Tag: TC

El govern espanyol demana al TC que anul·li de forma exprés la comissió del Procés Constituent

TCEl govern espanyol, d’acord amb el que va anunciar el passat divendres, ha presentat al Tribunal Constitucional un incident d’execució de sentència amb l’objectiu d’aconseguir l’anul·lació de la comissió d’estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya.  Amb aquest escrit demana que s’apliqui  per primera vegada l’article 92 de la coneguda com a “reforma exprés” del TC, que vol assegurar el compliment de les sentències i que preveu la destitució de càrrecs públics.

Segons aquest recurs la creació de la comissió infringeix  la sentència que va anul·lar la declaració d’inici del procés d’independència, i per això demanen que la comissió del Procés Constituent sigui declarada nul·la i sense cap efecte jurídic.

L’article 92 de l’actual Llei orgànica del TC, preveu que aquest “ha de vetllar pel compliment efectiu de les resolucions i que podrà disposar en la sentència o en actes posteriors, qui ha d’executar-la i quines mesures d’execució són necessàries.

L’advocacia de l’estat ja ha declarat que requeriran a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la comissió que no realitzin cap actuació per posar en funcionament o donar continuïtat als treballs de la citada comissió.

 

Celrà i la desobediència a The Telegraph

CelràThe Telegraph dedica un article a les declaracions de l’alcalde de Cornellà, Dani Celrà, que va dir que faria cas omís del que pugui dir el TC.

El diari britànic explica com mentre el Tribunal espanyol anul·lava les mesures unilaterals de Catalunya cap a la independència, un alcalde d’una petit població catalana ha adoptat una postura desafiant, declarant que el seu país ja ha “desconnectat” d’Espanya i que anirà a la presó abans d’obeir a Madrid.

L’article explica com l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP) va dir que va rebre una ordre judicial per lliurar els documents en els que el seu ajuntament donava suport a la declaració de sobirania del Parlament, però que va declarar que no els lliuraria, malgrat que si es declarat culpable de desobediència civil, amb una nova llei impulsada pel govern espanyol  podria ser destituït del seu càrrec.

“Estem farts. No obeirem a Espanta. Nosaltres només obeïm el parlament català ara i no hi ha marxa enrere. Hem desconnectat d’Espanya i estem construint la república catalana”, són les declaracions de les que es fa ressò el rotatiu britànic, que recorda que els fiscals espanyols també han donat instruccions als funcionaris d’ordre públic a Catalunya per a buscar casos de sedició i rebel·lió contra l’autoritat, delictes que comporten fortes penes de presó  d’entre 10 i 30 anys

Quan li van preguntar si tenia por de la possibilitat de ser arrestat i jutjat, Dani Cornellà va dir: “Jo sóc el representant dels ciutadans i he de complir amb el mandat que m’han donat. Si l’Estat espanyol es dedica a perseguir els alcaldes i regidors per les seves idees polítiques, mostrarà a Europa i al món que la democràcia a Espanya és d’una qualitat molt baixa “.

El TC declara nul·la la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya

inici procésEl Tribunal Constitucional espanyol ha acordat aquest migdia declarar inconstitucional i nul·la la totalitat de la resolució del Parlament de Catalunya aprovada amb els vots de Junts pe Sí i la CUP el passat 9 de novembre, i que marca l’inici de desconexxio amb Espanya.

El tribunal espanyol, que ja s’havia reunit el passat dimart ha pres la decisió més ràpida de la seva història per unanimitat dels seus 11 components, a proposta del magistrat Andés Ollero, que és un ex-diputat del PP, i que ha estat el ponent de la sentència.

La sentència del TC sobre el 9-N mostra que l’estat ja no controla els catalans

 9NDeclarar inconstitucional els actes d’un govern que han facilitat una consulta popular no vinculant, en la que han participat 2,4 milions de persones, 7 mesos després de dur-se a terme, només mostra la impotència de l’estat per controlar la voluntat dels catalans.

(ACN) El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat declarar inconstitucionals els actes de la Generalitat dirigits a preparar el procés de participació ciutadana del 9-N. Els magistrats consideren que es va vulnerar la competència exclusiva de l’Estat en la convocatòria de consultes que “afecten l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional”. Actuen en resposta al recurs que l’advocat de l’Estat va presentar contra el 9-N alternatiu, un text que també en va forçar la suspensió perquè reclamava l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució mentre no es resolia la sentència. Al febrer el TC també va declarar per unanimitat inconstitucional la consulta original.

