Tag: Via Catalana

La resposta de Rajoy a la carta de Mas: “Els vincles que ens mantenen units no poden deslligar-se”

rajoyMariano Rajoy ja ha respost aquest dissabte a la tarda a la carta que el president de la Generalitat, Artur Mas, va enviar-li al juliol passat, en la que  li traslladava el mandat dels catalans per realitzar una consulta per decidir el seu futur.

En la carta, Rajoy no fa referència directe a la consulta en cap moment, i només demana “lleialtat institucional” i “respecte al marc jurídic”, alhora que afirma que “els vincles que ens mantenen units no poden deslligar-se” i diu que cal treballar per  l’enfortiment d’aquests llaços i fugir dels enfrontaments.

Rajoy diu a Mas que la lleialtat recíproca i el foment de la coresponsabilitat en les dues direccions”.També li ofereix “diàleg sense data de caducitat” quan es tracta “d’atendre a l’interès general dels espanyols i, per això, de tots els catalans”. Finalment afirma estar convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem, i acaba dient que queda a la disposició de Mas per treballar conjuntament i oferir així la millor resposta a les necessitats reals de tots els ciutadans.

Com a curiositat la carta s’ha enviat a Pina de Sant Jaume en lloc de Plaça….

La carta de Rajoy

Molt Honorable Sr. D. Artur Mas i Gavarró
President Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
Pina de Sant Jaume, 4
08002 Barcelona

En resposta a la seva carta en la qual em planteja la necessitat d’abordar un procés de negociació per a la celebració d’una consulta a Catalunya, i sense perjudici de l’exhaustiu anàlisi que exigeix l’informe jurídic i polític que m’ha enviat amb posterioritat, passo a manifestar-li el meu criteri respecte a les qüestions que planteja.

Sempre he estat -i crec haver-ho demostrat- una persona compromesa plenament amb el diàleg com a forma de resoldre les diferències polítiques o de qualsevol altra índole.

Aquest compromís amb el diàleg adquireix el seu veritable sentit des de l’exigible lleialtat institucional i des del respecte al marc jurídic que a tots ens protegeix i que a tots ens vincula, en especial als que exercim responsabilitats de govern. Per la meva part, el diàleg no té data de caducitat quan es tracta d’atendre a l’interès general dels espanyols i, per això, de tots els catalans.

En aquest sentit, considero que el millor servei a la legitimitat democràtica que vostè invoca és precisament respectar aquest marc jurídic en el qual els governs troben el seu fonament i legitimitat i els ciutadans troben la garantia per a la convivència i la concòrdia.

Estic convençut de l’extraordinària rellevància que Catalunya té per al conjunt d’Espanya i de la riquesa, pluralitat i singularitat de la societat catalana. Penso també que els vincles que ens mantenen units no poden deslligar-se sense enormes costos afectius, econòmics, polítics i socials. I per descomptat, vull també transmetre-li la ferma convicció del meu Govern del fet que hem de treballar en l’enfortiment d’aquests llaços i fugir dels enfrontaments. Hem de fer-ho des de la lleialtat recíproca i el foment de la corresponsabilitat en les dues direccions.

Estic convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem, l’invito a que exercim responsablement la nostra funció com a governants democràtics amb lleialtat cap als ciutadans i les institucions que representem en aquests moments de dificultat econòmica i social que pateix la nostra societat.

Des del profund afecte que sento per la societat catalana en el seu conjunt i el respecte institucional a la Generalitat de Catalunya que vostè representa avui, quedo a la seva disposició per treballar conjuntament i oferir així la millor resposta a les necessitats reals de tots els ciutadans.

Cordialment,

Mariano Rajoy Brey

 

Lituània el segon estat que desafia a Espanya i reconeix el dret de Catalunya a l’autodeterminació

http://www.elpunt.cat(ACN) El primer ministre de Lituània, Algirdas Butkevicius, defensa que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l’autodeterminació”. Butkevicius, cap del govern de l’estat que actualment ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, es mostra “molt content” que l’exemple de la Via Bàltica que el 1989 van fer Lituània, Letònia i Estònia ara “inspiri” els catalans. “Dono la benvinguda a totes les maneres pacífiques d’expressar la solidaritat dels pobles i l’autodeterminació”, sosté. Segons Butkevicius, però, s’ha de fer amb “bases legals”. Els propis lituans “van elaborar” un marc legal per proclamar el 1990 la independència de la Unió Soviètica.

