Tag: Washington Post

Reportatge al Washington Post sobre els CDR als que defineix com associacions de veïns

CDR Washington Post

Amb el títol de “Amb els líders de Catalunya a la presó, Espanya colpeja a les bases, “ el Washington Post dedica un reportatge als CDR, que defineix com associacions de veïns que han assumit un paper clau en el moviment d’independència de Catalunya, després que el seus líders hagin estat empresonats  o hagin fugit del país.

Des de la repressió d’un referèndum no autoritzat sobre la independència a l’octubre, centenars d’autoproclamats Comitès per a la Defensa de la República porten a terme una campanya d’interrupció econòmica, bloqueig de carreteres i autopistes i captures temporals de peatges en desafiament del govern espanyol, , explica el rotatiu nord-americà.

El reportatge explica que els  CDR, creats inicialment amb l’objectiu de salvaguardar els centres de votació on es va celebrar el referèndum d’independència de l’1-O, inclouen persones de totes les edats i àmbits de la vida, amb una xarxa de més de 300, logotips únics i pàgines de perfil separades a les plataformes de xarxes socials, sense tarifes, ni trucades, cap líder oficial, cap seu i que l’assistència a les reunions setmanals és opcional.

Tot i que els activistes diuen que no són violents, Espanya veu les seves activitats d’una manera diferent, diu el reportatge.  El Washington recull que el govern espanyol considera accions com el sabotatge contra l’estat, i que el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha qualificat els CDR com “cèl·lules organitzades que poden causar danys, pertorbacions i trencar la normalitat”.                                “Si no molestem l’economia, ningú us escoltarà”, diu al diari una dona del CDR de 55 anys de l’Eixample barceloní, que es va a negar a donar el seu nom perquè temia ser arrestada.

El reportatge afirma que experts de seguretat diuen que aquestes activitats no s’haurien d’equiparar mai amb el terrorisme, i recull l’opinió de Sonia Andolz, investigadora política de conflictes i seguretat internacionals de la Universitat de Barcelona que afirma que perquè es consideri terrorisme es precisa tenir “una organització política que vulgui causar terror a la població civil”, com el cas d’ETA o els jihadistes islàmics.

Explica el cas de Tamara Carrasco que fou detinguda a partir d’un àudio publicat al diari El País en què parla vagament de plans per paralitzar el port de Barcelona, interrompre les línies de comunicació i bloquejar les vies del tren,  en un context de vaga general i sense violència, també recull la detenció de sis homes que es van creure que eren membres de les CDR, sota les normes d’emergència imposades , i que van ser alliberats després d’un interrogatori  i acusats de delictes de desordres públics per la seva participació en protestes a l’exterior del Parlament català al gener.

 

La premsa internacional converteix en derrota de l’estat espanyol el seu intent de controlar els Mossos

control Mossos

Diferents mitjans de gran abast mundial es fan ressò de que el Govern català s’ha negat a acceptar el control de Madrid sobre els Mossos.

Al govern espanyol li ha sortit un altre tret per la culata en el seu intent de control de la policia catalana, fins al punt que han d’intentar minimitzar la derrota dient que l’estat no vol controlar els Mossos sinó aconseguir una millor coordinació policial.

És el cas del Washington Post i múltiples diaris de diferents estats nordamericans que publiquen la mateixa noticia que el diari de la capital dels EUA, que recull les declaracions del conseller d’Interior del govern català, Joaquim Forn, a TV3, en que va denunciar l’intent de l’Estat d’intervenir a les forces policials de Catalunya”, el va qualificar d’inacceptable, i va afirmar que el cap màxim de la policia catalana va expressar  la seva oposició a que Madrid envies un delegat a fer-se càrrec dels Mossos durant una reunió aquest dissabte amb el fiscal general de Catalunya i els caps de les dues forces policials nacionals espanyoles, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

El diari, cita fonts del Ministeri de l’Interior espanyol que van demanar l’anonimat, que ara diuen que la mesura del dissabte “no volia fer-se càrrec” de la policia catalana, sinó que era “simplement un acord sobre un mitjà de coordinació“.

Un altre mitjà de gran abast com Político, explica que ahir el govern català va dir que es resistiria les mesures de l’estat per controlar la policia catalana, després que Madrid anomenés Diego Pérez de los Cobos, un coronel de la Guàrdia Civil d’Espanya, com”director tècnic” per supervisar el treball de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els “Mossos”.

