Tag: UE

Irish Times: La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

Irish TimesLa independència unilateral de Catalunya difícilment es pot  descartar, assegura el diari, The Irish Times,en el seu editorial d’aquest dimecres.

El que sembla una mica contradictori és que Madrid insisteixi en que una Escòcia independent rebria una freda benvinguda per part de la UE, només per tal d’afirmar que una Catalunya independent estaria condemnada a l’ostracisme per Brussel·les, assegura el rotatiu

Però és possible realment una Catalunya independent unilateralment es pregunta. Encara que sembli molt poc probable, darrerament s’han trencat tants motlles que aparentment no es podien trencar que gairebé no es pot descartar.

En aquest sentit, el diari critica l’estratègia  contradictòria de l’estat respecte el ‘Brexit’ i la reactivació del debat independentista a Escòcia. Per Madrid, la perspectiva d’una Escòcia independent dins de la UE és una situació espantosa, mentre que pel s independentistes catalans, és una analogia reconfortant per al seu propi futur.

El diari explica que generalment la UE es refereix a la integritat territorial dels seus membres com a sacrosanta, i que diversos d’ells, i especialment Espanya, tenen un gran interès a oposar-se a la fragmentació de qualsevol altre membre. Però els catalans ja poden apuntar-se a una considerable simpatia a través de la unió a la independència d’Escòcia i la subseqüent adhesió a la UE després del Brexit.

Nou fracàs diplomàtic espanyol. La declaració de Roma no diu res contra el procés català

Declaració de RomaMalgrat els favors que l’ex-ministre d’Exteriors Garcia Margallo va dir que es devien a diversos estat europeus per no posicionar-se a favor del procés català, avui la diplomàcia espanyola ha rebut un nou revés, perquè la Declaració de Roma que els líders dels 27 han aprovat a la avui a capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya, malgrat que l’estat espanyol havia intentat que en el redactat es fer menció, ja fos de forma directa o indirectament al procés català

Així ho ha hagut de reconèixer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan ha dit que el document aprovat a la capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya.  Rajoy ha intentat trobar una sortida al fracàs diplomàtic espanyol  dient que “un dels valors fonamentals del projecte europeu és l’estat de dret i l’obligació de complir la llei”. “L’alternativa al compliment de la llei és el no-res, per no dir la selva”, ha assegurat en una roda de premsa a Roma.

El document que han signat els líders de la UE aposta per l’Europa a dues velocitats. “Actuarem junts, a diferents ritmes i intensitat quan sigui necessari, tot movent-nos en la mateixa direcció” diu ela declaració que també parla sobre la lluita contra l’atur, la discriminació, l’exclusió social i la pobresa, així com la necessitat de preservar el patrimoni cultural i de promoure la diversitat.

Les pressions espanyoles haurien forçat la Comissió de Venècia a rebaixar les crítiques contra el TC

Consell d'Europa

ACN. El govern espanyol va “forçar la rebaixa de les duríssimes crítiques” que els relators independents de la comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional, segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació d’aquest organisme assessor del Consell d’Europa.

Tot i així, les “pressions d’Espanya no han aconseguit esborrar totalment el to crític de la comissió, que, segons aquestes fonts, considera una “excepció” l’atribució de poders de l’alt tribunal, cosa que l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica mesures com la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.

Amb la reforma del TC Espanya s’equipara al “model seguit en països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna”. Per això la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol per generar la percepció que és un “àrbitre neutral”. Segons aquestes fonts el Consell d’Europa “observa amb preocupació la situació d’Espanya”, que té “el dubtós honor d’aparèixer com a punt d’un ordre del dia que inclou, també, el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan o Moldàvia.

En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes tot i que demana que “les decisions executives” es regulin “de manera més clara” i entre les que poden plantejar “clarament problemes” assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d’individus i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es negui a executar les decisions del tribunal.

 

Els grans inversors mostren preocupació pel deute espanyol i pel risc que la UE perdi un estat

EurozonaSegons una enquesta del  grup de recerca Sentix, amb seu a Frankfurt, un de cada quatre inversors espera que la zona euro perdi un estat membre en els propers 12 mesos.

El nombre d’inversors que tenen aquesta opinió s’ha incrementat, segons un sondeig difós aquest mes de febrer, amb el risc de contagi que ara és vist com a més gran que en el moment àlgid de la crisi del deute, els anys 2012/13.

Sentix afirma que el seu índex mensual de “ruptura de l’euro”, basat en una enquesta a prop de 1.000 inversors institucionals i minoristes, es va elevar a 25,2 per cent al febrer des de 21,3 per cent del gener. Això significa un de cada quatre inversors

“Després de dos anys d’absència, la crisi de l’euro està tornant a al centre d’atenció” explica l’investigador del grup,  Manfred Huebner. No obstant això, aquesta vegada és diferent. A Grècia, el principal estat que es creu que por sortir de l’euro, s’hi uneixen França i Itàlia.

