Tag: Tarragona

Ni al cap ni enlloc

Aquest és el manifest que ens han fet arribar des del col·lectiu que ha engegat la campanya “Ni al cap ni enlloc”!!!, en relació a les desproporcionades càrregues dels mossos d’esquadra durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Tarragona, en que el Magí, un nen de 13 anys en aquell moment, va rebre un cop de porra que li va provocar una ferida contusa, i en que les persones que van anar a donar-li auxili també van rebre el mateix tracte.

El judici està previst pel proper 27 de febrer. El dia 20 hi ha prevista una roda de premsa. També trobareu els cartells de la campanya i de la convocatòria de la concentració de suport per si en voleu fer difusió.

 

Manifest

Ja fa més de cinc anys que vam sortir al carrer per la vaga general del 14 de novembre. Vam exercir el nostre dret a vaga i manifestació lliurement i decidides a reclamar el que ens pertany.

Vaga 14Aquell dia moltes vam rebre abusos policials per part dels Mossos d’Esquadra i en cap d’aquests casos encara no s’ha fet justícia. Sembla que molta gent n’ha oblidat molts, sembla que de cop i volta tots els atacs que hem rebut s’han esborrat i que ara tinguem la “nostra policia”, que per ser “catalana” o per portar la senyera, se’ls ha de tolerar i perdonar tot el que han fet i que ara intenten encobrir.

Ni al cap ni enlloc, vol recordar i demanar justícia pel cas del Magí, que amb només 13 anys va rebre un cop de porra al cap i, a més, les persones que van acudir a ajudar-lo així com altres manifestants o vianants que  també van rebre el mateix tracte.

Ell anava a manifestar-se pacíficament acompanyat de la seva mare i altres companys en una manifestació que sortia de la plaça Imperial Tàrraco. La marxa va dirigir-se tranquil·lament cap a la Torre dels Vents per després tornar al lloc d’inici a l’Imperial. Quan els manifestats van arribar a l’alçada del carrer Vidal i Barraquer va ocórrer la càrrega i, sense previ avís, van accelerar les furgonetes d’antidisturbis, van desembarcar els uniformats i, totalment desorientats, van començar a perseguir a qui podien.

magi2El Magí i el grup de gent amb qui anava es van quedar en un racó de la vorera pensant que allà estaven segurs. Quan semblava que la càrrega ja s’havia acabat, un Mosso que perseguia un noi amb la porra tota l’estona enlaire, fent un ús irresponsable de la seva arma, va colpejar el cap del Magí. Ell va caure a terra i tot seguit un altre Mosso es va encarregar de rematar el noi ferit. Els seus companys el van protegir dels altres cops i l’Anna, la noia que va anar a alertar els mossos que estaven pegant a un nen també va ser agredida gratuïtament.

També volem denunciar que se li va denegar el dret a ser assistit per una ambulància, que la va haver d’avisar una persona que era al lloc dels fets i que, un cop va arribar, va ser retinguda i que va ser un veí anònim que veient els fets el va dur amb el seu cotxe a l’hospital.

Els diversos cops que van rebre tots ells han estat considerats faltes i no han suposat cap greuge a cap dels mossos; no es consideren prou greus per dur-los a judici com tampoc la falta d’auxili al ferit.

Més de cinc anys després, s’apropa el judici i ens veiem en aquesta situació: obrir-li el cap a un menor d’edat tan sols suposa una falta lleu per a l’agressor.

Per això fem una crida als diferents col·lectius perquè donin suport a la nostra campanya i a la solidaritat de totes. Perquè els abusos policials són quelcom gairebé quotidià i no podem permetre més impunitat sigui la policia que sigui qui l’exerceixi. Per això demanem justícia per al Magí, solidaritat amb totes les que han patit agressions i prou impunitat dels Mossos d’Esquadra.

Us convoquem a la concentració de suport i a l’esmorzar solidari que farem el 27 de febrer de 2018 a les 9h del matí davant l’Audiència Provincial de Tarragona (Rambla Lluís Companys, 10 de Tarragona) per donar-li el nostre escalf i suport.

Els cops de porra, ni al cap ni enlloc!

