La veritat és que no ha estat fàcil començar aquest projecte, al cap i a la fi, el català és una llengua amb un públic molt reduït. La majoria d’amics i gent del meu entorn m’aconsellava escriure en aquest blog en anglès o castellà perquè la principal intenció és promocionar una mica Catalunya a la resta del món. Després de donar-li diverses voltes a l’assumpte, vaig decidir que, si el poble català vol deixar empremta sense perdre la seva identitat, ha de fer-lo amb el seu propi idioma.
Cada vegada són més les persones catalanes que estudien i parlen en les seves llars en castellà, que volen estudiar fora i li resten importància a l’idioma i, sobretot a les ciutats més grans, cada vegada s’ha anat abandonant més el llenguatge de la nostra terra.
Des d’un punt de vista personal, considero que no cal ser tancat ni obtús, encara menys en els temps que corren en els que la independència ha generat tanta controvèrsia i polèmica. Crec que cadascun és lliure de pensar el que vulgui i això és respectable, tant els pensaments extrems com la intolerància mai ha derivat en res bo.
Tenint això en compte, vaga dir que l’origen d’aquest projecte no seria possible, com és lògic, si la meva mare no hagués arribat Terrassa fa més de trenta anys. Abans d’entrar en matèria, em va semblar oportú parlar una mica sobre mi, perquè els lectors poguessin identificar o donar-li una mica de personalitat a la persona que està a l’altre costat de la pantalla.
Sobre mi
Els charnegos, per a qui no sàpiga el que significa, és un terme emprat per a designar als residents de Catalunya que procedeixen d’una altra regió on no es parla el català. Aquest és el cas de la meva mare, qui va arribar des d’Andalusia fa més de quaranta anys. De fet, el meu aspecte és totalment d’arrels andaluses, amb els cabells arrissats i foscos i els ulls grans a joc. Jo vaig créixer en el barri de Sant Pere, mai vaig ser massa bon estudiant, per la qual cosa vaig decidir fer un grau superior d’informàtica i després viatjar una mica pel món. És cert que viatjar és una experiència única que ajuda a guanyar una perspectiva més objectiva del món. En el meu cas, em va ensenyar a respectar més les opinions de tot el món i a apreciar la meva llar en trobar-lo a faltar.
Estic molt orgullós del lloc on he nascut i m’agradaria compartir-lo amb el món d’internet, m’agradaria que la gent aprengui sobre la meva terra i s’animi a conèixer-la i compartir una perspectiva d’algú que ha viatjat. Per aquesta mateixa raó, també em sento orgullós de les meves arrels andaluses, quan era petit em molestava que em cridessin charnego, em sentia un estrany i volia ser com els altres.
No obstant això, ara que he conegut altres llocs i altres punts de vista diferents, soc capaç d’apreciar la diferència, l’excepcionalitat. Ser únic és una cosa positiva. Amb tots aquests pensaments al cap, vaig voler crear un espai on la gent catalana pugui sentir-se identificada i li agradi analitzar o tafanejar entre el contingut que vagi pujant. D’altra banda, també vaig voler obrir les portes a gent que tingui al seu cap l’estereotip popular de Catalunya i els seus habitants o directament el desconegui.