Tag: Via Catalana

Agredits per portar estelades durant una manifestació a Viladecans en defensa de l’hospital

defenLa violència dels grups feixistes creix amb total impunitat.

Ahir durant la manifestació que va tenir lloc a Viladecans, convocada per la Plataforma en defensa de l’Hospital del municipi, per reclamar el manteniment d’aquest equipament com el centre sanitari de referència per als municipis als quals dóna servei, un grup de persones van agredir a manifestants que portaven estelades. Segons alguns manifestants, els van cridar “fora, fora, fora”, durant tota la manifestació, i un grup els va agredir amb cops i empentes, i fins i tot van trencar el pal d’una estelada, obligant els Mossos a intervenir.

Encara que no s’ha identificat si pertanyien a algun grup polític concret, alguns tuïts apunten a que podrien ser militants del PSC, però sense confirmar-ho. D’altres gosen defensar-ho argumentant que aquest és el sentit popular de la majoria de la ciutat, o donant a entendre que allà els independentistes hi sobraven.

A la manifestació, que anava encapçalada pels alcaldes dels municipis de Viladecans, Gavà i Castelldefels, i hi havia també força militants del PP. Els socialistes de Viladecans no han fet cap comentari sobre l’incident. Els dies previs tant PSC com Ciudadanos i el  PP, van engegar una campanya de repartida d’octavetes autoproclamant-se garants i defensors de la sanitat pública.

El Financial Times afirma que la paciència dels catalans s’està esgotant

masEl Financial Times (F.T.) torna a dedicar un extens article a Catalunya, on recorda que la cadena humana del dia 11 de setembre va ser l’últim acte d’una sèrie de manifestacions massives a Catalunya, que insten a una ruptura històrica amb Espanya, i a la creació d’un Estat català independent.

El diari diu que ara l’atenció s’ha desplaçat dels manifestants als polítics, i per això el govern català ja ha presentat un document de 50 pàgines amb  una estimació dels greuges  econòmics que Catalunya té contra Espanya, després d’anys de suposada falta d’inversió i d’un excés d’impostos.

Per F. T. dos esdeveniments mostren acuradament les dues cares de la política catalana d’avui: per una banda, el fet que cada vegada són més els catalans que volen viure en un estat propi, un desig que té les seves arrels en la història, i connectat amb la terra, el llenguatge  la cultura i un veritable sentit de nació, un desig que creu que no pot ser calmar mitjançant concessions financeres o la promesa d’una major autonomia dins d’Espanya.

D’altra banda, el  gran nombre de catalans als que no agrada l’estatus quo actual, però que segueixen sent reticents a trencar amb Espanya, encara que estan molestos pel repartiment fiscal per comunitats, i per les recents mesures preses per Madrid per a restringir l’ús del català a les escoles estatals,

El rotatiu britànic recorda que encara que Mas es l’actual president català, que ha donat suport a les manifestacions a favor de la independència, el partit que guanyaria ara les eleccions seria Esquerra Republicana, els seus aliats separatistes de línia dura.

Per l’articulista la paciència s’està esgotant, perquè les enquestes mostren que la meitat de la població catalana vol un estat independent, amb un fort augment en comparació amb els últims anys, i el més important és el deteriorament palpable de la manera en que els  catalans pensen i parlen d’Espanya, i la resta d’Espanya pensa i parla dels catalans. El que uneix a les dues parts, s’està desgastant dia a dia.

Llevat que aquesta tendència s’inverteixi, conclou que Espanya s’enfronta a una crisi constitucional en una escala no vista des que el país va retornar a la democràcia ara fa quatre dècades.

El País insulta als catalans publicant articles que comparen la Via Catalana amb el nazisme

nazismeEn un article signat pel catedràtic de Literatura, Jordi Llovet, a l’apartat Quadern, del País, amb el titol d’ Estètica i Poder, es diu que  només els totalitarismes permeten l’ús i l’abús d’elements estètics per afirmar-se, com ho han fet abans l’Egipte dels faraons, la Roma imperial, el l feixisme italià o el nazisme, fent servir com a element de propaganda, tota mena de recursos i procediments basats en l’emoció, l’efectisme, l’admiració, l’encantament o la fascinació.