Així, coincidint amb la presidència de torn lituana de la UE, Algirdas Butkevicius valora positivament l’èxit de la Via Catalana. “Estic molt content que l’exemple lituà inspiri gent a altres llocs”, defensa, afegint que la seva cadena humana “ara pertany a tota la humanitat” perquè va rebre el reconeixement de la UNESCO.

“Lituània va recuperar la seva independència d’una manera única. Es podria considerar com un model per a la humanitat per aconseguir la independència d’una manera pacífica”, destaca Butkevicius, líder del partit social demòcrata de Lituània. Preguntat específicament sobre la Via Catalana de l’Onze de Setembre, que va aplegar 1,6 milions de catalans, el primer ministre lituà destaca que “cada país ha de trobar el seu propi camí, i té el seu dret a l’autodeterminació”.

“Lituània es va alliberar d’un règim comunista que va durar des del final de la Segona Guerra Mundial. La situació avui a la Unió Europea és completament diferent”, destaca el cap de l’executiu lituà. “La UE és una unió democràtica d’estats que respecta els drets polítics i es basa en la voluntat lliure”, afegeix.

“D’acord amb bases legals”

 

“El camí cap a la independència de cada país s’ha de fer d’acord amb bases legals”, remarca el primer ministre, citant la importància d’utilitzar “la llei internacional” i les “provisions de la constitució”. “Quan aquest moviment va començar a Lituània, es va preparar una base legal, unes lleis per preparar el procés de restauració de la independència”, afirma recordant la proclamació d’independència lituana de la URSS i obrint així la porta a que Catalunya pugui trobar una manera en el marc de la llei per a fer la seva pròpia consulta. Butkevicius afirma que, en tot cas, el debat independentista s’ha de discutir “dins” de l’estat espanyol.

“Sigui quin sigui el camí que escullin els catalans, vull destacar els contactes empresarials que tenen amb els lituans”, recorda el cap de l’executiu de Vílnius. “Ja tenim inversions estrangeres de Catalunya a Lituània, i vull convidar altres emprenedors a establir aquesta cooperació econòmica amb Lituània”, afegeix.

“Pots ser petit, però tot i així pots marcar la diferència”, explica Butkevicius, remarcant el rol que poden exercir els països petits a nivell internacional. “No hi ha cap necessitat d’ensenyar múscul aquí, tot el que necessites són habilitats, un bon treball en grup, ser intel·ligent i demostrar que ets responsable”, destaca.

Res a perdre, només les cadenes, “The Economist” referint-se a Catalunya

viaEls anglesos ho tenen clar.“Nothing to lose but their chains”, significatiu títol del setmanari anglès The Economist, una publicació que tracta sobre les relacions internacionals i el seu marc econòmic.

És un monument a la derrota, diuen referint-se a les ruïnes recentment descobertes al Borni que ara s’exposen després de tres segles d’una guerra que els catalans van perdre contra el nou rei d’Espanya .

Explica que aquest any la Diada s’ha celebrat amb la Via Catalana, imitant el Camí Bàltic del 1989 per exigir la independència de la Unió Soviètica .

Exposa que les enquestes mostren que més de la meitat dels catalans estan a favor de la independència, però que un enorme 80% volen un referèndum.

‘The Economist’ explica les trobades entre Mas i Rajoy , però també que el president català té poques esperança d’èxit, perquè la Moncloa es nega absolutament a permetre una consulta sobre la independència.

També recorda que els socis coalició de Mas, referint-se a Unió no volen la independència, i que un Rajoy expulsat debilitat , potser necessitarà  el suport de Convergència i Unió al Parlament de Madrid o que els socialistes poden tornar al poder .

Conclouen que tot plegat es força complicat i que ERC pot forçar eleccions abans d’hora.