La sentència que s’ha fet pública aquest dijous assegura que les actuacions que la Generalitat va posar en marxa després de la suspensió cautelar del decret de convocatòria de la consulta del 9-N, és a dir, els preparatius per al 9-N alternatiu, són “inconstitucionals en la seva totalitat i estan viciades d’incompetència”, perquè “la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i el finament de l’ordre constitucional no correspon a la comunitat autònoma”.

La sentència, de la que ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, assegura que malgrat que “no existeix un acte formal de la convocatòria” del 9-N alternatiu –el decret del 9-N original ja va ser declarat inconstitucional el 25 de febrer– cal entendre les actuacions “materials” vinculades al 9-N alternatiu “com un tot” i com a actes “imputables al Govern de la Generalitat de Catalunya”.

Els magistrats conclouen que la Generalitat va anar més enllà de les seves competències perquè “una comunitat autònoma no pot convocar ni fer actuacions formalitzades o no jurídicament que afavoreixin la convocatòria d’una consulta popular, encara que no sigui referendària, que desbordi l’àmbit de les competències pròpies i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Resposta del President Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat en la compareixença que ha fet avui dijous a Palau que el 9-N no es pot “ni anul·lar ni esborrar. El 9-N hi és, va existir, figura en lletres majúscules, d’or, en la història democràtica d’aquest país”, ha apuntat Mas, que troba ara reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S. És l’únic camí”, ha apuntat.

Per Mas el TC ens diu que la Generalitat no pot preguntar si volen un Estat per Catalunya i si volen que sigui independent. Ens ve a dir que la Generalitat no pot preguntar aquest tipus de qüestions i ens ve a dir que la ciutadania no es pot expressar sobre aquestes qüestions.

Per Mas la democràcia espanyola és de baixa intensitat, i l a conclusió és que la Constitució, s’ha convertit, 37 anys després de ser aprovada, en un cul-de-sac per les aspiracions d’una part molt important del poble de Catalunya. No només per els que estan a favor de tenir un estat, sinó també els que estan a favor del dret a decidir”, ha sentenciat el president català.

 

Les preguntes afecten a l’ordre constitucional

La sentència analitza el contingut de les dues preguntes que es van sotmetre al criteri dels ciutadans de Catalunya i conclou que “no hi ha dubte” que totes dues “plantegen una qüestió que afecta l’ordre constituït i també el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

Segons els magistrats, les preguntes –”Vol que Catalunya es converteixi en un Estat”, i en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent”– incideixen “sobre qüestions fonamentals que es van resoldre amb el procés constituent” i que, per tant, serien “sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Les preguntes, continuen, “pressuposen un reconeixement indirecte al poble de Catalunya d’unes atribucions que resulten contràries als articles 1.2 i 168 de la Constitució”.

L’única via a utilitzar és la reforma de la Constitució

En aquest marc asseguren que quan la consulta que es vol sotmetre al criteri dels ciutadans incideixi sobre aquestes “qüestions fonamentals” sobre l’estructura de l’Estat, “l’única via que es pot utilitzar és la de la reforma de la Constitució en els termes en què ella mateixa preveu”.

Els magistrats també sostenen que les actuacions de la Generalitat “estan relacionades” amb el decret de convocatòria del 9-N original, “que va ser suspès cautelarment i després declarat inconstitucional i nul”. Per aquest motiu conclouen que les preguntes del 9-N alternatiu “també desborden l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya”. Una “infracció constitucional” que “es projecta ineludiblement sobre el conjunt d’actuacions de la Generalitat de Catalunya preparatòries o vinculades amb la referida consulta”, perquè les preguntes són inseparables de la resta d’elements que integren el conjunt d’actuacions de la Generalitat impugnades”.

Per tot plegat, el tribunal declara que les actuacions de la Generalitat per fer realitat el 9-N són “inconstitucionals en la seva totalitat” perquè “no correspon a la comunitat autònoma la convocatòria de consultes relatives a qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

El TC anul·la el dret a decidir dels catalans

TCEl Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat, avui dimecres, i després d’una hora escassa de debat, declarar inconstitucionals, i en conseqüència anul·lats, el decret de convocatòria de la consulta del 9-N que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas, el 27 de setembre, i dos dels preceptes de la Llei de consultes aprovada pel Parlament el mes de setembre del 2014, de l’article 3, que defineix la modalitat de consulta i estipula que poden ser d’àmbit “nacional” si es refereixen a tot el territori de Catalunya, o local, així com de caràcter general o sectorial.

El TC havia admès a tràmit de “forma exprés,  els recursos del govern espanyol, amb el suport del PSOE presentats el 29 de setembre, només dos dies després que Artur Mas signés la convocatòria de la consulta. El Tribunal encara ha de resoldre sobre el procés participatiu del 9-N, que també el govern de Rajoy també va recórrer.