Llovet, que diu que en una democràcia no es pot permetre jugar amb aquesta mena d’elements. perquè això és un requisit per formar part de la UE, afirma que manifestacions, grogors disperses, cadenes humanes, samarretes tribarrades o quadribarrades, acabant topant-se amb un discurs racional més poderós que els pressupòsits del moviment estètic mateix, que el redueix i el minimitza fins a l’estatus de l’anècdota sentimental, perquè per ell els totalitarismes, referint-se a l’independentisme, no tenen límit. però la democràcia, sí.

Estarà força bé que faci aquest mateixa reflexió el Dia de “las Fuerzas Armadas” i de la “Hispanidad”, o que els hi apliqui el mateix discurs als francesos, fundadors del UE,  quan celebren el dia de l’alliberament, o als anglesos quan celebrin  el dia de la victòria sobre el nazisme. Ah, perdoni ells són estats, i nosaltres no, per això ens ho gosa dir. Vergonyós….

Letònia desafia a Espanya i afirma que no es retracta del que va dir sobre Catalunya

valdis(ACN) El portaveu de Valdis Dombrovskis, primer ministre letó, ha assegurat a l’Agència Catalana de Notícies que el primer ministre va ser clar amb les seves paraules i que, en paraules del portaveu, “va dir el que va dir”. Martins Panke, portaveu del primer ministre, diu que “no es retracta” i que mantenen la mateixa posició que abans de la reunió entre l’ambaixador letó i el ministre d’Afers Exteriors espanyol.

El primer ministre de Letònia, en una entrevista a l’ACN, va obrir la porta al reconeixement d’una Catalunya independent. Dombrovskis va assegurar que encara no hi ha un posicionament oficial sobre la independència de Catalunya però que “si hi ha legitimitat en el procés, per què no?” acceptar-la.

La diplomàcia espanyola que paguem tots: Margallo es queixa davant els ambaixadors de Lituània i Letònia pel suport del seu país al procés català

margalloLa diplomàcia espanyola, que paguem tots, i que s’hauria d’ocupar d’altres temes relacionats amb l’exterior, treballa sense parar contra l’opinió majoritària del poble català, un afer intern segons ells.

(ACN )El ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo, ha rebut durant vint minuts l’ambaixadora lituana, Audra Plepyté, aquest dilluns al Palau de Santa Cruz, seu del ministeri, per comunicar-li la protesta oficial del regne d’Espanya per les manifestacions del seu primer ministre, Algirdas Butkevicius -president de torn de la UE- en suport al dret de Catalunya a l’autodeterminació. El ministre té previst rebre també aquest matí l’ambaixador de Letònia, Janis Eichmanis, pel mateix motiu: comunicar-li la queixa oficial per les paraules del seu primer ministre, Valdis Dombrovskis, que obria la porta al reconeixement d’una Catalunya independent.

La reunió ha durant aproximadament 20 minuts i en sortir l’ambaixadora lituana no ha fet manifestacions, però l’ambaixada a Madrid ha fet públic un comunicat matisant les declaracions, on afirmant que no es pot comparar l’ocupació soviètica dels països bàltics amb la situació a Espanya, i que Espanya és un país democràtic, un membre de la Unió Europea, i el seu proper soci a la UE i a l’OTAN.

Exteriors encara no ha fet una valoració de les reunions però aquest divendres va avançar que a la trobada -a més de presentar una queixa formal- Margallo demanaria als representants de les repúbliques bàltiques que aclarissin el context i les raons de les manifestacions dels seus primers ministres. Les mateixes fonts apuntaven que les trobades amb els representants de Lituània i Letònia han estat una iniciativa personal del ministre d’Exteriors, que tenia com a objectiu també recordar als dos ambaixadors les normes d’ingrés a la UE i el marc constitucional espanyol.

Tot plegat té origen en les entrevistes que l’ACN va fer als primers ministres dels dos països sobre la Via Catalana, inspirada en el seu exemple.El lituà Algirdas Butkevicius va defensar que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l’autodeterminació”. El primer ministre letó, Vladis Dombrovskis, va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya per part del seu país: “Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?”. A l’agenda del ministre d’Exteriors d’aquest dilluns també hi consta una reunió amb l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, James Costos.