és clar no fos cas que els herois anònims fessin ombra als grans líders que l’utilitzen i el polititzen per mantenir el seu estatus, o a aquells líders i entitats en els que la societat civil ha confiat cegament i ara ja no alcen la veu tot sentint l’agradable tacte del vellut de les cadires?

Com ens passa històricament als catalans, massa preguntes sense resposta…..

Bloomberg veu la sobirania fiscal com la base per a construir el nou estat català

Tax rebelsEn un article publicat avui amb el significatiu  títol de “Tax Rebel Plucked From Catalan Provinces Leads Independence Push” (Els impostos rebels arrencats de les províncies catalanes seran el desllorigador per conduir el procés d’Independència), el prestigiós diari econòmic de referència nord-americà, Bloomberg, recorda que la sobirania fiscal serà la base sobre la que construir el nou estat català, i que el nou president, Carles Puigdemont ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència, una entitat que ja fa un temps que va apostar per a que els ajuntament catalans paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana i no a l’espanyola, seguint la metodologia de la campanya de sobirania fiscal iniciada per Catalunya Diu Prou.

El rotatiu nord-americà recorda que mentre a Madrid poden tardar mesos a formar un nou govern, els catalans poden començar a posar en marxa els seus plans per a crear una agència tributària (amb capacitat recaptadora real), un banc central i una nova constitució.

Bloomberg explica com Puigdemont, periodista de professió ha treballat dur dins el moviment independentista organitzant els ajuntaments per a preparar-se per la independència com president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), des del passat juliol, una entitat que reuneix més de 80 per cent dels municipis catalans i prop de la meitat de la població de 7,5 milions.

El diari diu que l’AMI ha treballat per aconseguir que pobles i ciutats de Catalunya paguin els seus impostos a l’agència tributària catalana, i no al Tresor espanyol, i també en la defensa legal  dels seus membres davant de les demandes interposades per l’Estat espanyol.

Preguntat sobre com reaccionarien les dues principals entitats financeres amb seu a Catalunya, Caixabank SA i Banc Sabadell SA, davant el repte de l’administració catalana i d’una reclamació d’Espanya sobre els seus ingressos fiscals, Puigdemont va respondre: “Tot depèn de les empreses i els individus per saber quines són les seves obligacions tributàries. Però no tinc cap dubte que l’Estat català s’organitzarà de manera eficaç”.

L’estratègia espanyola per ofegar el poder financer d’un nou estat català

Fainé i RajoyQue el Boletín Oficial del Registro Mercantil del passat 22 de desembre reculli que CaixaBanc ( La Caixa) deixa de ser dipositària de diferents fons de pensions, alguns sembla que relacionats amb personal de la Generalitat catalana i també dels de Gas Natural-Fenosa, que a partir d’ara passen a dependre de l’entitat Cecabank, amb seu fiscal a Madrid, és part del transvasament de fons dels plans de pensions de l’entitat catalana cap a l’espanyola, que es venen realitzant des del 2014 de forma continuada però progressiva, ja que les comissions de control de dels diferents plans d’ocupació havien d’aprovar cada una de les operacions de mobilització

Amb aquesta maniobra BBVA i Cecabank són ara les majors dipositàries de plans de pensions, darrera seu hi trobem Santander Securities Services, BNP, Paribas Securities Services, RBC Investor Services Espanya i Banc Sabadell.

Traspassar la custodia dels plans de pensions de molts treballadors catalans a una entitat amb seu a Madrid, és un apartat més en la tasca que des del 2010,i sobretot des de l’esclat del procés independentista, estan duent a terme el govern i els poders fàctics espanyols, primer per anul·lar el poder financer amb seu a Catalunya, i després per espanyolitzar i controlar el que en quedés. I en aquesta estratègia hi entrava la que es considera la primera entitat financera de l’estat, al costat del Santander, però més sanejada que aquest, La Caixa.