Per la seva part, Reuters, la principal agència de notícies internacional, també cita la intervenció a la televisió del conseller de l’interior de Catalunya, Joaquim Forn, en la que va dir que el seu departament i els Mossos d’Esquadra “no acceptaven la decisió de Madrid d’intervenir la policia catalana, i que denunciaven la intervenció de l’estat per controlar les forces policials de Catalunya.

Reuters recorda que els Mossos són un dels símbols de l’autonomia de Catalunya i que per a molts catalans la decisió del fiscal recorda la Guerra Civil espanyola de 1936-39, i la posterior dictadura de Francisco Franco, quan es van abolir els Mossos.

També explica que entre 3.000 i 4.000 policies provinents de tota Espanya ja han arribat a Catalunya, o estan en camí, i que s’afegiran als 5.000 policies estatals que ja hi ha, i que els Mossos disposen de 17.000 efectius.

També el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha fet diferents piulades dient que Espanya havia intentat fer-se amb el control del Mossos, perquè sense ells no pot controlar el carrer.

Molts altres mitjans com per exemple els francesos més propers com l’emissora francòfona de Barcelona, Equinox o mitjans regionals com L1Dex diuen obertament que els Mossos es rebel·len a l’intent espanyol de prendre’n el control, o alemanys també recullen la negativa del govern català a deixar que l’estat prengui el control de la policia catalana.

 

El Washington Post lloa la preparació de Catalunya per la lluita contra el terrorisme

Mossos-4En un extens article amb el títol de “Spain’s Catalonia has long been a tourist magnet – and a terrorism hotspot”, i amb una foto dels Mossos d’Esquadra, el diari nord-americà Washington Post  comença recordant com l’estat espanyol, i especialment Catalunya, s’han convertit en un centre yihadista mundial des que Al-Qaeda ho va escollir com lloc de les seves primeres bases a Europa occidental. I que  Barcelona i els seus voltants segueixen sent “el principal centre de radicalització a Espanya”, ara d’’Estat islàmic, que busca atraure joves. I que prop d’una tercera part de tots els sospitosos de terrorisme islàmic espanyol detinguts entre 1996 i 2013 van ser capturats a Catalunya, segons l’Institut Real Elcano.

En aquest context explica que la policia catalana ha hagut de fer front a diferents ideologies i nacionalitats que van venir a Catalunya amb augment sobtat de la immigració, en comparació amb altres països on les autoritats es dediquen principalment a una regió o país d’origen.

“No diria que les autoritats catalanes han fracassat, diu Peter Neumann, director del Centre Internacional per a l’Estudi de Radicalització i Violència Política (ICSR) de Londres. “De fet, les autoritats catalanes s’han preparat sistemàticament per evitar atacs en els últims anys”.

D’aquesta manera, els policies catalans van buscar emprar funcionaris antiterroristes capaços de parlar amb els diferents accents comuns en diferents parts de les comunitats musulmanes de Catalunya. Reconeixent la necessitat d’un intercanvi d’informació entre països, que segueix sent imperfecte, en altres parts d’Europa, els funcionaris de la policia catalana també van llançar incursions i operacions coordinades amb els seus homòlegs belgues o marroquins.

I segueix dient que mentre que les autoritats britàniques o alemanyes s’han enfrontat a les crítiques per no arrestar sospitosos que van demostrar signes de radicalització, aquí, a l’estat, s’ha triat el camí contrari. Les lleis són més dures i han fet que sigui especialment fàcil que les autoritats arrestin sospitosos, en comparació amb Gran Bretanya o Alemanya, tot i que aquest països  tenen  un nombre més elevat d’individus radicalitzats en comparació amb Catalunya o l’estat espanyol.

 

Washington Post elogia el domini cat: L’esforç espanyol per destruir Catalunya no va funcionar

W.Post

El cat és sense cap dubte el millor domini d’Internet, però el .cat en realitat no té res a veure amb els felins, sinó que  és l’abreviatura de català, la llengua i cultura molt perseguida de l’est d’Espanya. Així comença el Washington Post el seu elogiós article al domini cat (“The curious case of .cat, the Internet’s weirdest, most radical domain”)

El diari aprofita per fer memòria i una mica d’història del dur tracte que diu que han rebut els catalans, des de que Catalunya va ser doblegada per  Espanya al segle 18, i des de llavors els monarques espanyols han anat erosionant sistemàticament Catalunya, el seu llenguatge i la seva cultura, i desmantellant el seu autogovern , així com va fer també la dictadura de Francisco Franco, prohibint el català,

Però com l’existència domini cat suggereix, aquest esforç no va funcionar del tot, perquè entre 5 i 10 milions de persones parlen català en algun lloc del món, explica el diari nord-americà, que repassa el naixement del domini cat.