Tarragona, febrer de 2018

La Guàrdia Urbana de Tarragona sanciona la CUP per repartir una butlleta sobre el referèndum

Referèndum

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha sancionat avui amb 500 euros a un militant de la CUP per repartir una opuscle que simula una butlleta del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, on es pot llegir: “Vol que Catalunya esdevingui una república independent, en català i aranès”.

L’opuscle forma part d’una estratègia nacional del l’esquerra independentista per fomentar l’inici de la campanya i la participació en el referèndum que el govern de la Generalitat té previst realitzar com a màxim el proper setembre.

Ordenança cívica Tarragona art 87Fonts de la formació independentista han explicat que cap a les 16:45 quatre dels seus militants, entre ells el regidor Jordi Marti, es trobaven a la Rambla Nova, davant de la delegació d’Hisenda, quan dos agentsde la guàrdia urbana que han baixat d’un cotxe, que segons refereixen feia una estona que voltava per la zona, han aturat un dels militants de la CUP, poc després que arribessin les butlletes, i l’ha sancionat al·legant que repartia propaganda sense disposar de premis.

Segons expliquen les mateixes fonts, i es pot llegir a l’article 87.4 de l’ordenança cívica de la ciutat, aquest especifica que en tot cas no s’entendrà com a publicitat les activitats de difusió realitzades per administracions públiques, les associacions sense ànim de lucre o els partits polítics, sempre que actuïn dins les funcions que els hi són pròpies.

Ara caldrà que l’ajuntament socialista de Tarragona, que manté un pacte de governabilitat amb el PP, expliqui el zel sancionador dels seus agents, i doni explicacions d’un nou cas de discriminació i repressió del moviment independentista.

D’ignorar, a ridiculitzar les nostres tradicions

fogueraLorda Marauri

El lamentable paper de l’Ajuntament de Tarragona en la foguera de Sant Joan 

Dilluns, després d’hores de feina, però molta il·lusió, canvis d’última hora per mancances tècniques amb els materials cedits per l’Ajuntament, arribo a la plaça de la Font, pensant si costarà molt penjar la ninota a la foguera i… la decepció i frustració davant d’un palet i quatre capses de pizza va tenir uns moments de desconcert sense saber si riure o plorar.

El despropòsit del Partit Socialista a Tarragona (no son dignes de que s’anomenin ni de Catalunya ni de Tarragona, perquè han demostrat que no ho són) ha passat el que alguns anomenen línia vermella.

Podríem començar mirant el programa d’actes de Sant Joan, retallant des de fa anys el nom d’una de les entitats organitzadores, no constant tots els actes que organitzen i no fent difusió del programa de festes ni dels actes.

Fa dos anys, amb l’excusa de la crisi, ens van deixar a la ciutat sense la tradicional foguera de Sant Joan, com si aconseguir quatre fustes o quelcom vell per cremar fos tan difícil en una població de més de 136.000 habitants.

És clar, no podien deixar que els ciutadans de Tarragona, a través de la iniciativa d’alguna entitat, és fes seva la foguera “municipal”: millor sense que fer una foguera popular al municipi!

Tot i amb això, les entitats que organitzen els actes de Sant Joan no van deixar de fer la resta d’actes com cada any, ni ho pensen fer. Com a contrapartida i veient que no poden amb elles, la solució ha estat ridiculitzar la foguera.

Recuperar i mantenir una tradició prohibida pel franquisme, al començament podia fins i tot fer gràcia als partits “demòcrates” per guanyar-se al populatxo: donava bona imatge.

Quan aquestes tradicions, agafen tot el seu caire de crítica social… ui, ui, que ens cremem i ara potser el poble les utilitza per criticar-nos: posem-los-ho difícil!

Els Països Catalans són terra de grans tradicions sorgides pel poble amb el pas del temps en honor a creences religioses, supersticions…

El control “democràtic” que s’ha volgut tenir del poble topa sovint amb petits col·lectius, més o menys organitzats, que amb voluntat ferma i molt d’esforç mantenen aquest costumari tradicional, tingui l’origen que tingui.