L’entitat que s’ha venut com la referència del sector financer de Catalunya va perdent progressivament la seva identitat catalana i a dia d’avui només conserva la denominació social.

L’estratègia del govern espanyol per desarticular el sistema de caixes d’estalvi catalanes va ser tot un èxit, amb la publicació al BOE, en plenes vacances del mes d’agost del 2010 del “Decreto-ley 5/2010, de 3 de agosto. Però aquest decret de fet modificava el text  de la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya del Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de març, i aprovat pel mateix Parlament de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat, amb el que la cambra catalana obria les portes a la pèrdua de control de les caixes catalanes

A l’apartat 4 de l’article 3 es podia llegir: “Les caixes d’estalvis podran desenvolupar el seu objecte propi com a entitat de crèdit a través d’una entitat bancària a la qual aportaran tot el seu negoci financer. Igualment podran aportar tots o part dels seus actius no financers adscrits al mateix”. El Govern català potser va pensar que seguiria controlant, malgrat això les Caixes,  perquè en un altre article del decret s’afirmava que “el procés de transformació de les caixes d’estalvis sempre ha d’ésser controlat per un representant o una representant de la Generalitat, nomenat pel Govern, i que aquest representant ha d’actuar sota la dependència directa del Govern.

El mateix Parlament va posar en escac a les caixes i l’estat espanyol va fer el mat. La miopia i la incapacitat dels diferents governs catalans ens han portat fins aquí.

En relació a La Caixa, a les causes prèvies cal afegir la feina del president de l’entitat, Isidre Fainé, que ha mantingut silenci en el procés independentista, però que ha treballat també per facilitar una sortida progressiva i discreta de l’entitat financera de Catalunya. Quan La Caixa va traspassar la seva activitat financera amb la creació de Caixabank, la Generalitat havia perdut el control de la situació.

Quan La Caixa va crear Caixabanc i li  va traspassar la seva activitat financera la Generalitat va perdre definitivament el control .

La Diputació de Barcelona farà sobirania fiscal després d’aprovar una moció de la CUP

Diputació Barcelona 2015El ple ordinari de la Diputació de Barcelona ha aprovat avui que la passi a exercir la sobirania fiscal, i conseqüentment, pagui els impostos estatal d’IVA i d’IRPF a l’Agència Tributària Catalana. La moció, presentada pel grup CUP-PA, ha comptat amb el suport de CiU, ERC-AM i Entesa,

En el mateix ple s’han aprovat mocions contra la pobresa energètica: “Per fer front a la pobresa energètica” presentada per CUP-PA i una altra d’ERC-AM amb el nom de “Sobre els atacs del Govern de l’Estat a la normativa catalana sobre pobresa energètica” , que s’han debatut i votat conjuntament. A més dels grups promotors, CiU, PSC-CP i Entesa  també han votat favorablement a les mocions.

La campanya de sobirania fiscal iniciada fa prop de 4 anys per Catalunya Diu Prou ha sumat en les darreres setmanes l’adhesió de diferents ajuntaments. La plataforma va fer una crida, després de les amenaces de Montoro amb el FLA, per a que els organismes que depenen de la Generalitat de Catalunya també se sumin a la campanya i liquidin els seus impostos a l’ATC.

La mesa del Parlament recorre al TC la suspensió de la resolució que diu que no el reconeix

IndependentismeLa mesa del Parlament de Catalunya ha decidit, avui dimarts, presentar al·legacions a la resolució del TC que va decidir en una reunió d’urgència suspendre la resolució de la cambra catalana del passat nou de novembre, en que es declarava l’inici del procés d’independència, i en la que s’especificava que no es reconeixerien les decissions de l’alt tribunal espanyol, en el que suposa una greu contradicció respecte al text acordat per la majoria dels diputats catalans.

Mentre, no hi ha hagut una resposta oficial de govern i partits a les noves mesures del FLA, ni s’està impulsant la sobirania fiscal com a resposta a la provocació de Montoro.