Tag: Unió de Pagesos

Unió de Pagesos denuncia que el bisbat de Vic s’ha apropiat presumptament d’esglésies que pertanyen a masies Una llei franquista, ja derogada, permetia aquesta pràctica

 

Església de Sant Pere de Vallhonesta (Bages)

Unió de Pagesos ha denunciat que el Bisbat de Vic ha immatriculat en el Registre de la Propietat ermites i esglésies, inscrivint-les al seu nom, i que pertanyen a masies i cases pairals de la comarca del Bages, entre altres, sense advertir els afectats.

El sindicat català també denuncia la manca de col·laboració per part de la majoria dels Registres de la Propietat, ja que són molt restrictius a l’hora de facilitar informació global sobre les immatriculacions de l’Església, situació que causa indefensió a la pagesia perjudicada. Per Unió de Pagesos aquestes actuacions poden suposar presumptament un espoli de bens privats.

La immatriculació registral és el procediment pel qual tots aquells béns immobles que no es troben en el Registre de la Propietat, i que per tant a efectes públics no tinguin propietari conegut, poden ser registrats per primera vegada, atorgant als seus propietaris la possibilitat de provar en qualsevol moment que són seus.

En el redactat de l’article 206.1 del decret del 8 de febrer de 1946, en plena dictadura franquista, que aprovà una nova Llei Hipotecària es pot llegir: L’Estat, la Província, el Municipi i les corporacions de dret públic o serveis organitzats que formen part de l’estructura política d’aquell i les de l’Església Catòlica, quan no tinguin títol escrit de domini, podran inscriure el dels béns immobles que els pertanyin mitjançant l’oportuna certificació lliurada pel funcionari a càrrec del qual estigui l’administració dels mateixos, en la qual s’expressarà el títol d’adquisició o la manera en què van ser adquirits.

El Tribunal Constitucional, en una sentència de 16 de novembre de 1993, va declarar anticonstitucional aquesta pràctica, però durant el govern del PP, que presidia José María Aznar es va modificar el 1998 el Reglament Hipotecari, el que va facilitar juntament amb el decret franquista encara vigent llavors, del 1946, que l’Església Catòlica immatricules una ingent quantitat de temples, ermites, però també cases, muralles, finques, cementiris i d’altres bens que van passar a ser de la seva propietat.

Es tractava d’un decret que permetia per un procediment ràpid econòmic i senzill que l’Església pugues posar al seu nom finques en el Registre de la Propietat, un decret propi d‘un estat confessional, i que no va ser extingit fins l’any 2015.

Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 4 de novembre de 2014 a partir d’un cas similar que afectava el monestir de “Santa Cruz de Ribas”, a la província de Palència, va condemnar l’Estat espanyol, i també va recriminar a la  legislació espanyola i els tribunals que és permetessin aplicar aquesta llei, i va obligar l’estat a abonar una indemnització de 615.600 euros.

Abans, l’any 2005 una sentència del Tribunal Suprem havia establert que la propietat del citat monestir corresponia a la Diòcesi de Palència, tot i trobar-se dins d’una finca agropecuària particular.

A partir d’aquesta sentència es va realitzat una modificació de la Llei Hipotecària, amb data 24 de juny de 2015, que donava per acabat aquest privilegi de l’Església Catòlica.

El sindicat fa ara una crida a tots els propietaris de masies i cases pairals que tinguin aquest tipus d’edificacions en les seves terres, així com a ajuntaments i altres administracions, per tal que en comprovin la titularitat, i ofereix assessorament a les persones afectades valorant-ne la legalitat i les possibilitats de revertir-les.

Per la seva part el bisbat de Vic defensa que les edificacions religioses de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) i Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix), que de moment són les que Unió de Pagesos ha detectat, són propietat de l’església i que el procediment per inscriure-les al Registre de la Propietat va ser “supervisat per experts i amb la documentació pertinent”.

Molt possiblement tràmits realitzats abans de la modificació de la Llei hipotecària del 2015 i de la sentència del Tribunal Europeu, emparats amb la legislació franquista i la modificació de la Llei Hipotecària feta pel PP.