Suposo que ser federalista, o no sé ben bé quins ideals té el partit que desgoverna aquesta ciutat, comporta el fet de carregar-se el que al meu barri no hem celebrat mai; quan vam entrar a l’ajuntament #ningú ens va dir que havíem de respectar les festes centenàries i tradicionals pròpies d’aquesta ciutat; ja fem prou mantenint sobre paper el programa de festes: fer matinar les entitats per anar a ofici i després no anar-hi per por a l’escridassada dels ciutadans o fer-les esperar per fer la tornada i deixar-les altra vegada plantades.

Imagino que si algú més s’exclama sobre aquesta foguera tan ridícula, la flor de regidora de torn carregarà les culpes als tècnics de l¨’Ajuntament, obligats a complir el seu mandat per sobre de la memòria, cultura i tradició tarragonina i nacional. Em sap greu.

Poques coses poden sorprendre’m ja d’aquests personatges que s’asseuen a les cadires granes de la sala de plens, representin el color polític que representin, però agrairia un respecte per la gent que treballem per mantenir el que ells s’esforcen en fer-nos oblidar.

Aquesta vegada ja estic massa cansada i cremada per guardar l’article d’opinió a l’escriptori de l’ordinador per por a les represàlies que puguin tenir les entitats amb qui col·laboro i participo per fer de Tarragona una ciutat viva, crítica, participativa i combativa, per allunyar-la de la famosa ciutat casposa de militars, bisbes i capellans que s’entesten en mantenir.

Espero que s’accepti aquest escrit com un article amb la meva opinió, no la de les meves companyes, no la dels tècnics: la meva opinió, la d’una simple TTV.

Lorda Marauri Gonzàlez, TTV (tarragonina de tota la vida).

Separar Tarragona de la resta de Catalunya, l’última idea de l’unionisme per aturar el procés independentista

tarragonaL’últim i desesperat pla de l’unionisme espanyol per intentar aturar el procés independentista català, seria d’amenaçar al govern d’Artur Mas amb que una hipotètica independència no tindria el suport de la “província” de Tarragona”.

L’argument utilitzat seria el de que si Catalunya té dret a decidir si es separa d’Espanya, també els ciutadans de Tarragona, la província on menys suport tenen CiU i ERC, han de poder votar si es queden amb les altres tres províncies catalanes, o prefereixen seguir formant part d’Espanya.

Segons expliquen alguns digitals espanyols com El Confidencial o El economista, seria una estratègia molt similar a la que es va utilitzar contra el Pla Ibarretxe el 2003, quan a les Juntes Generals d’Àlaba, PP i PSE van aprovar una resolució en què asseguraven que si el PNB seguia endavant amb el seu pla, Àlaba i els alabesos podrien donar per trencada la unitat d’Euskadi, el que diuen va provocar que el Pla Ibarretxe perdés suports dins d’Euskadi.

Aquesta estratègia ja va ser anunciada pel portaveu popular a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, quan en una carta adreçada a Artur Mas, li va comentar que potser Tarragona podria separar-se de Catalunya i formar una comunitat autònoma uniprovincial.

Beatificació selectiva a Tarragona, queden exclosos els assassinats pel franquisme

tarragona capellansLa beatificació massiva de Tarragona, que ja ha provocat dures crítiques perquè l’Església espanyola no ha demanat encara perdó pel seu suport al franquisme, ni perquè encara continuen molts assassinats pel franquisme a les fosses comunes del cementiri tarragoní, i molts més assassinats i desapareguts per la dictadura franquista, enterrats a qualsevol sot, o perquè l’Esglesia Catalana ha cedit a la Conferéncia Episcopal Espanyola i la extrema dreta feixista un espai per exaltar el franquisme a Catalunya.

No només tot això, sinó que la mateixa església que beatifica aquestes 522 persones, es nega a fer-ho amb els sacerdots bascos assassinats pel bàndol franquista. El Fòrum de Capellans de Bizkaia ja ha emès un comunicat en el demana que la jerarquia catòlica prengui nota de la reclamació i recorda que d’aquesta cerimònia de Tarragona estan exclosos ” altres màrtirs que van ser igualment executats pels vencedors de la contesa civil”, entre ells els catorze capellans bascos assassinats pel bàndol feixista.

Tots ells eren persones molt conegudes durant la República per la seva relació amb el nacionalisme basc i el moviment sindicalista.