Tag: unionisme

El MACBA amb una Fundació plena de monàrquics i unionistes posa en ridícul a Barcelona censurant una escultura

Macba

Que una ciutat que es ven al món com oberta, tolerant i cosmopolita, censuri una obra d’art, és una taca pel seu nom dífícil de netejar, però això és el que ha passat avui a Barcelona.

El Museu d’Art Contemporani (MACBA), és un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1987 es va constituir la Fundació Museu d’Art Contemporani, de caràcter privat, que es va unir al consorci format per les dues administracions públiques. És molt possible que la composició de la seva Fundació, hagi influit en la decisió, però cal dir que la responsabilitat final de la censura de l’obra, correspon a les administracions públiques( Ajuntament de Barcelona i la Generalitat)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha decidit a darrera hora cancel·lar l’exposició “La bèstia i el sobirà”, segons ha referit “a causa de les desavinences entre l’equip de comissaris i la direcció del Museu sobre els continguts inclosos en la mostra”.

Obra d'art censuradaUn eufemisme per no dir que el museu català no ha volgut exposar una escultura de l’artista, Ines Doujak”, anomenada “Haute Couture 04 Transport”, que mostra un gos penetrant a la líder feminista de Bolívia, Domitila Barrios de Chúngara, que a la vegada també penetra un home amb serioses semblances amb el rei Juan Carlos, personatge que alhora vomita flors envoltat de cascs de guerra nazis, en el que vol ser “una representació visceral de l’explotació”, segons la pròpia artista.

Macba 2El director del museu, Bartomeu Marí, ha afirmat que ha decidit no incloure l’obra perquè la considera inapropiada, i que davant de la negativa dels comissaris i de l’artista a retirar-la, ha decidit que l’exposició no es dugui  a terme.

Però si mirem la composició de la direcció de la Fundació del Museu, potser trobarem moltes pistes dels motius de l’anul·lació d’una exposició que ja s’havia exhibit, per exemple, a la Biennal de São Paulo al Brasil.

La presidenta d’honor de la Fundació MACBA, és la ex-reina espanyola Sofia, mentre que el president és, Leopoldo Rodes, un actiu militant unionista contra la independència de Catalunya, ex-president del Banco Urquijo i del consell d’administració de La Caixa, president de la Mútua Asepeyo,  del Patronat de la Universitat Ramon Llull, vicepresident del RAAC, entre molts altres càrrecs, i el vicepresident primer, és un altre destacat unionista, Javier Godó, Conde de Godó, propietari de La Vanguardia o 8TV. Per curiositat en el consell d’honor encara hi trobem a l’imputat i ex -conseller, Macià Alavedra.

 

 

Carta oberta a Societat Civil Catalana

Jjordinador-b-n-directeordi Solé @jordinador

Us adreço unes sentides paraules des d’aquesta àgora en què s’ha convertit el món digital 2.0 per tal d’aclarir alguns punts respecte certes afirmacions i actes d’alguns dels dirigents de la vostra associació.

Confesso que em vaig quedar esmaperdut i totalment astorat en comprovar la diligència amb la qual van aconseguir cita amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

En primer lloc, voldria saber qui us atorga la representativitat per negociar qualsevol aspecte relacionat amb el futur de la nació catalana amb ambdós presidents. Suposo que el número d’associats o seguidors a les xarxes socials, no, perquè en teniu menys que alguns twitstars indepes nostrats! En democràcia, cal respectar la decisió majoritària dels pobles. Segons totes les enquestes, un 80% de la població del Principat vol votar en una consulta de forma lliure, directa, secreta i igual el proper 9 de novembre d’enguany la independència de Catalunya. Quin dret té la vostra associació a anar en contra de la voluntat majoritària de tot un poble? Amb quina potestat voleu controlar l’agenda política del nostre país per prohibir l’anhel de tota una nació? Penseu que la bona gent que va omplir la Via Catalana amb 2.000.000 de persones, aproximadament, estan abduïts? No hi ha cap manifestació massiva pel “federalisme espanyol”, però si per la independència.