El subíndex per a Grècia va mostrar que aproximadament un de cada cinc inversors espera que els hel·lens surtin de la moneda única, mentre que el risc d’Itàlia de sortir de la zona éstà al voltant d’un 14 per cent.

El subíndex de França es va elevar a 8,4 per cent, el nivell més alt fins ara a l’enquesta de Sentix, que s’atribueix a la incertesa per predir amb precisió els resultats electorals, que podrien portar a una sorpresa amb la victòria de Le Pen, que els analistes no prediuen, tal com va passar amb la victòria de Trump i el Brexit

El subíndex de risc de l’estat espanyol  per sortir de l’Eurozona és per ara baix, però els gestors de fons tenen opinions contradictòries sobre el futur econòmic espanyol, perquè encara que ha tingut un creixement anual del 3,2%el 2016, gairebé el doble de la mitjana de l’Eurozona  (1,7%), es pronostica que l’impuls es frenarà aquest 2017.

Thomas Brown, codirector del fons, Miton European Opportunities, creu que el pes real d’Espanya és molt més baix del  que es suposa per les xifres, perquè encara que creixement del PIB espanyol ha estat superior a la resta de la zona euro, la major part d’aquest ha anat a parar a la targeta de crèdit. Espanya continua executant un dèficit pressupostari molt per sobre del que s’ha acordat amb Brussel·les,  que és la raó per la que el deute del PIB no ha caigut .

“Amb una molt elevada desocupació juvenil i amb persones joves que emigren en gran nombre i el gran temor per Espanya és que si això segueix així, aviat no hi haurà ningú per pagar el deute, afirma Brown, que rebla que hi ha molt millors llocs Europa que els bancs i les empreses de serveis públics que conformen la major part del mercat espanyol.

Amb tot això cal considerar que la possible d’independència de Catalunya deixaria Espanya sense el 20 % del seu PIB, i el que és pitjor, sense massa possibilitats de pagar el deute. Una situació alhora que pot anar en contra del procés, però també una eina molt poderosa per Catalunya per negociar a Europa, per exemple el referèndum.

La conferència sobre el referèndum català deixa petita la sala de l’Eurocambra

Brusells diplomaticAlguns mitjans ja s’han començat a fer ressò de l’èxit de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brusel·les.

Tinguin per segur que aquest any 2017 Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant”, amb aquesta frase ha acabat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont la conferència al Parlament Europeu a la sala més gran del Parlament Europeu, que s’ha quedat petita amb centenars d’assistents, amb moltes persones dempeus. Eurodiputats, flamencs, escocesos, suecs, ucraïnesos, irlandesos  i d’altres països, han ocupat les tres primers files, així com representants d’institucions europees, funcionaris de l’eurocambra i personal diplomàtic (els ambaixadors estaven a la trobada del president del Parlament europeu), també el president del Parlament flamenc, així com nombrós de mitjans de comunicació internacionals.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’ha adreçat al públic primer en català,  després  en francès i en la cloenda en anglès, ha demanat que la Unió Europea s’impliqui en el referèndum català  sobre la independència, i ha deixat clar que l’objectiu és pactar el referèndum,  però que si aquest no és el cas,”el referèndum es farà tant sí com no”.

Puigdemont ha advertit que no està en joc la independència, sinó la democràcia per coherència amb els valors i principis democràtics que inspiren la UE i també per pragmatisme.

El president de la Generalitat ha alertat de la pèrdua de qualitat democràtica a l’estat espanyol amb els processos judicials oberts contra els polítics independentistes, com l’ex-president Mas i les ex- conselleres Rigau i Ortega

Per la seva part el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raúl Romeva, ha demanat a Europa que no tanqui els ulls i ha destacat el caràcter europeista de Catalunya. “Europa se la juga amb Catalunya, perquè haurà de decidir i seria impensable que no escollís la democràcia”, ha sentenciat  Romeva. El conseller ha conclòs que Europa “no pot tancar els ulls” davant de la situació catalana perquè” s’hi juga la seva credibilitat”.

El vicepresident Oriol Junqueras ha recordat, en anglès, que Espanya és el país que ha tingut més fallides de la història, ha parlat de la ineficiència econòmica de l’estat espanyol amb grans infraestructures construïdes i fallides en els últims anys, com el Castor i la injustícia social i la falta de democràcia amb el bloqueig al referèndum català.

El vicepresident ha explicat que malgrat això Catalunya és una excepció a Europa i té creixement econòmic, amb un PIB que ha crescut el 2016 un 3,4%”destacant les exportacions l’alta tecnologia,  o bé les universitats i la recerca, així com la importància del sector turístic.

Posteriorment Oriol Junqueras, s’ha passat a l’espanyol i ha criticat el repartiment dels impostos, el sistema de pensions, o l’alt preu de l’electricitat.