L’article recorda que a les acaballes del franquisme hi va haver un renovat interès en la reactivació i la protecció de la identitat català, i en els darrers anys 90, i llavors una persona  anomenada Amadeu Abril i Abril va tenir una idea: fer servir “aquesta cosa nova anomenada Internet” per unir, i promoure, la comunitat lingüística catalana

Washington Post diu que ara això pot no semblar una gran cosa, però que en aquell moment, era una mena de bogeria, perquè Internet només havia tingut vuit dominis de nivell superior ja que el sistema es va establir en 1984, i tots eren força genèrics: .arpa, .edu, .gov, .com, .mil, .net, .org, .int. Abril volia afegir un de nou només per al català, amb el propòsit de protegir i promoure un “grup cultural”, cosa que ningú havia demanat de fer abans.

cat dominisEls reguladors d’Internet estaven escèptics: Aquest no era el propòsit del sistema de dominis, argumentaven. Si Catalunya podia tenir el seu propi domini, cada principat medieval, religió, tribu … i el grup terrorista també, Van exigir cartes dels governs d’Espanya i Andorra, donant el vist i plau al nou domini.

I al setembre de 2005, contra tot pronòstic, el .cat es va posar en línia: “el primer domini al món”, per representar una llengua i la cultura a Internet.” Des de llavors, és clar, el registre de dominis de la cultura de base (… i Wikipedias i projectes lingüístics en perill d’extinció) ha anat- Galícia, el País Basc, Gales, Bretanya

El diari recull que l’ús del català a la xarxa ha augmentat exponencialment, els escrits en català han augmentat 25 per cent des de setembre de 2002, a finals del 2013, el català era la 17à llengua més utilitzada a la Viquipèdia, i el vuitè idioma més utilitzat en blocs actius. I el domini .cat també ha crescut més ràpid que qualsevol altra a Espanya: El 2014, el nombre de llocs actius amb l’extensió va créixer un 17 per cent, fins a més de 88.000 llocs actius.

Hi ha, per exemple, un google.cat i nespresso.cat, que redirigeix ​​a la pàgina en català de Nespresso.

Però què passa amb nytimes.cat? O nyan.cat? O meow.cat o fat.cat, o qualsevol dels hacks de domini relacionats amb felins-que en un moment o altre es fa fer seus  la comunitat lingüística catalana es pregunta el diari nord-americà.  Un portaveu de la fundació que supervisa el domini .cat, explica que el grup fa auditoria de tant de tant en tant per veure si estan seguint les normes del català, si no ho fan, tenen sis mesos per tancar, canviar o afegir algun tipus d’eina de traducció. Per exemple, Nyan.cat va afegir una opció per traduir la pàgina al català.

 

 

El Wahington Post es fa creus de que el cap de l’Exèrcit d’Espanya utilitzi la paraula metròpoli al parlar de Catalunya

WPEl cap de l’exèrcit espanyol fa foscos comentaris sobre la independència de Catalunya”, aquest es el títol de l’article que signa avui, Ishaan Tharoon, al Washington Post, i que es refereix a com el Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol, el general Jaime Domínguez Buj, va comparar la situació actual del procés sobiranista català amb la pèrdua de les colònies espanyoles, al 1898, durant la guerra amb els Estats Units. “Quan la metròpoli és feble el col·lapse arriba, va dir Domínguez.

Tharoon diu que amb la paraula metròpoli, Domínguez està utilitzant un terme popular entre els acadèmics per definir el centre del poder polític i colonial en un imperi. I per aclarir-ho als lectors, posa un enllaç a un article de la Universitat de Sydney titutal “Periphery and Metropole in the History “

Explica que la guerra espanyola amb els EUA, que  va acabar el 1898 amb la pèrdua per part d’Espanya del seu domini sobre Cuba, Filipines i Guam, algunes de les seves últimes i preuades possessions imperials, va significar un cop traumàtic per al prestigi espanyol.

També es refereix a les paraules de Domínguez que va dir que el  seu exèrcit “està disposat a intervenir en el país o a l’estranger, per anar a l’Afganistan o València”, i que aquests comentaris del cap de l’Exèrcit, han incomodat inclús al PP, que els ha qualificat com “difícils d’entendre”. Recorda que Catalunya és una comunitat del nord-est de l’estat, amb la seva pròpia llengua i identitat diferenciada, i es veu obligat a aclarir que mai ha estat formalment una colònia espanyola.