El primer estat disposat a reconèixer una Catalunya independent

ministre-Letonia-Valdis-Dombrovskis-ACN_ARAIMA20130913_0119_35(ACN)El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, defensa que la via catalana per la independència és “un missatge molt poderós” i és “necessari prestar-hi atenció”. En una entrevista a l’ACN, Dombrovskis assegura que el govern espanyol hauria de “mirar opcions” per respondre al clam independentista després que 1,6 milions de persones unissin les mans l’Onze de Setembre inspirant-se en la via bàltica del 1989. Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, el mandatari conservador respon: “Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?“. Dombrovskis afegeix que la via bàltica va ser decisiva per la independència perquè “va atraure l’atenció” del món. “Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho”, remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, l’any 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d’estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l’espanyol Mariano Rajoy.

Dombrovskis admet que és “molt difícil comentar els arguments legals de la Constitució” que utilitza l’executiu del PP per negar als catalans la celebració d’una consulta, però avisa que la Diada ha tornat a oferir un missatge “molt poderós”. “El que puc dir a aquestes alçades és que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre propi passat”, destaca el primer ministre letó.

Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d’un estat català, tot i l’oposició de la diplomàcia espanyola a que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d’aquest any i el passat, així com també l’esforç diplomàtic del Govern -que aquesta setmana ha publicat una desena d’articles a la premsa internacional- han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d’estat i de govern.

Per Dombrovskis, la via bàltica en què l’Onze de Setembre es van inspirar els catalans va ser “certament una fita per recuperar la independència” perquè “va atraure l’atenció dels països occidentals”. “Van veure que estava passant alguna cosa seriosa i que Occident s’havia d’implicar més activament”, precisa.

Negociacions en marxa a la UE

De moment, però, res fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d’Escòcia, que fins i tot ja té data pel referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja “s’està negociant” a Brussel·les què passarà si un territori d’un estat membre s’independitza.

“Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d’admetre que no s’ha tractat el tema amb un sentit d’urgència”, reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que “seria bo” que escocesos i catalans poguessin votar “com a mínim amb una indicació” del que passaria en el marc de la UE.

“Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara bé, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no està clar”, puntualitza.

Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure “l’opinió dels experts legals de les institucions de la UE” amb les “interpretacions” dels tractats sobre què passaria en cas d’independència. “El tema bàsic és marcar un escenari precís”, remarca el líder de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament Europeu.

Reconeixement internacional

Però més enllà de l’encaix d’una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu problemes en el reconeixement formal d’aquests hipotètics nous estats per part de Letònia. “Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?”.

Segons Dombrovkis, aquest procés “legítim” seria idealment com el d’Escòcia, on “totes les parts estan d’acord i tiren endavant”. “Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte”, puntualitza, preguntat sobre aquesta possibilitat.

El New York Times contraposa el pacifisme de la Via Catalana amb la violència ultra a Madrid

catalonia1-articleLargeEl New York Times acaba un extens article sobre la Via Catalana contraposant el pacifisme català amb la violència a Madrid. Concretament escriu: “Mentre que el massiu acte va acabar pacíficament a Catalunya, un grup d’extremistes, utilitzant gasos lacrimògens, va atacar un centre cultural català a Madrid, a la tarda, deixant a cinc persones ferides lleus.

L’article titulat “Linking Hands, Catalans Press Case for Secession”, explica que la cadena de dimecres va recórrer 250 milles a través dels pobles dels Pirineus, prop de la frontera amb França, fins arribar als centres turístics al Mar Mediterrani .

L’article diu que centenars de milers de persones que onejaven banderes, es van donar la mà a tot Catalunya el dimecres, en una demostració de força popular que els líders catalans esperen donarà força a la regió econòmicament més poderosa d’Espanya, per a  la secessió de la resta del l’estat .

També afirma que Artur Mas va dir en una reunió informativa amb corresponsals estrangers, que ” hi ha un full de ruta català que està perfectament establert i que estem seguint pas a pas”, tot el camí cap a la formació d’un nou estat. Aquest full de ruta “passa per les urnes “, va afegir Mas.

Recorda la importància de l’espoli econòmic i les retallades que ha hagut de fer el govern de Mas, que li han fet perdre suport electoral, i cita a Alfred Bosch, que diu que al contrari del que deien a Espanya o al món, en relació a que l’impuls independentista de l’any passat s’apagaria o canviaria, aquesta és una manera molt visual per mostrar que això està lluny de ser així.