Quin dret té el vicepresident de la seva entitat, Joaquim Coll, destacat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya, a declarar que “Catalunya és un país políticament malalt” o que titlla la majoria independentista de casa nostra “d’anar drogada” o que considera que la consulta és “il·legal i il·legítima en termes democràtics” o que “considera que als mitjans públics catalans no hi ha pluralitat ideològica”. Un dirigent associatiu que cregui en l’honor professional i en la dignitat humana mai podria atacar d’aquesta manera tan barroera i fastigosa la decisió col·lectiva de tota una nació. En democràcia es pot discutir sobre tot, evidentment, però, davant de tot, respecte! Qui no en predica, no en pot demanar…

Una pregunta un pèl ingènua. Amb quina arrogància i menyspreu per les institucions del nostre país manlleveu la denominació Societat Civil Catalana, si sou quatre gats? Aquest sol fet ja porta la indignació de molts ciutadans de casa nostra a graus extrems. La societat civil de Catalunya ho poden ser, d’alguna forma per la seva rellevància, prestigi i interès social col·lectiu, l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea Nacional de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya, el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural  o el Cercle Català de. De cap manera ho pot pretendre ser un club privat d’amics amb interessos particulars ben evidents propers a la casta dirigent de l’elit extractiva sucursalista del poder espanyol preestablert i a qui molts d’ells els retro-alimenten les subvencions del BOE (o no?!).

Però si és que fins i tot el Club Super 3 podria auto-denominar-se societat civil catalana abans que vosaltres! Sabeu què penso? Que realment seguiu la pèrfida estratègia del pretès engany de plataformes populistes com Convivència Cívica Catalana que amb el seu nom “comercial” pretenen confondre la bona gent quan realment el que volen és atacar els drets i llibertats de Catalunya.

En segon lloc, voldria formular algunes humils preguntes sobre la responsabilitat social de la vostra associació envers el poble de Catalunya a qui dieu que defenseu d’alguna cosa pitjor que la mort.

On estàveu amagats el dia que un Tribunal Constitucional espanyol totalment polititzat i deslegitimitzat va perpetrar la ignominiosa sentència contra l’Estatut de Catalunya l’estiu del 2010? Perquè no vareu muntar l’associació aleshores per tal de pressionar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a modificar la Constitució espanyola en sentit federal asimètric? Només us heu despertat ara quan veieu que, quan Catalunya marxa, molts de vosaltres podeu perdre el “xiringuito”?

On estàveu aquesta setmana que al país del costat ha començat la cursa de la inteligentsia ultra-espanyola per a veure qui la diu més grossa respecte la independència de Catalunya amb el “Manifiesto de los Libres e Iguales” (poli súper-dolent) i “Declaración Federal” (poli dolent per Catalunya però que intenta fer veure que va de bó).

On éreu quan es va proclamar aquell “Manifiesto Federalista” del 2012 que no tenia res del federalisme asimètric propugnat pel president Pasqual Maragall, per cert, del mateix partit socialista que el vostre Joaquim COLL? Perquè vosaltres, “intel·lectuals” amants de l’auto-bombo hauríeu de saber que no pot haver-hi un pacte federal si no és entre entitats polítiques amb igual estatus jurídic. És des de la independència plena que un es pot federar amb igualtat de condicions. Altra cosa seria la submissió que ja hem patit durant 300 anys. I per aquí no anirem més. Catalunya és històricament i per la voluntat del poble de Catalunya una nació! Per això nosaltres decidim. Després ja veurem si ens convé federar-nos amb Espanya, Andorra, França o ser un país lliure dins la UE.

Finalment, on restàveu amagats quan es va publicar el denigrant “Manifiesto por la Lengua Común” del 2008 i l’ignominiosament rancuniós “Manifiesto de los 2.300” que feria l’orgull i la dignitat de la bona part de la gent de Catalunya. No vaig veure a cap de vosaltres escrivint indignades proclames contra els atacs a la sensibilitat socioe-ducativa decidida per la voluntat de la majoria de ciutadans de la nostra terra. Estàveu fora de joc. Ja us anava bé!

Realment, fa feredat pensar que un conciutadà teu que et puguis trobar un matí al metro pugui tenir una idea tant radicalment oposada al sentit de la majoria de la població. Totes les idees i opinions són respectables fins que perden la legitimitat dins el magma auto-destructiu d’odi al contrari. Sap greu que siguin els de casa teva qui et denigrin més davant la caverna mediàtica ultra-espanyola, convertint-vos en tristament patètics quintacolumnistes de les forces d’ocupació. Sou els tontos útils del sistema constitucional espanyol.

En tot cas, la distància entre quedar bé i fer el ridícul en aquests termes és tan fina que potser alguns de vostès s’han transformat en aquell alegre follet del federalisme sorgit dels somnis més humits d’en Pere Navarro.

Atentament,

Un català indepe que va creure en una (il·lusa) solució federal